Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
EL LLENGUATGE DELS COLORS
Els humans utilitzem els colors per comunicar-nos i transmetre'ns missatges, els fem servir com a
codis (per exemple, en els semàfors, el vermell vol dir no passeu, el verd, via lliure i el taronja ens
avisa que està a punt de posar-se vermell), i els donem un determinat simbolisme. Això ho fem
d'una manera convencional, és a dir, que hi ha un grup més o menys gran de persones que es
posen d'acord i decideixen, per exemple, que el color vermell en els semàfors significarà que està
prohibit passar, o que una banderola verda a la platja voldrà dir que el mar està tranquil i no hi ha
perill de banyar-se).
Els colors serveixen per a distingir els equips que participen en una competició esportiva, i s'ha
estès per tot el món també el costum que cada país tingui una bandera amb uns colors
determinats, que convé que siguin clarament identificables a fi que pugui ser distingida a llarga
distància. En les banderes els colors tenen significats diversos, però bàsicament assenyalen les
virtuts del poble i les característiques materials de la terra: el color blanc sol significar pau, però a
Xile recorda la neu dels Andes; el negre evoca la submissió i les invasions sofertes, com ara la
bandera de l'Afganistan; a Islàndia, el vermell significa el foc dels volcans, mentre que el groc, en
la bandera de l'Índia, vol representar el safrà, un producte de la terra.
Els colors no sempre simbolitzen les mateixes coses ni serveixen per a transmetre els mateixos
missatges a tot arreu. Per exemple, a les societats occidentals, quan es mor algú, encara hi ha el
costum que els parents es vesteixin de negre, en senyal de dol, en canvi a la Xina el color del dol
és el blanc. Continuant a la Xina, l'únic que podia anar vestit de groc (el color del sol) era
l'emperador, perquè aquest es considerava el centre de l'univers, com el sol és el centre del cel.
En canvi, a Roma, el color reservat a l'emperador, i a la noblesa, era el porpra (un vermell intens,
que es feia amb un tint molt car i difícil d'aconseguir). També en les diferents religions, el color és
un element important i ple de simbolisme. Sabem, per exemple, que els druides (els sacerdots
celtes) es vestien de blanc per a les ocasions solemnes; els monjos budistes van vestits del color
del safrà, i en la litúrgia catòlica, segons de quina funció religiosa es tracti, el color dels ornaments
serà vermell, morat, blanc o verd.
Revista Cavall Fort, Núm. 857-858, Abril de 1998.