Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
JOAN FERÉSTEC (XI)
Fins a un dia, -oh dia memorable en la vida d'En Joan Feréstec!- que passejant per vora l'estany
del jardí, el germanet petit va tenir la imprudent idea de fer pessigolles dins les orelles d'en Joan
ruc. Aquest se les espolsà, l'altre insistí, la bèstia parà en sec i el minyó, de l'estrebada, caigué
dins de l'aigua.
Quin esglai, quins xiscles la germaneta, i ningú que hi acudís! I quina lluita dintre el cor d'en Joan
ruc! Vet aquí la seva revenja que se li presentava sola; però també deixar morir negat un
germanet petit...
No s'hi pensà més. El sacrifici més gros per a un ruc és de posar la boca dins l'aigua tèrbola; però
en Joan estirà el coll, submergí el morràs fins a mitja cara, i pescà el germanet.
Tan bell punt el ninó restà assegut en terra, per anar-se desespantant, en Joan sentí un trasbals i
una transformació en tot el seu cos de ruc, però aquesta vegada amb una inefable dolcesa. I
encara no havia tingut esma de palpar-se, que la germaneta ja feia un crit d'alegria: "Oh, Joan, ja
tornes a ésser persona!"
I s'abraçaren tan tendrament, que no us en sabria donar idea.
I no tinc notícia de cap més cop de geni d'en Joan. Tot fa creure que la lliçó va ésser eficacíssima.
Fora d'aquest record, no li restà dels seus abominables costums cap senyal, si no és aquest nom
de Feréstec, que devien començar dient-li de motiu, i Feréstec es diran els seus fills i Feréstec els
seus néts. Tota una família tarada amb un mal nom per culpa seva. Ja veieu si convé d'ésser
pacient, i no respondre a les ofenses del veí més que amb paraules dolces.
Carles Riba