Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

ARA US PUC DIR
Ara us puc dir que sóc un home antic
en el gest i en la veu
i que he estimat les coses com si fóssim germans;
per això he esdevingut tan feble i solitari.
Tornar on comença tot, la pedra i el neguit
I la veu que fecunda cada cosa,
prudent com un ocell
i alhora agosarat
com si el destí fos una deu secreta.
Ara us puc dir que ja res no m’apressa
i que tot el que és vell
m’atreu amb una càlida dolcesa,
que he ben desat el vent en un calaix secret
i estimo la duresa de la pedra.
No sé si podré escriure gaire més,
ja que l’esforç de suportar aquest pes
dels anys que encara no he viscut
m’abaltirà potser i em farà insípid;
vosaltres ho direu, els qui em llegiu, germans.
Però de tant de temps de sofriment
no en vull altre record que aquest retrobar-me,
elemental i rar comuna criatura,
avui que, lluny dels meus, he sentit enyorança.
Miquel Martí i Pol
Obra poètica 1947-1971. Vol:1