Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Abadia
Mentre grimpàvem pel corriol abrupte que s'enfilava fent giragonses rost amunt, vaig albirar
l'abadia. No em van impressionar les muralles que l'envoltaven, semblants a d'altres que havia vist
arreu del món cristià, sinó la mola d'allò que després vaig saber que era l'Edifici. Era una
construcció octogonal que de lluny semblava un tetràgon (figura perfectíssima que expressa la
solidesa i la inexpugnabilitat de la Ciutat de Déu), els flancs meridionals de la qual s'alçaven sobre
l'altiplà de l'abadia, mentre que els meridionals semblaven eixir del faldar mateix de la muntanya,
en el qual s'encastaven com un espadat. Vull dir que en alguns punts, de baix estant, semblava
que la roca s'allargués fins al cel, sense canvi de color ni de matèria, i esdevingués fins a un cert
punt frontissa i torrassa (obra de gegants que estiguessin molt familiaritzats amb la terra i amb el
cel). Tres ordres de finestres predicaven el ritme trinari de l'elevació, de tal manera que allò que
era físicament quadrat a la terra era espiritualment triangular en el cel. En atansar-s'hi hom
s'adonava que la forma quadrangular engendrava, en cadascun dels angles, una torrassa
heptagonal, cinc dels costats de la qual es projectaven a l'exterior.
Umberto Eco, El nom de la rosa, Destino i Ed. 62.