Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Estimat Bruce Springsteen,
Hi ha persones que em miren com si fos d'un altre planeta o un personatge estrany. Es deuen
pensar que estic sonat. En canvi jo crec que per la closca m'hi passen coses que els altres ni tan
sols podrien imaginar. Si vaig pel carrer i m'adono que algú em mira com si fos un marcià, me li
planto al davant i descaradament li faig mitja rialleta. Aleshores dissimulen i es posen a guaitar
cap a una altra banda. Amb aquesta tàctica són molt pocs els qui han gosat riure-se'n a la meva
cara. I el més bo de tot és que tant me fum, no com abans que qualsevol situació d'aquestes em
tallava moltíssim.
Cada vegada m'estic més estones a l'habitació, que per cert no és cap model d'ordre i la vella
sempre m'ha d'anar al darrere perquè l'endreci. Hi tinc la tela en blanc i negre que no funciona. He
provat d'arreglar-la un munt de vegades, però no té remei. També tinc moltes andròmines
escampades pertot arreu, fins i tot guardo joguines de quan era petit. Sobretot cotxes i camions,
alguns mig desmanegats. Sempre em dic que els he d'enganxar, però em fa mandra i no m'hi
poso mai. Al damunt de la tauleta de nit hi tinc una ampolla amb el coll deformat que vaig treure
d'una tómbola. El meu cau no és gaire gran. Hi cap el just. El catre, un tocador ple de coses i un
racó, el lloc més decent, on tinc instal·lat el lloro (l'equip de música), els discos i les cintes. És a
prop del llit tocant a la finestra, així l'antena agafa millor la FM, principalment al vespre que és
quan posen bona música.
Em passo moltes hores amb el tocata a tot drap. Em va bé per fer els deures, si no em poso els
auriculars, m'estiro i m'entretinc amb els mecanos o alguna altra cosa. També tinc revistes de
guitarra i Rolling Stone, que compro tirades de preu en una botiga de llibres vells.
La finestra dóna a un pàrquing. No és una vista meravellosa, sinó tot el contrari. Només algun dia,
com la setmana passada, que uns tios amb un Camaro van aparcar molt tard en un racó fosc.
Estic segur que hi van anar a emporrar-se. Al cap d'una hora, més o menys, es van començar a
despilotar amb les finestres abaixades i tot. M'afiguro que també hi havia titis.
Uf! Elles sí que em tenen la closca ocupada, hi penso la tira, tot i que no és el més important. Si
ho vols saber, no n´estic enrotllat amb cap, i això que alguns amics ja tenen parella. A mi em
tallaria moltíssim demanar a una tia per sortir, suposo que ja tindré temps. Quan vaig a una festa
faig quatre voltes o m'assec, bec alguna cosa i escolto música. Algun cop m'han vingut a buscar
per ballar, però les que estan més bones ni em veuen. És normal, no sóc el típic nen maco de
quinze anys (…)
El Sean tampoc no va amb ningú. Encara que sempre diu que li agradaria sortir amb alguna
xavala. N'hi ha dues o tres que no paren de telefonar-li i el persegueixen descaradament. A mi no,
ara per ara estic tranquil. El Sean diu que quan ensopegues amb una tia paparra és terrible. Ell
s'inventa boles, que ha de fer els deures i tal, per poder-se-les treure de sobre. N'hi ha, però que
estan molt bé i és fantàstic de parlar-hi.
Suposo que em puc considerar afortunat. Aguantaré fort!
Kevin Major, Estimat Bruce Springsteen, Ed. Via Lliure, Trad. Dolors Berenguer.