Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes i llegendes Tipologia textual: narració
MARIA LA BRUIXA (I)
Durant les vacances, en Max va conèixer la que seria la seva millor amiga, la Maria. Era una nena
misteriosa, però molt agradable. Li agradava la màgia, i la practicava. El que no sabia el nen, era
que estava estudiant per a ser una bruixa bona.
Anava a l'acadèmia de bruixeria del Bruixot Pilot. Hi anaven nens i nenes de tota la comarca
perquè era la millor però ho havien de portar en secret, per això en Max no n'havia de saber res.
Un dia el noi va anar a jugar a casa de la Maria, i mentre la nena era a la cuina, preparant el
berenar, va començar a xafardejar per tota la casa. Hi havia moltes figures, i mobles antics, que a
en Max li cridaven molt l'atenció, ja que només n'havia vist d'iguals a les pel·lícules.
Va pujar per una escala de cargol fins a arribar a les golfes, on encara n'hi havia més de coses.
Però el que li va cridar més l'atenció, va ser un canelobre daurat i brillant, que destacava entremig
de tanta pols i teranyines. S'hi va apropar, i sense que ell se n'adonés el va absorbir i se’l va
emportar al món daurat.
Un cop allà el seu aspecte va canviar, també es va tornar daurat. Es va espantar força i va
començar a cridar la Maria... Però la nena no el podia sentir, tot i que, en fer estona que no el veia
el va buscar per tota la casa. Quan ja ho havia regirat tot buscant-lo, va veure la porta de les
golfes oberta i es va témer el pitjor. Els oncles de la nena, el Bruixot Pilot, la Bruixa Muixa, la
Bruixa Piluixa i la Bruixa Fluixa, li havien dit que no hi entrés per res del món allà dins i sempre ho
tenien tancat amb clau, per això era estrany que estigués obert. La Maria no s'atrevia a entrar, i
sabia que en Max era allà dins i va decidir anar volant amb la seva escombra cap a l'acadèmia on
treballaven els seus oncles. Mentrestant, el nen voltava pel món daurat fent amics, no li
desagradava aquell lloc, però tenia gana i tot el que hi havia per menjar era d'or.
- Mengem perles daurades, i maduixes d'or, nosaltres,...en vols una?- Li va preguntar un follet,
també daurat, és clar.
Però a en Max, no li venien gaire de gust, i amablement les va rebutjar i va seguir el seu camí,
potser hi havia alguna porta per poder sortir d'allà.