Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes d’autor
Segurament fou un dia com avui, anònim i sense contingut. Un d’aquells dies en que
no passa res i acabes per oblidar, com si mai hagués existit. El carrer farcit de gent i al
mateix temps buit d’humanitat. Mirades perdudes i passes apressades: així és la vida
a la gran ciutat. Aquell dia jo era un de tants i tants que corren pels carrers com si
fossin impulsats per un enginy enigmàtic i secret que ens fa moure d’una banda a
l’altra.
Sense preguntes, sense qüestionar-nos res. Per què? Així està escrit i per alguna cosa
serà. Però aquell dia alguna cosa va canviar perquè una persona es va apropar a mi i
em va parlar. Recordo la seva breu salutació i el seu somriure amable i confiat. Com
pot ser que algú a qui no conec de res gosi abordar-me pel carrer d’aquesta manera?
No podia deixar de sorprendre’m i de mostrar evidents signes d’incredulitat davant del
que estava veient. Em vaig quedar immòbil i callat, sense saber com reaccionar.
- Els núvols són molt bonics avui, i corren molt!, em va dir.
- Perdoni senyor, que potser ens coneixem?
- No ho crec, sóc nouvingut per aquí. Hem dic Hogol, i tu?
- Jo em dic Joan... Quin nom és aquest de 'Hogol'?
- És el meu nom, no t’agrada?
- Sí, sí, i tant, és molt maco! però es que faig tard de manera que si em perdona...
- Be, ja t’acompanyo, des d’aquí no es veuen bé els núvols.
- Perdoni senyor, però com li deia tinc molta pressa, adéu!!
- On vas?
- Tinc molta feina per fer.
- I és clar! Els núvols corren tant, avui... gairebé no tens temps de veure’ls tots i com
es transformen. Vine amb mi, conec un lloc on no se’ns n’escaparà pas cap!