Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

l'altre i els posà el davant al darrera. Quan en tornar vius es varen veure d'aquella
manera, els agafà una por tan gran que els tres varen morir. En Pere s'estirava els
cabells perquè tothom tenia por, fins els gegants, i ell no en podia tenir.
Aquells gegants eren una mala gent, i el rei hauria donat qui sap què per treure-se'ls
del davant. En saber que en Pere els havia mort, tingué gran alegria i com que era tan
valent el volgué per gendre i li oferí la mà de la seva filla. La princesa que va saber que
el gran desig d'en Pere era saber què era por, es proposà fer-la-hi conèixer. Una nit
mentre dormia, el descotxà, posà al seu costat una galleda d'aigua, hi donà un cop i
esquitxà el ventre de'n Pere, a qui agafà una gran por i un gran esparverament, i
digué:
- Ara, si em moro no em sabrà greu perquè ja he sabut quina mena de manera de
cosa era això de la por.
I tururut
el conte està acabat
i dalt de la porta
hi ha un fust,
s'ha acabat;
amén Jesús.