Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS I EL DESENVOLUPAMENT DE LES MATEMÀTIQUES
La immigració no és un fenomen exclusiu de la nostra època. Des que varen aparèixer éssers vius a la
Terra amb capacitat de moviment, els desplaçaments al llarg del temps han estat una característica
constant.
Amb la immigració els homes viatges, veuen nous països i parlem amb l’altra gent; en aquest encontre hi ha
un intercanvi fecund d’experiències i de coneixements. Uns homes en determinades circumstàncies aprenen
unes coses, d’altres n’aprenen unes altres; els moviments migratoris permeten que tothom ensenyi i
aprengui; d’aquesta manera el conjunt de la humanitat s’enriqueix a partir de la col·laboració entre tots. En
aquest sentit, la cultura és com una torxa que va passant d’una mà a una altra i en el moment del relleu hi
ha el veritable aprenentatge; les Matemàtiques han seguit aquest camí migratori i a través de l’intercanvi
cultural entre els pobles s’han anat desenvolupant fins arribar al seu estat actual.
Amb l’Homo Erectus comença la prehistòria. A la prehistòria tot el que sabem ho coneixem per documents
arqueològics, l’home encara no sabia escriure. L’ésser humà primitiu només distingia entre un, dos i molts.
La torxa matemàtica va aparèixer a Àfrica i quant l’home emigrà a terres asiàtiques i europees, pogué
desenvolupar la intel·ligència i fer créixer el seu pensament abstracte.
A la Història fa uns 6000 anys, les ciutats seran essencials per a l’intercanvi cultural entre els pobles. A la
Història hi ha el descobriment de l’escriptura i, per tant, la informació que en tenim la rebem a través de
documents arqueològics i escrits.
Amb l’escriptura es desenvolupà també un altre llenguatge: el de les Matemàtiques. L’escriptura i les
Matemàtiques varen créixer a Sumer, entre els rius Tigris i Eufrates, a la Mesopotàmia, a la ciutat d’Uruk
sobretot, durant el tercer mil·lenni abans de Crist... la torxa matemàtic havia viatjat des d’Àfrica a Àsia.
La cultura sumèria irradià cap a Babilònia, a la mateixa Mesopotàmia. Les cultures mesopotàmiques foren
exportades cap a Grècia, Egipte, Xina i Índia. Grècia també rebé influència directa d’Egipte.
Els tres problemes matemàtics fonamentals de l’Antiguitat varen estar els següents:
- comptes comercials, que foren l’origen de l’Aritmètica
- mesures de terrenys agraris, que originaren la Geometria
- mesura del temps (calendari), que originà l’Astronomia.
Els xinesos desenvoluparen una ciència molt pràctica i experimental, però poc teòrica i abstracta (pólvora,
brúixola, paper, impremta,...)
Els savis matemàtics egipcis i grecs tingueren una Geometria molt avançada, però una
Aritmètica poc desenvolupada que no permetia fer càlculs complexos. Calia tenir un sistema de numeració
posicional com el que portaren els àrabs des de l’Índia.
La saviesa grega estava continguda en manuscrits; destruïda la biblioteca d’Alexandria, la glòria de l’antiga
Alexandria pràcticament va desaparèixer.
Durant molts segles Europa va viure d’esquenes a la saviesa de l’antiga Grècia.. Tota la bellesa de les
matemàtiques gregues hauria estat estèril i s’hauria perdut sense les aportacions d’aquests moviments
migratoris:
A l’Índia es creà el sistema de numeració posicional en base 10 utilitzat per nosaltres. Els àrabs en la seva
expansió cap a Orient el varen conèixer i més endavant el van portar a Europa. A partir d’aquest sistema de
numeració, Al-Jwuarizmi desenvolupà l’Àlgebra que facilitava la resolució d’equacions.
Tot el saber de l’Antiguitat havia arribat a Europa i gràcies a l’impremta va poder ésser conegut per molta
més gent. Aquests coneixements conjuntament amb el sistema indi de numeració varen permetre una florida
matemàtica espectacular a partir del renaixement.
236