Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

- Potser el Rei seria tan amable amb mi de deixar-me quedar amb vosaltres un temps i així
podria aprendre alguna de les teves arts.
- Crec que accedirà de bon grat a la teva petició, ja que és sabut que mai nega la seva
hospitalitat a persones nobles com tu.
Efectivament, el Rei es va mostrar molt generós, fins i tot complagut en saber les intencions del
Hogol. Va ordenar que se li preparés una estança gran però acollidora i que se’l tractés amb
respecte i cortesia, cosa que no era necessària ja que la gent ja l'havia acceptat com un d'ells.
Potser va ser per la seva senzillesa i simpatia, no ho sabia del cert, però era clar que se sentien
a gust en la seva companyia i ell amb la d'ells.
Aviat va conèixer les bromes d'en Marçal, amb el qual va compartir tota mena d’històries
còmiques; i l'hàbil Toms, l'administrador del tresor reial, del quan deien els seus amics que era
capaç de fer diners venent pedres.
D'aquesta manera anava passant plàcidament el temps en aquelles terres, aprenent la màgia
dels llibres d’en Nat i passejant pel camp amb les belles dames de la cort muntants damunt de
Rosinant, el seu fidel cavall blanc. Elles sempre tenien un somriure d’agraïment per agrair-li la
seva atenció, especialment la jove i alegre Mercè, que venia, dia rere dia als esmentats
passejos.
Però un terrible succés va venir a trencar la calma i la pau que regnava en aquell castell de
fantasia. Va ser Nunci, la millor amiga de Nat la que es va presentar mentre estaven repassant
els seus llibres per advertir-nos que el Rei estava molt furiós.
- Correu, correu, una cosa terrible ha passat!- Què ha passat?
- Ràpid, ràpid...! Hogol no havia vist mai Nunci tant espantada, ja que era una de les dames
més alegres i trempades del castell. És per això que va pensar que el problema havia de ser
realment greu. Tots tres van anar a trobar-se amb el Rei per esbrinar la natura de tan terrible
succés.
Van arribar a la sala del tro reial on ja estaven reunits tots els cortesans. El jove i ben plantat
Dav es va apropar per explicar-los què havia passat.
- Sembla que ha arribat un lleó feréstec al regne i que està devorant tots els porcs que es troba
al seu pas.
- Però és que els porcs estan lliures pel camp?
- I tant, així la seva carn és més tendra i suculenta. Aquestes són les ordres del Rei. El Rei se
sentia veritablement ple d'ira i no parava de cridar i de moure els braços de manera desafiant.
- Que potser no hi ha ningú en aquest regne que pugui aturar aquesta bèstia?
- És que hem de deixar que aquest monstre devori tots els meus estimats porquets sense ni tan
sols moure un dit?
- Són nombrosos els valents que s'han encarat amb ell, Majestat (va respondre Ferrn, el
conseller reial), però ningú ha aconseguit ni tan sols espantar-lo. És una fera veritablement
magnífica.
- Magnífica? Magnífica? Aquesta cosa es menja els meus porcs! És abominable! Vull que el
matin!! A l’acte! Jo sóc el Rei i aquest es el meu desig i la meva ordre!
- Nosaltres acabarem amb aquest engendre, Majestat!
- Qui ha parlat? Apropeu-vos!- Amb el vostre permís, Majestat... Som els cavallers de l'Ordre
d'Artur Ensen, que anem camí del nostre llunyà regne i vós ens heu donat generosament
aixopluc per uns dies.