Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

I ella, tota contenta, es va posar a rentar la roba. Va acabar prou d'hora i les fades,
contentes, li feren el mateix present, i li digueren la mateixa advertència:
- Aquí tens una bossa amb un present, però no la miris fins arribar a casa!
I l'amiga es dirigir cap a casa. A mig camí però, la cobdícia va poder amb ella i va mirar
què hi havia a la bossa. I la seva sorpresa fou ben gran quan veié que només hi havia ...
sègol!. Tota enrabiada, ben enfurismada, va obrir la bossa i la va llençar ben endins el
bosc.
En arribar a casa, però, tots els que hi havia es van quedar meravellats. La faldilla que
duia era ben plena de pols d'or que brillava amb la llum del foc. Després de recollir tota la
pols que va poder, la dona, comprenent el que havia fet, va córrer un altre cop al bosc,
però no va saber trobar gens d'or i, preguntant a les fades, aquestes li digueren que el
vent ho havia fet volar tot.
I així fou com l'amiga va tornar a casa, igual de pobra, i sense voler saber res més de les
fades de l'estany de Banyoles.