Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes i llegendes Tipologia textual: narració
LES BRUIXES I LES TEMPESTES
A Castellar es diu que hi havia dos in drets on es reunien les bruixes. Un indret era el forn del
Cosidor, del qual no en resta res, ni la masia, sols es conserva la font, situada sota la falda del
puig de la Creu. En aquest lloc es reunien les bruixes per anar cap a Caldes de Montbui.
Segons Joan Amades, en el Costumari Català, a Castellar es creia que a la nit de Sant Joan les
bruixes es transformaven en mosques, així podien fer més el que volien. Amb la finalitat d'evitar
els embruixaments o mals esperits a les masies hi havia el costum d'encendre quatre fogueres als
quatre costats de la casa. També es deia que " a la vigília de Sant Joan si s'anava al bosc, s'havia
de procurar de no punxar-se amb la fulla del boix grèvol, la qual es creia endimoniada, car el
Diable se servia d'aquest arbustos per punxar el braç dels qui es donaven a ell a fi de treure'ls la
sang amb la qual havien de signar el pacte que establien ".
Des de temps ençà es creia que les tempestes i pedregades eren provocades per bruixes o
bruixots. I per evitar-les molts pobles de Catalunya fins el segle XIX eren freqüents els tallanúvols,
l'espantanúvols o esbarriabromes.
Segons Joan Amades, Castellar del Vallès va ser un dels últims pobles que va tenir un tallanúvols
com a funcionari públic. Aquest tocava unes campanes especials de bronze que tenien la propietat
d'espantar i fer fugir els mals esperits que provocaven les tempestes. " Gent del poble conta
encara que passada la Guerra Civil, el sector anomenat el Pla, concretament al carrer de Sant
Jaume, vivia un home anomenat Tomàs que, quan es preveia que s'apropava una gran tempesta,
exercia els seus rituals. En una ocasió, en veure-la venir, va arribar del camp adeletrat, va agafar
de casa seva ganivets i va marxar cap el paratge de la riba de can Barba, concretament on avui es
troba la plaça de la Miranda o del Pito, i encarant-se a la tempesta, va començar els seus rituals
amb llenties i amb gran gesticulació amb els ganivets encarats cap els núvols "
( Prat 1997, 11-12 i 66-67 )