Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Relats d’autor Tipologia textual: narració
EN JOAN I NA JOAN
Els seus pares estan patint patiments de pares. Se’ls veu més petits del que ja són i molt
indefensos allà dalt. Mentrestant, en Joan i na Joan, aliens al sofriment dels seus respectius
progenitors i al fet que no és gens normal que una nòria dugui tant de temps aturada, juguen a fer
balancejar la cistella movent les cames endavant i endarrere. Les autoritats del Comptat ja han
informat que l’apagada de llum general va per llarg i, les de l’Estat, que els serveis de bombers
estan desbordats.
En Joan ha vingut de vacances a Florida des d’un poblet del Penedès que és tant petit que el nom
no en ve al cas. Si en Joan fos de Nova York com na Joan, que també és en aquell parc
d’atraccions de vacances, tindria nom de nena.
Na Joan agafa la maneta del seu nou amic i, en anglès, li explica que viu a Brooklyn i que el seu
pare treballa prop d’on eren les torres bessones. En Joan, que no entén un borrall de l’autèntica
llengua dels seus herois televisius, li explica en català a na Joan que als seus pares els va tocar
un pessic de la grossa de Nadal i que, per això, són de vacances al país d’en Micky Mouse i de
l’Equipo A.
Na Joan està contenta d’haver conegut un nen de la seva edat a dalt d’aquella atracció i, suposem
que per això, li confessa que té mania a la Mary, perquè el pare de la seva veïna de pupitre la
porta cada any a Florida i el seu no. El seu sempre té molta feina i moltes reunions de senyors
grans.
En Joan treu la fotografia autografiada del Ronaldinho que sempre duu a sobre i, orgullós,
l’ensenya a na Joan. Na Joan se la mira encuriosida i li diu que li fan molta gràcia les immenses
dents blanques d’aquell jugador de beisbol. Llavors li explica que enguany els Lakers guanyaran
els Play-Off perquè han comprat un home que té un nom francès i que és alt com un Sant Pau.
No en porta cap fotografia a sobre, però, de la seva butxaca, treu un xiclet que parteix en dos
trossos. Se’n posa un a la boca i l’altre el dóna al seu nou amic. Com que en Joan no té cap
llaminadura per oferir, posa sobre la faldilla de la seva amiga la fotografia del seu futbolista preferit
i, ella, en senyal d’agraïment, li fa un sonor i bavós petó a la galta.
En Joan es posa vermell i, com que el coloret de les galtones no entén de llengües, na Joan es
posa a riure. S’estan una estona callats mirant com el camió de bombers aparca al costat de la
nòria i donant voltes al fet que, com que s’han fet un petó, s’hauran de casar. Al cap d’una estona,
na Joan trenca el silenci dient a en Joan que és la primera vegada que fa un petó a un nen i que,
en canvi, la Mary, la maleïda Mary, ja té xicot. Es veu que és italoamericà com el Di Caprio.
En Joan la interromp per preguntar-li si li faria res esperar-se a que fossin més grans per casar-se
i, ja que està posat en peticions, si ell podria fer-ho amb la samarreta del Barça posada. Tot plegat
està passant mentre un bomber de pell bruna informa als pares dels nens que, per fi, han
aconseguit connectar un generador elèctric a l‘atracció. Ho fa en un castellà de Puerto Rico i en un
anglès del mateix lloc.
Quan la nòria comença a moure’s, els nens es deixen anar les manetes instintivament i, de sobte,
els entren unes ganes tremendes de plorar pors i d’abraçar els colls dels seus pares.
Un relat de Toni Viadé i Moreno