nayagua

gat i tisoresGemega un gat amargamentdes d’un balcó veí, i t’imaginesque, entre els balustres, va estirant les potescom un púgil cadell sense gens d’esmad’esgarrapar la pell de l’aire(que avui està núvol com el cel, potsercom un boxejador confós pels cops:avui tot està núvol, jo i el gat),i no saps dir si és que troba a faltarun plat de llet espessida amb els quallsd’una galeta dolça o si és que es queixad’una úlcera que li supura al cap.Gemega un gat a prop, i per la veupodria ser una nena o un home vell.Una nena molt tocada i posadaque, amb gest d’angúnia, repassa bé l’unglaque acaba de tallar-se massa arrandel viu d’un dit i que –felina– es planyque se li clava a la carn com l’estella.O un vell que plora, de mà tremolosa–quin pols tan tràgic, quin tacte més mort–,que ja no sap com retallar-se el pèlcolor de cendra clara del bigotisense danyar-se els ulls o el llavi amb les tisores.63(De País de vent)