nayagua

mutilacióTisores a les mans del jardiner,tisores grosses de podar. I tant ésque siguis una tija de boixaccom el pistil groc i orgullós del lliri,que sentiràs igual el tall del metall tort.Que plori la pintura de la flortan fora de context: pàgines xopesd’un diari enrotllat, aigua al canód’un gerro prim com fràgil tub d’assaig.Que plori, cos meu, la teva natura–pistil, tija de flor– pel preu finalque pagarà: metall tort, tall i mort.(De Contrada)65casaBasteix la casa lluny de la ciutat,de cels nocturns il•luminats d’escòria.De tant en tant bivaqueja en un prat:és bo que, amb ull despert, servis memòriadel lloc de cada estrella al buit sembrat,que notis com al cor et creix l’eufòriad’aquella flor que es dreça a sol colgati que de nit coneix l’hora de glòria.Basteix-la a prop d’un camp de blat que al junyet faci confident del so, entre espigues,d’una veu íntima de vent. S’esmunycom aquest vent, la vida –home que artigues,vinclat, el tros de temps que tens i, al puny,comences a sentir cremor d’ortigues.