llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

Recommendations

Info

VI CONGRÉS DE LA SCARTD 10 BIBLIOGRAFÍA: 1. Murry CE, Jennings RB;Reimer KA.Preconditioning with ischemia:a delay of lethal cell injury in ischemic myocardium.Circulation 1986;74:1124-36. 2. Ytrehus K, Liu Y,Downey JM. Preconditioning protects ischemic rabbit heart by protein kinase C activation. Am J Physiol 1994;266;H1145-52. 3. Yellon DM,et all,Preconditioning the human myocardium. Lancet 1993;342:276-7. 4. Jenkins DP et all. Ischaemic preconditioning reduces troponin T release in patients undergoing coronary artery bypass surgery.Heart 1997;77:314-8. 5. Laskey WK et all. Frequency and clinical significance of ischemic preconditioning during percutaneous coronary intervention.J Am Coll Cardiol 2003;42:998-1003. 6. Kloner RA et all. Previus angina alters in hospital outcome in TIMI. A clinical correlate to preconditioning.?.Circulation 1995;91:291-7. 7. Sato t et all.Selective pharmacological agents implicate mitochodrial but no sarchole mal Katp chanels in ischemic cardioprotection. Circulation 2000; 101:2418-23. 8. Zhao ZQ et all. Inhibition of myocardial injury by ischemic postconditioning during reperfusion: comparison with ischemic preconditioning. Am J Physiol Heart Circ Physiol 2003; 285. H579-88. 9. Vinten-Johansen J.2004.Involvement of neutrophils in the pathogenesis of lethal myocardial reperfusión injury.Cardiovasc. res. 61,481-497. 10. Detleft Obal et all . “The influence of mitochondrial Katp channels in the cardioprotection of preconditioning and postconditioning by sevoflurane in the rat invivo.”Anest Analg 2005;101:1252-60.
POSTOPERATORI: VIGILÀNCIA POSTOPERATÒRIA DEL PACIENT CARDIOLÒGIC Dra. Ana Mases Anestesiologia i Reanimació. Hospital Mar-Esperança. Barcelona Segons un dels estudis més recents (The POISE Study), les complicacions cardíaques majors perioperatòries (mort cardiovascular, IAM no mortal i aturada cardíaca no mortal) en cirurgia no cardíaca afecten gairebé al 7% de la població de risc cardiovascular [1]. La més freqüent d’aquestes complicacions és el infart agut de miocardi perioperatori (IAMP), la incidència del qual oscil·la entre l’1-5% depenent de la població estudiada (segons si es mira en la població general o en una població de risc) [2] i s’associa a una elevada mortalitat [3]. A més, l’IAMP no mortal constitueix un factor de risc independent de mortalitat cardiovascular i de IAM no mortal durant els 6 mesos postoperatoris [4]. El diagnòstic del IAMP és difícil, molts cops passa desapercebut i un cop diagnosticat el tractament és complicat donat que el perioperatori dificulta el tractament anticoagulant i fibrinolític. Per tot això, i per les connotacions en el pronòstic del pacient a llarg termini, la millor estratègia en el maneig de l’IAM perioperatori és aquella que emfatitza en la seva prevenció. L’IAMP és dóna majoritàriament durant els 3 primers dies del postoperatori. Durant aquest període, els signes i símptomes cardíacs poden quedar emmascarats pel tractament analgèsic postoperatori o poden atribuir-se a altres tipus de complicacions (NVPO, atelèctasis, hipovolèmia, …). S’estima que només el 14% dels pacients que presenten un IAMP experimenten dolor toràcic i només el 53% manifesten algun signe clínic que ens faci sospitar l’IAM [5]. A l’estudi POISE, menys del 40% dels pacients que van patir un IAM no mortal van manifestar algun tipus de simptomatologia isquèmica [1]. Tenint en compte aquest context, s’han proposat uns criteris diagnòstics per l’IAMP sensiblement diferents als de l’IAM no perioperatori basant-se fonamentalment en criteris electrocardiogràfics i marcadors específics de necrosi miocardíaca [2][2]. La fisiopatologia de l’IAMP no està clara i sembla ser que no és exactament la mateixa que la de l’IAM no perioperatori. Així com la causa del IAM no perioperatori és majoritàriament la ruptura d’una placa vulnerable preexistent amb trombosi arterial aguda, en l’IAM perioperatori els estudis demostren que en la majoria de casos no hi ha plaques fisurades i que només aproximadament un terç presenten un trombus intracoronari. Aquestes troballes suggereixen que la majoria d’IAMP són deguts a un increment en la demanda d’oxigen en el context d’una estenosi coronària fixa i que serien conseqüència d’una isquèmia miocàrdica prolongada en presència de malaltia coronària estable [6, 7]. Aquest fet explicaria la forma de presentació de l’IAMP ja que la majoria cursen sense elevació del segment ST i són no transmurals (sense ona Q) [8]. Segons Landesberg, les complicacions cardíaques postoperatòries, inclòs l’IAM, estan fortament relacionades amb canvis isquèmics postoperatoris amb descens del ST de llarga durada. La presència d’un descens prolongat del segment ST en el postoperatori (durant 20-30min consecutius o bé acumulats durant més d’1-2hores) s’associa a complicacions cardíaques, no així els descensos del ST de curta durada (
Page 2 and 3: Títol original: Llibre de resums 6
Page 4 and 5: ÍNDEX 4 Sessió 2. Aula 2 (15:30 a
Page 7 and 8: OPTIMITZACIÓ PREOPERATÒRIA DEL PA
Page 9: AGENTES HALOGENADOS Y CARDIOPROTECC
Page 13 and 14: PERFUSIÓN DE ANESTÉSICOS LOCALES
Page 15 and 16: COMBINACIÓ SINÈRGICA DE FÀRMACS
Page 17 and 18: de asepsia que un procedimiento qui
Page 19 and 20: 2. Kapral S, Krafft P, Eibenberger
Page 21 and 22: DISSENY D’UN QUIRÒFAN SEGUR Sr.
Page 23 and 24: ELS RISCOS LABORALS DELS ANESTESIST
Page 25 and 26: Pel que fa a l’ús dels serveis s
Page 27 and 28: En el mejor de los casos, en el que
Page 29 and 30: modo de administración puede causa
Page 31: ién reducen la actividad de las c
Page 34 and 35: VI CONGRÉS DE LA SCARTD ADAPTACIÓ
Page 36 and 37: VI CONGRÉS DE LA SCARTD del pacien
Page 38 and 39: VI CONGRÉS DE LA SCARTD EL DOLOR D
Page 40 and 41: VI CONGRÉS DE LA SCARTD REPERCUSSI
Page 42 and 43: VI CONGRÉS DE LA SCARTD EL DOLOR E
Page 45 and 46: 1. MANEJO DE LA ILMA(TM) EN VÍA A
Page 47 and 48: 5. SÍNDROME DE REABSORCIÓ POST-RE
Page 49 and 50: 8. UTILIZACIÓN DEL BLOQUEADOR BRON
Page 51 and 52: 12. TOXICITAT NEUROLÒGICA PER ANES
Page 53 and 54: 16. ESTUDI SOBRE ELS AGENTS BLOQUEJ
Page 55 and 56: 19. MIOCARDIOPATÍA DE TAKO-TSUBO:
Page 57 and 58: 23. RELACIÓN ENTRE LA ESCALA DE GR
Page 59 and 60: 25. SEDACION BASADA EN UNA PAUTA DE
Page 61 and 62:
27. MONITORIZACIÓN DE LA SATURACI
Page 63 and 64:
31. ESTUDI DESCRIPTIU TRANSVERSAL D
Page 65 and 66:
35. ESTUDI COMPARATIU DE L'ACID TRA
Page 67 and 68:
39. CIRURGIA EN PACIENTS NACIONALS
Page 69 and 70:
43. INDICADORES DE CALIDAD EN LA GE
Page 71 and 72:
47. TAP (TRANSVERSUS ABDOMINIS PLAN
Page 73 and 74:
3. IMPORTANCIA DE LOS CUIDADOS DE E
Page 75:
Pòsters
Page 78 and 79:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P3. ANEST
Page 80 and 81:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P7. FLUX C
Page 82 and 83:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P11. TROMB
Page 84 and 85:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P15. MALFO
Page 86 and 87:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P18. BLOQU
Page 88 and 89:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P22. ANALG
Page 90 and 91:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P26. PROPO
Page 92 and 93:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P30. SOSPE
Page 94 and 95:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P33. IMPOR
Page 96 and 97:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P37. MORBI
Page 98 and 99:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P41. ELECT
Page 100 and 101:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD 100 PÒSTE
Page 102 and 103:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P49. NUDO
Page 104 and 105:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P54. MANTE
Page 106 and 107:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P58. SÍND
Page 108 and 109:
Page 110 and 111:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P65. ROTUR
Page 112 and 113:
Page 114 and 115:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P72. BLOQU
Page 116 and 117:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P75. TROMB
Page 118 and 119:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P78. EDEMA
Page 120 and 121:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P81. SÍND
Page 122 and 123:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD 122 PÒSTE
Page 124 and 125:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P5. SEGURE
Page 126:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P10. ON, Q
show all

llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?