llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

P13. ÉS ENCARA ACCEPTABLE LA POSICIÓ EN SEDESTACIÓ PER LA CIRURGIA DE
FOSSA POSTERIOR? A PROPÒSIT D’UN CAS D’EMBOLISME AERI
S. de Paz; M. González; A. Jiménez; M. Costa; E. Méndez; M. González
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
CAS CLÍNIC: Home de 66 anys amb neoplàsia vesical estadi IV que es diagnostica
de lesió cerebel·losa. Es realitza craniectomia suboccipital i exèresi
tumoral sota anestèsia general total endovenosa presentant a les 4 hores
embolisme aeri; es detecta per alteració de la capnografia i es confirma per
aspiració d’aire a través de la via venosa central, i posteriorment per gasometria.
Ingressa a Reanimació sota intubació requerint Fi02 altes; a les 24
hores presenta edema agut de pulmó amb bona resposta al tractament deplectiu
i corticoteràpia i és donat d’alta al 12è dia.
DISCUSSIÓ: La mesura ideal per prevenir l’embolisme aeri és la posició de decúbit
prono en la que la distància entre el camp quirúrgic i l’aurícula dreta és
mínima. En el cas de que sigui imprescindible la posició de sedestació cal
prendre mesures durant tot el procés peroperatori: Preoperatori: ecocardiografia
amb contrast per descartar un foràmen oval permeable per evitar un
possible embolisme paradoxal. Intraoperatori: normovolèmia, col·locació
d’una via venosa central, monitorització bàsica amb capnografia, ecoDop-
P14. INDEX D’ESTAT CEREBRAL I PROFUNDITAT DEL SON
pler precordial (que encara que no és el mètode més sensible, sí que és el
que tenim més a l’abast en el nostre medi) versus ecocardiografia transesofàgica.
Postoperatori: vigilància intensiva del malalt per tractar una possible
lesió pulmonar aguda per afectació de la membrana alveolo-capil.lar.
CONCLUSIONS: La detecció i tractament precoç de l’embolisme aeri evitarà
la progressió de les seves complicacions. L’única forma de prevenir l’embòlia
aèria seria considerar la posició de decúbit prono sempre que la cirurgia ho
permeti.
BIBLIOGRAFÍA:
1. Fábregas N., Valero R., Carrero E., Salvador L. Uso del doppler precordial en el paciente
sometido a cirugía craneal en posición de sedestación. Rev Esp Anestesiol Reanim.
2002 Feb; 49(2):116-7.
2. Rath GP., Bithal PK., Chaturvedi A., Dash HH. Complications related to positioning in
posterior fossa craniectomy. J Clin Neurosci. 2007 Jun; 14(6):520-5.
A. Pujol; P. Baxarías (1); J. M. Barbanoj (2); S. Giménez (3); S. Clos (4), S. Romero (5)
Fundació Puigvert, Fundació Puigvert (1), Centre d’Investigació de Medicaments, IR-HSCSP; Departament de Farmacologia i Terapèutica, UAB (2), Centre
d’Investigació de Medicaments, IR-HSCSP; Departament de Farmacologia i Terapèutica, UAB (3), Centre d’Investigació de Medicaments, IR-HSCSP; Departament
de Farmacologia i Terapèutica, UAB (4), Centre d’Investigació de Medicaments, IR-HSCSP; Departament de Farmacologia i Terapèutica, UAB.Centre de Recerca
en Enginyeria Biomèdica, Departament ESAII, UPC (5)
OBJECTIU: El Índex d’estat cerebral (CSI) s’utilitza com a mesura de la profunditat
hipnòtica de la anestesia (desconnexió farmacològica del S.N.C. de
l’exterior). Es planteja avaluar la seva utilització com a mesura de la profunditat
de la desconnexió fisiològica del S.N.C. de l’exterior: el son.
MATERIAL I MÈTODES: Estudi prospectiu aprovat pels Comitès ètics
d’investigació clínica de la Fundació Puigvert i del Hospital de St.Pau. Després
d’una nit d’adaptació, 20 voluntaris homes joves sans van dormir al laboratori,
duent-se a terme durant tota la nit el registre de:1) senyals polisomnogràfics
estàndard i 2) senyals EEG a partir de 3 elèctrodes : front-mitg,
pols esquerra i mastoides esquerra. Els senyals polisomnogràfics es van analitzar
manualment seguint els criteris de Rechtschaffen and Kales, classificant
cada època de 30 segons en un estadi de son específic. Es va obtenir un
valor de CSI cada 5 segons, mitjançant el sistema Cerebral State Monitor®
(Danmeter).
RESULTATS: Els valors mitjans de CSI en els diferents estadis de son es varen
diferenciar de manera estadísticament significativa (ANOVA, p< 0.001): despert
63,6 ± 24,30, estadi I 59,6 ± 23,70, estadi II 57,4 ± 23,73, estadi III+IV
64,2 ± 24,78, estadi REM 55,1 ± 21,3; no es va poder diferenciar entre despert
i estadi III+IV, peró sí varen existir diferències entre els estadis I, II, REM
entre ells i entre despert i estadi III+IV (Scheffé).
CONCLUSIONS:El CSI no és una bona eina per mesurar la son fisiològica.
83
PÒSTERS - Dissabte Sessió 2