llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

Recommendations

Info

VI CONGRÉS DE LA SCARTD Es imprescindible la colocación de un campo estéril de trabajo. Se necesita cubrir con una funda de plástico o látex tanto el transductor como el cable. En el caso de la vena subclavia, la presencia de la clavícula limita el acceso con US. Es más sencilla una canalización lateral, de vasos axilares, con las ventajas de reducir el riesgo de punción pleural y arterial dada la mayor separación de los vasos; 21, 22 aunque no es descartable el riesgo de daño neurológico transitorio 1%, dada la cercanía del plexo. 22 Las venas ante cubitales son una buena opción en el caso de no poder canalizar otras vías. Sandhu y Sidhu, 23 recomiendan su visualización primero en transversal y su canalización con una visión longitudinal del vaso, para evitar mal posiciones. La canalización de los vasos femorales es uno de los accesos más frecuentemente empleados. Hughes y col. 24 recomiendan la canalización tanto de la vena como de la arteria lo más cercano al ligamento inguinal como sea posible. La mayor parte de estudios se han realizado con vías centrales más que con accesos arteriales, pero todas las ventajas respecto a la canalización venosa son aplicables. Levin y col. realizaron un estudio de cateterización de arteria radial, 25 en el que indican su facilidad y un aumento del número de éxitos en la canalización al primer intento, aunque el tiempo de realización fue mayor. Conclusión La utilización de US para la canalización vascular acorta el tiempo de procedimiento, reduce el número de fallos y minimiza las complicaciones. Pese a esto su empleo sigue siendo limitado incluso entre anestesiólogos cardiovasculares 26, siendo utilizado frecuentemente como técnica de “rescate” tras haber fallado. REFERENCIAS: 1. Feller-Kopman D. Ultrasound-guided central venous catheter placement: the new Standard of care? Crit Care Med 2005; 33(8):1875-1877. 2. Augustides JG. Evidence-based decision making in ultrasound-guided central venous cannulation: choosing between the eye and the ear. Edit. Jour of Clinical Anesth 2006; 18:165-166. 3. Hatfield A, Bodenham A. Portable ultrasound for difficult central venous access. Br Jour Anaesth 1999; 82(6):822-826. 4. Rothschild JM. Ultrasound guidance of central vein catheterization. Evidence report technology assessment, nº 43. Chapter 21. Making healthcare safer. A critical analysis of patient safety practices. Agency of healthcare research and quality publication, nº 01-E058. 2001; 245-253. http://www.ahrq.gov/clic/ptsafety/. 5. NICE National Institute for Clinical Excellence. Guidance on the use of ultrasound locating devices for placing central venous catheters. Technology Apraisal Guidance nº 49, sept 2002. http://www.nice.org.uk 6. NICE National Institute for clinical Excellence. Proposal to move guidance to the static list.London: NICE, 2005. http://www.nice.org.uk/pdf/ta049reviewproposal.pdf 7. Grebenik CR, Boyce A, Sinclair ME, Evans RD, Mason DG, Martin B. NICE guidelines for central venous catheterization in children. Is the evidence base sufficient? Br Jour of Anaesth 2004; 92(6):827-30. 20 8. Verghese ST, McGill WA, Patel RI, et al. Ultrasound-guided internal jugular venous cannulation in infants: a prospective comparison with the traditional palpation method. Anesthesiology 1999; 91:71-77. 9. Bosman M, Kavanagh RJ. Two dimensional ultrasound guidance in central venous catheter placement; a postal survey of the practice and opinions of consultant pediatric anesthetists in the United Kingdom. Pediatr Anesth 2006; 16:530-537. 10. Marhofer P, Willschke H, Kettner S. Imaging techniques for regional nerve blockade and vascular cannulation in children. Current Opinion in Anaesth 2006; 19:293-300. 11. Leyvi G, Taylor DG, Reith E, Wasnick JD. Utility of ultrasound- guided central venous cannulation in pediatric surgical patients: a clinical series. Paed Anaesth 2005; 15:953-8. 12. Hind D, Calvert N, Mcwilliams R, Davidson A, Paisley S, Beverly C, Thomas S. Ultrasonic locating devices for central venous cannulation: meta-analysis. Br Med Jour 2003; 327:361. 13. Schummer W, Schummer C, Tuppatsch H, Fuchs J, Bloos F, Huttemann E. Jour of Clin Anesth 2006;18(3):167-72. 14. Wigmore TJ, Smythe JF, Hacking MB, Raobaikady R, MacCallum NS. Effect of the implementation of NICE guidelines for ultrasound guidance on the complication rates with central venous catheter placement in patients presenting for routine surgery in a tertiary referral centre. Br Jour Anaesth 2007;99(5):662-5. 15. Lamperti M, Cortellazzi P, D´Onofrio G et al. An autcome study on complications using routine ultrasound assistance for internal jugular vein cannulation. Acta Anaesth Scand 2007;51:1327-1330. 16. Milling T, Rose J, Briggs W, Birkhahn R, Gaeta T, Bove J, Melniker L. Randomized, controlled clinical trial of point-of-care limited ultrasonography assistance of central venous cannulation: the third sonography outcomes assessment program (SOAP-3) trial. Crit Care Med 2005; 33(8):1764-69. 17. Hosokawa K, Shime N, Kato Y, Hashimoto S. A randomized trial of ultrasound image-based skin surface marking versus real-time ultrasound-guided internal jugular vein catheterization in infants Anesthesiology 2007;107(5):720-24. 18. Milling T, Holden C, Melniker L, Briggs WM, Birkhahn R, Gaeta T. Randomized controlled trial of single-operator vs. two- operator ultrasound guidance for internal jugular central venous cannulation. Academic Emerg Med 2006; 13: 245-47. 19. Chapman GA, Johnson D, Bodenham AR. Visualisation of needle position using ultrasonography. Anaesthesia 2006; 61: 148-158. 20. Maecken T, Grau T. Ultrasound imaging in vascular access. Crit Care Med 2007;35(5 Suppl.) 178-185. 21. Galloway S, Bodenham A. Ultrasound imaging of the axillary vein-anatomical basis for central venous access. Br Jour Anaesth 2003; 90(5):589-95. 22. Sharma A, Bodenham A, Mallick A. Ultrasound-guided infraclavicular axillary vein cannulation for central venous access. Br Jour Anaesth 2004; 93:188-92. 23. Sandhu NPS, Sidhu DS. Mid-arm approach to basilica and cephalic vein cannulation using ultrasound guidance. Br Jour Anaesth 2004; 93:292-4. 24. Hughes P, Scott C, Bodenham A. Ultrasonography of the femoral vessels in the groin: implications for vascular access. Anaesthesia 2000; 55:1198-1202. 25. Levin PD, Sheinin O, Gozal Y. Use of ultrasound guidance in the insertion of radial artery catheters. Crit Care Med 2003; 31: 481-484. 26. Bailey P L, Glance L G, Eaton M P, Parshall B, McIntosh S. A survey of the use of ultrasound during central venous catheterization. Anesthesia Analgesia 2007; 104(3):491-497.
DISSENY D’UN QUIRÒFAN SEGUR Sr. Joaquim Teruel Ortega Director de Serveis Generals de l’Hospital ASEPEYO de Sant Cugat Introducció Un quiròfan ha de ser un àrea segura en tots els aspectes i per tots els usuaris. Tot ha d’estar concebut per que l’acte quirúrgic es pugui fer amb les màximes garanties de seguretat pel pacient, que en aquestes circumstàncies es troba en una situació de vulnerabilitat, però també s’han de garantir les condicions de seguretat per al personal sanitari i per personal d’altres serveis no mèdics que fan la seva funció a dintre d’un bloc quirúrgic. 1. Seguretat Algunes de les condicions que s’han de complir per considerar un quiròfan segur són: La fiabilitat dels subministraments (electricitat, gasos medicinals, aire condicionat, aigua…). La fiabilitat i idoneidat de l’equipament mèdic. L’adequada estructura física del quiròfan i de tots els elements arquitectònics. Asèpsia des del punt de vista microbiològic. Compliment dels requisits relacionats amb la Prevenció de Riscos Laborals. Seguretat integral Si no es donen totes les condicions no es pot parlar del concepte de seguretat integral que seria cap a on s’hauria d’orientar el disseny d’un quiròfan, és a dir, pensar quan dissenyem un quiròfan en tots aquestes condicions comentades d’una manera global perquè estan íntimament interrelacionades entre elles, ja que del contrari farem un quiròfan segur només en alguns aspectes. Exemple: aquesta foto trobada a Internet com a mostra d’una sala quirúrgica, difícilment tindrà uns nivells d’asèpsia correctes degut a que els acabats arquitectònics no són els adequats. Altre factor clau per garantir la seguretat d’un quiròfan radica en l’utilització i manteniment del quiròfan i el seu equipament. Per utilitzar adequadament el quiròfan l’hem de: Conèixer El personal usuari ha de conèixer perfectament com utilitzar les instal·lacions i l’equipament. Ha de rebre formació per part dels fabricants dels equips, del personal tècnic del centre quan a les instal·lacions, i dels tècnics de seguretat i higiene quan al compliment dels requisits en matèria de prevenció de riscos laborals. Mantenir Gestionar i mantenir eficientment l’equipament i les instal·lacions per part dels serveis tècnics. La eficàcia de la neteja també juga un paper important en el manteniment de les condicions d’asèpsia. Per tant, per aconseguir que un disseny segur realment condueixi a tenir un quiròfan segur, s’ha de garantir una utilització i manteniment adequats. 2. Disseny Sens dubte de tots els aspectes que influeixen en la seguretat són els condicionants estructurals els més determinants, entenent com a condicionants estructurals els arquitectònics i les instal·lacions, ja que també són els més difícils de modificar. Dels condicionants estructurals els arquitectònics són els més visibles per tothom: distribució del bloc quirúrgic, disseny dels diferents espais, passadissos, accessos, portes, sortides d’emergència, materials amb que estan fets, sostres, parets i terres. Per aquest motiu és més fàcil entendre’ls, avaluar la seva idoneïtat i en definitiva tenir una opinió formada. Però els grans desconeguts són les instal·lacions tècniques que són infraestructures extenses i complexes que culminen als quiròfans i per tant pràcticament només veuen els punts finals de cada una d’elles, però darrera hi ha tot un món de tecnologia desconegut per al personal usuari. El subministrament elèctric, els gasos medicinals, l’aigua, l’aire condicionat… totes són instal·lacions subjectes a legislació que es desenvolupa en normatives i reglaments que obliguen a realitzar-les amb uns requisits de seguretat molt exigents. ALGUNA DE LA NORMATIVA A COMPLIR AL DISSENY ARQUITECTÒNIC, D’INSTAL·LACIONS I D’EQUIPAMENT. Els quiròfans estan contemplats com a instal·lacions d’alt risc i per tant les exigències de seguretat són superiors a la resta d’instal·lacions d’un hospital. Alguns dels reglaments que s’han de cumplir són : ELECTRICITAT: RD 842/2002. REBT. Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió. Hi ha una instrucció tècnica específica “ITC-BT-038 Instalaciones con fines especiales. Requisitos particulares para la instalación eléctrica en quirófanos y salas de intervención” a on s’estableixen els requisits de seguretat elèctrica específics per fer instal·lacions, quins elements de seguretat han d’haver en tota instal·lació; a més a més s’estableix com i cada quan s’ha de fer el manteniment dels quiròfans. AIRE CONDICIONAT: RD 1027/2007. RITE 2007. Reglament d’Instal·lacions Tècniques Energètiques. Al punt “IT 1.1.4.2 Exigencia de calidad del aire interior” es defineixen el nivell màxim de contaminants, els nivells de filtració, les renovacions d’aire/hora mínimes necessàries. EDIFICACIÓ: RD 314/2006. CTE Codi Tècnic de l’edificació. 21 PONÈNCIES
Page 2 and 3: Títol original: Llibre de resums 6
Page 4 and 5: ÍNDEX 4 Sessió 2. Aula 2 (15:30 a
Page 7 and 8: OPTIMITZACIÓ PREOPERATÒRIA DEL PA
Page 9 and 10: AGENTES HALOGENADOS Y CARDIOPROTECC
Page 11 and 12: POSTOPERATORI: VIGILÀNCIA POSTOPER
Page 13 and 14: PERFUSIÓN DE ANESTÉSICOS LOCALES
Page 15 and 16: COMBINACIÓ SINÈRGICA DE FÀRMACS
Page 17 and 18: de asepsia que un procedimiento qui
Page 19: 2. Kapral S, Krafft P, Eibenberger
Page 23 and 24: ELS RISCOS LABORALS DELS ANESTESIST
Page 25 and 26: Pel que fa a l’ús dels serveis s
Page 27 and 28: En el mejor de los casos, en el que
Page 29 and 30: modo de administración puede causa
Page 31: ién reducen la actividad de las c
Page 34 and 35: VI CONGRÉS DE LA SCARTD ADAPTACIÓ
Page 36 and 37: VI CONGRÉS DE LA SCARTD del pacien
Page 38 and 39: VI CONGRÉS DE LA SCARTD EL DOLOR D
Page 40 and 41: VI CONGRÉS DE LA SCARTD REPERCUSSI
Page 42 and 43: VI CONGRÉS DE LA SCARTD EL DOLOR E
Page 45 and 46: 1. MANEJO DE LA ILMA(TM) EN VÍA A
Page 47 and 48: 5. SÍNDROME DE REABSORCIÓ POST-RE
Page 49 and 50: 8. UTILIZACIÓN DEL BLOQUEADOR BRON
Page 51 and 52: 12. TOXICITAT NEUROLÒGICA PER ANES
Page 53 and 54: 16. ESTUDI SOBRE ELS AGENTS BLOQUEJ
Page 55 and 56: 19. MIOCARDIOPATÍA DE TAKO-TSUBO:
Page 57 and 58: 23. RELACIÓN ENTRE LA ESCALA DE GR
Page 59 and 60: 25. SEDACION BASADA EN UNA PAUTA DE
Page 61 and 62: 27. MONITORIZACIÓN DE LA SATURACI
Page 63 and 64: 31. ESTUDI DESCRIPTIU TRANSVERSAL D
Page 65 and 66: 35. ESTUDI COMPARATIU DE L'ACID TRA
Page 67 and 68: 39. CIRURGIA EN PACIENTS NACIONALS
Page 69 and 70: 43. INDICADORES DE CALIDAD EN LA GE
Page 71 and 72:
47. TAP (TRANSVERSUS ABDOMINIS PLAN
Page 73 and 74:
3. IMPORTANCIA DE LOS CUIDADOS DE E
Page 75:
Pòsters
Page 78 and 79:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P3. ANEST
Page 80 and 81:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P7. FLUX C
Page 82 and 83:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P11. TROMB
Page 84 and 85:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P15. MALFO
Page 86 and 87:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P18. BLOQU
Page 88 and 89:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P22. ANALG
Page 90 and 91:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P26. PROPO
Page 92 and 93:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P30. SOSPE
Page 94 and 95:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P33. IMPOR
Page 96 and 97:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P37. MORBI
Page 98 and 99:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P41. ELECT
Page 100 and 101:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD 100 PÒSTE
Page 102 and 103:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P49. NUDO
Page 104 and 105:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P54. MANTE
Page 106 and 107:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P58. SÍND
Page 108 and 109:
Page 110 and 111:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P65. ROTUR
Page 112 and 113:
Page 114 and 115:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P72. BLOQU
Page 116 and 117:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P75. TROMB
Page 118 and 119:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P78. EDEMA
Page 120 and 121:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P81. SÍND
Page 122 and 123:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD 122 PÒSTE
Page 124 and 125:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P5. SEGURE
Page 126:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P10. ON, Q
show all

llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?