llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
29. ANESTÈSIA PERIDURAL PER CESÀRIA EN PACIENT AFECTADA PER ESCLEROSI
LATERAL AMIOTRÒFICA
S. Marmaña; I. Villaverde; S. González; A. Conesa; N. Montferrer; J. Roigé
Hospital Universitari de la Vall d'Hebron
INTRODUCCIÓ: La esclerosi lateral amiotròfica (ELA) es caracteritza per una
pèrdua neuronal tant a l’escorça motora (primera motoneurona) com a la
banya anterior de la medul·la (segona motoneurona). Es manifesta clínicament
amb amiotròfia, fasciculacions i debilitat de la musculatura esquelètica
incloent els músculs de la llengua, faringe, laringe i tòrax. La prova diagnòstica
essencial és l’EMG. El curs és inexorablement progressiu, amb una durada
mitjana de tres anys. El tractament és ineficaç i exclusivament simptomàtic.
CAS CLÍNIC: Pacient de 31 anys, embarassada de trenta-set setmanes, amb
antecedents d’esclerosi lateral amiotròfica definida que li condiciona impossibilitat
per la parla i la marxa, enuegaments, intolerància al dolor i un patró
ventilatori restrictiu molt greu (FVC 30.2%, FEV1 36%, FEV1 % 97) pel que no
tolera el decúbit supí. Acudeix al nostre centre per sensació de dinàmica uterina
aportant un informe del neuròleg que no desaconsella el part vaginal
donada la conservació de la premsa abdominal. Però, davant la funció respiratòria
de la pacient, es decideix realitzar cesària urgent reservant prèviament
llit a la Unitat d’Intensius donada la possibilitat de que postquirúrgicament
estigués indicada la ventilació mecànica no invasiva.
Es realitza anestèsia peridural punxant a nivell L2-L3 i deixant catèter a 4 cm
62
dins l’espai peridural, la dosi test es realitza amb 2 cc de bupivacaïna 0’5%
amb adrenalina, seguidament s’administra lidocaïna 2% titulant els nivells
d’anestèsia fins arribar en 30 minuts a un nivell anestèsic de T8 amb un total
de 12 cc de l’anestèsic local; a més a més es suplementa l’analgèsia amb
perfusió de remifentanil entre 0’05 i 0’1 _g/kg/min. La cesària transcorre
sense incidències amb la pacient incorporada uns 30 graus (per la seva intolerància
al decúbit) mantenint en tot moment ventilació espontània i end
tidal de CO2 i saturacions d’oxigen correctes. El nounat no presenta cap trastorn.
Es manté el catèter peridural pel tractament del dolor postoperatori que
es retira a les 36 hores.
DISCUSIÓ: En els pacients que presenten ELA és important fer una exhaustiva
avaluació preoperatòria de la funció respiratòria i preveure suport ventilatori
en el període postoperatori. S’ha d’evitar l’anestèsia general per estar
relativament contraindicats els relaxants musculars i per la probable dificultat
d’extubar postquirúrgicament aquests pacients. Les tècniques locorregionals
han d’aconseguir una bona analgèsia arribant a un nivell metamèric
adequat per la corresponent cirurgia però també adient per no deteriorar més
la funció respiratòria.
30. COMPARACIÓN ENTRE TÉCNICAS ANESTESICAS EN LA CIRUGÍA CORRECTORA
DEL PIE: HALLUX VALGUS
N. Sanchís; G. Ollé; Y. Jiménez (1); Á. Romero (2); A. A. Pérez (3); J. A. Pellejero (4)
Hospital de Mataró, Hospital Germans Trias i Pujol (1), Hospital de Mataró (2), Hospital de Mataró (3), Hospital de Mataró (4)
INTRODUCCIÓN: La introducción hace ya más de una década de la Cirugía
Mayor Ambulatoria (CMA) ha supuesto una revelación tanto en la cirugía como
en la anestesia. La práctica de la Cirugía Mayor Ambulatoria ha permitido mejorar
la práctica quirúrgica, agilizando su realización, disminuyendo los tiempos
de estancia hospitalaria y por tanto las posibilidades de complicaciones
e infecciones nosocomiales derivadas del ingreso. Esta rentabilidad del quirófano
hace que para el paciente presente ventajas, dado que las listas de espera
se ven disminuidas y el gasto hospitalario reducido.
OBJETIVOS: El objetivo de nuestro estudio es comparar entre diferentes técnicas
anestésicas utilizadas en el mismo procedimiento quirúrgico (cirugía
correctora del pie, Hallux Vallgus). Con este trabajo intentamos la búsqueda de
un procedimiento anestésico seguro, práctico, económico, evitando complicaciones,
donde se logre una anestesia intraoperatoria así como una analgesia
postoperatoria satisfactoria y que permitan al paciente ser intervenido bajo
CMA.
OBJETIVO PRINCIPAL: comparar la eficacia, efectividad, efectos secundarios,
dificultad técnica y comodidad de diferentes técnicas anestésicas en la cirugía
del hallux valgus.
MATERIAL Y MÉTODOS: El presente trabajo es un estudio piloto, observacional,
prospectivo de cohortes que compara la anestesia y analgesia postoperatoria
con diferentes técnicas anestésicas: anestesia general, intradural, bloqueo
popliteo, bloqueo peroneal y bloqueo tibial posterior y bloqueo del pie en
la cirugía de hallux valgus, en pacientes de régimen ambulatorio. El ámbito de
estudio es el Consorci Sanitari del Maresme de Barcelona.
En la muestra del estudio se incluyó a 100 pacientes, ASA 1 a ASA 3, de edades
comprendidas entre 25 a 76 años programados para cirugía del pie.
CONCLUSIONES: existen diferentes técnicas anestésicas para la cirugía del
hallux valgus en régimen de CMA. Las técnicas de bloqueos periféricos implican
una analgesia postoperatoria más adecuada.