llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

31. ESTUDI DESCRIPTIU TRANSVERSAL DE L’ACTIVITAT DEL SERVEI
D’ANESTESIOLOGIA I REANIMACIÓ DE L’HOSPITAL MÚTUA DE TERRASSA A
L’ÀREA D’ATENCIÓ OBSTÈTRICA
M. Morales; M. Prat; O. Gómez; M. Novellas; J. P. Oglio; J. Bernal
Hospital Mútua de Terrassa
L’activitat a l'Àrea d'Atenció Obstètrica per part dels anestesiòlegs ha sofert un
augment significatiu als últims anys a tota Catalunya, incloent l’Hospital Mútua
de Terrassa. Amb l’objectiu de determinar el número i tipus d’actuacions del
Servei d’Anestesiologia al nostre hospital es realitza un estudi epidemiològic
observacional transversal que recull l’activitat dels anestesiòlegs a l’Àrea
d’Atenció Obstètrica durant el període de l’1 d’Abril de 2007 fins a l’1 d’Abril
de 2008. Les dades a recollir en tots els casos són les dades de filiació i les
dades obstètriques de la pacient, així com l’acte realitzat per part de
l’anestesiòleg. Dels 2.356 parts registrats en aquest període, s’han analitzat
562. La mitjana d’edat és 30,9 anys (DE 5,11 anys), l’edat gestacional de 39
setmanes (DE 1,8 setmanes) de les quals el 54’06% són primípares i el
88,04% pertany al Sistema Català de Salut. El 90,55% dels parts van rebre
l’assistència d’un anestesiòleg. La prevalença de cesàries va ser del 24,74%
(electives 33,33%, urgents 35,9% i emergents 30,77%). El 55,67% dels parts
van ser eutòcics i el 19,59% instrumentats. L’anestèsia regional per al part i
la cesària es va realitzar en el 79,86% i 98,13% respectivament. Al part vaginal
l’anestèsia epidural es va realitzar en el 84,89%. En cesàries programades,
urgents i emergents el bloqueig subaracnoïdal es va realitzar en 91,42%,
10,52% i 23,52% dels casos, respectivament i l’epidural en un 8,57%, 89,47%
i 70,58% respectivament. L’assistència obstètrica per part de l’anestesiòleg a
l’Hospital Mútua de Terrassa està ampliament coberta. L’anestèsia epidural
de conducció és la tècnica més realitzada en parts vaginals.
BIBLIOGRAFIA:
1. Sabate S, Gomar C, Canet J, Fernández C, Fernández M, Fuentes A. Obstetric anesthesia
in Catalonia, Spain. Med Clin (Barc). 2006 May 24;126 Suppl 2:40-5.
32. MANEIG CLÍNIC DEL MALALT AMB TRAUMATISME TORÀCIC GREU
L. Subirana; M. Novellas; E. Navas; M. Cazorla; J. Bernal
Mútua de Terrassa
INTRODUCCIÓ: En els últims anys ha augmentat la incidència de traumatismes
toràcics, passant a ser predominants sobre els traumatismes cranio-encefàlics.
Són la causa principal de mort en un 25% dels pacients politraumàtics,
estant la mortalitat del trauma toràcic en si mateix al voltant del 25-30%. Es
fa una revisió del maneig clínic del traumatisme toràcic greu així com de les
diferents teràpies que s’apliquen pel suport vital i control evo lutiu.
CAS CLÍNIC: S’exposa una sèrie de 4 casos clínics amb traumatisme toràcic
greu, que presenten contusió pulmonar i/o tòrax inestable amb complicacions
secundàries associades, que han requerit ingrés a Unitat de Cures Intensives
amb necessitat de ventilació mecànica.
COMENTARI: És prioritari en aquests pacients el reconeixement de les lesions
que amenacen la vida de forma imminent, així com el maneig posterior una
vegada estabilitzats en el primer instant. Això inclou optimització i control de
l’estat hemodinàmic i de la funció respiratòria i aplicació de diferents estratègies
ventilatòries en funció del tipus de lesió i gravetat.
El maneig modern del trauma toràcic és complex. Està basat en el control de
la sèrumterapia, l’analgèsia, i la funció respiratòria del malalt. Ara bé, actualment
les teràpies mínimament invasives van desplaçant altres protocols
d’actuació que incloïen la ventilació mecànica de manera obligatòria, aconseguint,
d'aquesta manera, una reducció de la morbi-mortalitat en aquests
malalts.
63
COMUNICACIONS ORALS - Divendres Sessió 4 Aula 1