llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

47. TAP (TRANSVERSUS ABDOMINIS PLANE BLOCK) COM ANALGESIA DE RESCAT
POSTOPERATÒRIA
L. Contreras; C. Vieta; S. Redondo; M. Sánchez; T. Domingo; N. Fustrán
Hospital Universitari de Bellvitge
OBJECTIU: Proposem l’ús del transversus abdominis plane (TAP) ecoguiat
com a tècnica de rescat postoperatòria en el tractament del dolor agut postoperatori
després de cirurgia abdominal major.
MATERIAL I MÈTODE: Hem recollit 3 casos: 1 hemicolectomia esquerra i
2 gastrectomies en les què es realitzà TAP ecoguiat en el postoperatori immediat
com a tècnica analgèsica de rescat per al tractament del dolor agut
postoperatori derivat de la incisió a la paret muscular abdominal. En aquesta
sèrie es recull tipus anestèsia realitzada i tipus incisió a paret abdominal,
tipus de bloqueig (unilateral, bilateral), EVA al despertar i consum opioides i
analgèsia complementaria en les 24 h següents. En el postoperatori immediat
es procedeix a la realització del TAP ecoguiat. Amb el pacient amb decúbit
supí, monitorització no invasiva es procedeix a localització ecogràfica
sonda linial Sonosite® Micromax 7-13 Mhz, en el cas de TAP posterior es
col·loca la sonda lateralment a línia mitja axil·lar entre cresta ilíaca y reborde
costal. Identifiquem músculs oblicu extern, oblicu intern i transvers abdominal.
Introduïm agulla 22G Sprotte perpendicular a pell i longitudinal a transductor
ecogràfic. Localitzem espai neurofascial entre múscul oblicu intern i
transvers i injectem 20 ml de Ropivacaïna 0,5%. Observem correcta difusió
fusiforme de l’anestèsic. Repetim la mateixa tècnica al costat contralateral.
La dosi total administrada de Ropivacaïna va ser de 200 mgr. En el TAP sub-
costal la sonda es colHloca resseguint reborde costal fins localitzar el recte
anterior abdomen i la identificació de les tres capes musculars (oblicu extern,
oblicu intern i transvers abdominal).
RESULTATS: Els pacients referien un EVA inicial de 6-8 i als pocs minuts de
la realització del bloqueig referien un EVA de 0, mantenint-se aquest mínim
entre les 0 i les 12 h, per anar progressant paulatinament al llarg de les primeres
24 h fins un màxim de 2 i associat a un consum mínim de mòrfics
quantificat amb PCA entre 7 i 8 mg de morfina; amb ràpida movilització
dels pacients a les 24hores. No es van apreciar símptomes de toxicitat sistèmica
ni complicacions locals com podria ésser hematoma a paret abdominal.
CONCLUSIONS: El bloqueig TAP millora l’analgèsia postoperatoria i redueix el
consum d’opiodes disminuint així els seus efectes secundaris i millorant el
comfort del pacient. El bloqueig ecoguiat aporta seguretat a la tècnica i la
confirmació en temps real de la correcta difusió de l’anestèsic local.
BIBLIOGRAFIA:
1. The analgesic efficacy of transversus Abdominis Plane Block after abdominal Surgery.
A prospective Randomized controlled trial. Anesth analg 2007; 104:193-197.
48. COMPROMÍS DE VIA AÈRIA PER ANGIOEDEMA HEREDITARI EN NEN DE 2 ANYS
INTERVINGUT D'AMIGDALECTOMIA
E. López; M. Monerris; M. Homs; M. Santos; M. Soler; J. Canet
Hospital Germans Trias i Pujol
INTRODUCCIÓ: L'angioedema hereditari és una malaltia immunitària rara
(1/10000 - 1/50000 casos x hab/any) causada pel dèficit d'inhibidor de C1.
Es caracteritza per la inflamació de pell i mucoses generalment sense prurit
ni urticària. Pot comportar compromís de la via aria superior que pot condicionar
complicacions peri i post-operatòries que cal tenir en compte en el
maneig anestèsic d'aquests pacients.
CAS CLÍNIC: Es tracta d'un pacient varó de 2 anys i 5 mesos. Sense al·lèrgies
conegudes. Antecedents familiars d'atpia i asma extrínseca. Antecedents personals:
episodis de bronquiolitis, Síndrome d'Apnea Obstructiva de la Son i
asma infantil tractada amb budesonida i antileucotriens. Pendent d'estudi d'
al·lèrgies al detectar-se augment de la IgE i Phadiatop positiu. Programat per
a amigdalectomia (hipertròfia amigdalar Brodsky 3). La intervenció es realitza
sota inducció balancejada i intubació orotraqueal, sense incidències. Al cap
de 60 min post-cirurgia, s'instaura de manera aguda edema orofacial sever
amb obstrucció completa de la via aria. Es decideix reintubació i trasllat a
l'unitat de reanimació, on s'adminstra tractament corticoideu, antihistamínic
i adrenalina. No s'aconsegueix resolució del quadre per la qual cosa es de-
cideix trasllat a UCI pediàtrica, on es manté amb ventilació mecànica durant
72 hores. S'extuba sense incidències al disminur l'edema orofacial. Durant
el seu ingrés es realitza protocol per a estudi d'al·lèrgies, on s'objectiva un
dèficit de C1-inhibidor, per la qual cosa es va arribar al diagnòstic
d'angioedema hereditari.
DISCUSIÓ: L'angioedema hereditari és una malaltia a tenir en compte davant
de la presència d'antecedents familiars i personals favorables així com
l'existència de factors precipitants. Pot comprometre seriosament la via aria,
augmentant la morbimortalitat en aquest tipus de pacients. És necessària
una bona avaluació preanestèsica i una infraestructura hospitalària adequada
per a afrontar les possibles complicacions d'aquests malalts.
BIBLIOGRAFIA:
– Henriette Farkas, Lilian Varga, Gbor Szplaki, Beta Visy, George Harmat and Tom
Bowen, Management of Hereditary Angioedema in Pediatric Patients, Pediatris
2007;120;e713-e722.
71
COMUNICACIONS ORALS - Divendres Sessió 6 Aula 3