llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
45. MANEJO ANESTÉSICO EN UN PACIENTE CON PÉNFIGO SEBORREICO
AMPOLLOSO INTERVENIDO DE COLECISTECTOMÍA ABIERTA
I. Otero; M. Valcárcel; H. Fernández (1); C. Vieta; A. Pi; L. Contreras
HUB, Mutua de Terrasa (1)
INTRODUCCIÓN: Las enfermedades ampollosas exigen una serie de consideraciones
anestésicas generales y específicas según el tipo. Presentamos el
caso de un paciente diagnosticado de pénfigo seborreico, en brote activo,
intervenido de urgencias por colecistitis aguda bajo anestesia locorregional
más sedación.
CASO CLÍNICO: Varón de 66 años, con antecedentes de EPOC, candidiasis mucocutánea,
conjuntivitis bacteriana y pénfigo seborreico en tratamiento con
azatioprina. Destaca empeoramiento lesiones cutáneas tras retirada tratamiento
corticoideo.
EXPLORACIÓN FÍSICA: lesiones en piel y cavidad oral así como signos de deshidratación.
Normotenso con tendencia a taquicardia.
MANEJO INTRAOPERATORIO Y TÉCNICA ANESTÉSICA: Medidas cuidadosas
para no provocar nuevas lesiones. Bloqueo paravertebral dejando catéter más
punción intradural usando una técnica hiperbara con 3.5 ml de bupivacaina
0.4% (14 mg) más metadona 5 mg como analgésico postoperatorio. Titulación
térmica en posición de Trendelemburg hasta alcanzar un nivel T4. Durante la
intervención se llevó a cabo sedación con Propofol Ramsay 3.
RESULTADO: Se realiza colecistectomía mediante laparotomía subcostal derecha,
con buena cobertura del estímulo quirúrgico y confort del paciente. Analgesia
postoperatoria óptima con EVA: 0 durante primeras 12 horas. Alta 5 días
después sin presentar ninguna complicación.
70
COMENTARIOS: La anestesia intradural acompañada de una técnica locorregional
continua es una buena alternativa a la anestesia general, incluso en intervenciones
laparotómicas, cubriendo el estímulo quirúrgico con confort del
paciente, y permitiendo en caso de prolongación del tiempo quirúrgico alargar
la anestesia mediante la técnica continua. Además el uso de metadona
mórfico altamente liposoluble y por tanto metamérico permite una buena analgesia
postoperatoria sin las complicaciones tradicionales de los mórficos hidrosolubles
intratecales.
BIBLIOGRAFIA:
1. Laparoscopic cholecystectomy under segmental thoracic spinal anaesthesia: a feasibility
study A. A. J. van Zundert1, G. Stultiens, J. J. Jakimowicz, D. Peek1, W. G.
J. M. van der Ham1, H. H. M. Korsten1 and J. A. W. Wildsmith. British
2. Modifying the baricity of local anesthetics for spinal anesthesia by temperature adjustment:
model calculations. Heller AR, Zimmermann K, Seele K, Rössel T, Koch T,
Litz RJ.Journal of Anaesthesia 98 (5): 682–6 (2007) Anesthesiology. 2007
Apr;106(4):882; author reply 882-3.
3. Laparoscopic cholecystectomy under spinal anesthesia. Yuksek YN, Akat AZ, Gozalan
U, Daglar G, Pala Y, Canturk M, Tutuncu T, Kama NA. Am J Surg. 2008
Apr;195(4):533-6.
46. MANEIG ANESTÈSIC DEL PACIENT AMB MIOPATIA METABÒLICA
M. Cazorla; J. Echevarría; M. Novellas; L. Subirana; J. Bernal
Hospital Mútua de Terrassa
INTRODUCCIÓ: Les miopaties metabòliques són un grup heterogeni de malalties
genètiques caracteritzades clínicament per debilitat, miàlgies,intolerància
a l’activitat física, entre d’altres. Les implicacions anestèsiques
d’aquests pacients inclouen susceptibilitat augmentada als relaxants
musculars així com un augment d’incidència d’hipertèrmia maligna.
g/Kg/min. No es van administrar relaxants musculars. Es monitoritzà el BIS
mantenint valors entre 40-60. El curs intraoperatori cursa sense incidències
mantenint-se el malalt hemodinàmicament estable. El pacient va ser extubat
a quiròfan i el dolor postoperatori es va controlar amb mòrfics i AINEs. Va ser
donat d’alta a reanimació sense incidències.
CAS CLÍNIC: Presentem el cas d’un pacient de 75 anys programat per colecistectomia
per laparoscòpia. Com a antecedents patològics destaquen miopatia
de McArdle (Glucogenosi Tipus V), HTA i cardiopatia isquèmica de
30 anys d’evolució. Es realitza anestèsia general amb intubació orotraqueal
i ventilació mecànica. Per la inducció s’administra 0.03 mg/Kg de midazolam,
2 microg/kg de fentanil i 2mg/kg de propofol. El manteniment anestèsic es
va realitzar amb halogenats (sevoflurà) amb valors de CAM de 1 i una perfusió
contínua de remifentanil a 0,2.
DISCUSSIÓ: Els pacients afectats per miopatia metabòlica tenen una sensibilitat
augmentada a l’administració de relaxants musculars. Les complicacions
secundàries a la seva administració són paràlisi perllongada, hiperkalièmia,
arrítmies, rigidesa i hipertèrmia maligna i en casos greus la mort. Està descrit
un increment de la sensibilitat al rocuroni i l’atracuri, fet pel qual es recomana
reducció de dosi o evitar si és possible l’administració de miorelaxació, intensificant
la hipnosi amb halogenats, monitoritzant la funció neuromuscular o bé
prioritzant l’anestèsia regional en aquells casos que sigui possible.