llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
systematic review of randomized controlled trials. J Am Coll Surg 2006;
203:914–32.
4. Rostlund T, Kehlet H: High-dose local infiltration analgesia after hip and knee replacement:
What is it, why does it work, and what are the future challenges? Acta Orthop
2007; 78:159–61.
5. Thomas DF, Lambert WG, Williams KL. The direct perfusion of surgical wounds with
local anaesthetic solution: an approach to postoperative pain? Ann R Coll Surg Engl.
1983;65(4):226-9.
6. Yndgaard S, Holst P, Bjerre-Jepsen K, Thomsen CB, Struckmann J, Mogensen T:
Subcutaneously versus subfascially administered lidocaine in pain treatment after
inguinal herniotomy. Anesth Analg 1994; 79:324-7.
BLOQUEIGS PERIFÈRICS EN ANALGÈSIA DE LA PARET ABDOMINAL
Víctor Mayoral Rojals
H. Universitari de Bellvitge
Encara que existeix evidència suficient per recomanar l'analgèsia espinal
epidural, sobre tot en cirurgia d’abdomen superior, no es menys cert que,
sigui per contraindicacions de la tècnica com motius logístics, aquesta no
sempre es pot realitzar. Una alternativa és bloquejar les aferències somàtiques
mitjançant bloqueigs perifèrics de la paret abdominal, infiltracions i infusions
de la ferida. Aquests bloqueigs no proporcionen analgèsia visceral,
que s’haurà de complementar amb analgèsics via enteral o parenteral.
Les aferències sensitives de la paret abdominal i peritoneu parietal anterior
depenen dels cinc-sis últims nervis toràcics (T7-11), primer nervi espinal
lumbar (L1), ilioinguinal (L1), iliohipogàstric (L1), genitofemoral i subcostal
(T12). Aquesta multitud de nervis, fan impracticable el seu bloqueig
individual però, aprofitant la bona difusió dels anestèsics locals per les fàscies
intermusculars per on discorren, es pot aconseguir una acceptable impregnació
dels mateixos amb les mínimes puncions.
Les estructures o nervis diana dels bloqueigs son:
TAP (Transversus Abdominis Planus).
RAP (Rectus i Pararectus Abdominis Planus).
N. Intercostals.
N. Ilioinguinal, N. Iliohipogàstric i N. Gènitofemoral.
14
Son tècniques antigues, conegudes per tots en les seves versions “a cegues”,
però que han ressorgit, probablement per la introducció de l’ecografia
a la pràctica anestèsica. Els ultrasons ens permeten identificar fàcilment les
fàscies i/o nervis perifèrics, on dipositarem l’anestèsic local tot observant la
correcta difusió i allunyament d'estructures vasculars i viscerals.
Tots els bloqueigs han demostrat una excel·lent analgèsia postoperatòria
amb reducció significativa dels valors de les escales de dolor tant en repòs
com moviment, així com estalvis clars en els consums d'analgèsics.
Tanmateix, i pel que fa als bloqueigs interfascials, la progressió fins el nivell
de bloqueig final aconseguit es lenta, com ho és la regressió del mateix.
Això, que pot tenir la seva explicació en les dificultats a la difusió com reabsorció
de l’anestèsic, fa que s’hagin de fer amb temps suficient o el mes a
prop del nivell que volem aconseguir i també competeix amb altres tècniques
que utilitzen perfusions per mantenir l’analgèsia.
A la ponència, es farà un repàs pràctic de les diferents tècniques tant en
les seves modalitats “a cegues” com amb l’ús d’ultrasons, que és la nostra
pràctica habitual ara.