llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
33. LA MALETA DE L'ANESTESIÒLEG COOPERANT
P. Canudas; A. Corominas (1)
Hospital Sant Bernabé de Berga, Consorci Hospitalari de Vic (1)
OBJECTIU: Divulgar la nostra experiència com anestesiòlegs cooperants en
la pràctica de l’anestèsia al Tercer món amb seguretat i qualitat malgrat el
repta que suposa les precàries condicions de treball assistencial en aquets
hospitals.
MATERIAL I MÈTODES: Recollida d’informació del país i condiciones de
l’hospital que ens trobarem. Llistat amb les característiques dels pacients
segons l’edat i patologia. Preparació del material imprescindible que garanteixi
unes condicions de seguretat dins del quiròfan segons la normativa internacional
i que haurà de ser transportat amb limitacions d’espai, pes i condicions
legals. Tres ONG que treballem en equip: Nôtre Dame de Paix (NDP)
al Txad; Handicap Santé (HS) a París i Associació Humanitària de Solidaritat
(AHS) a Catalunya intercanviant informació i coordinant el projecte quirúrgic.
RESULTATS: Amb aquestes informacions prèvies i el resultat de molts anys
d’experiència en cooperació quirúrgica a la zona subsahariana, s’ha definit
el contingut basic de la maleta de l’anestesiòleg cooperant preparada per
atendre l’activitat quirúrgica de 1 o 2 quiròfans en hospitals del tercer mundo.
64
Dos Monitors (ECG, PA, Sat O2), 2 ventiladors de transport, 1 manòmetre de
O2 amb 2 connexions diferents a bombona de O2, 2 equips de ventilació
model Jackson Rees, material complert per via aèria, 1 joc complert de laringoscopi,
1 neuroestimulador i agulles corresponents, agulles de punció
espinal, equip de venoclisis, ketamina, midazolam, nevera amb relaxants
musculars, anestèsics locals, altres fàrmacs i vestuari quirúrgic. Tot això representa
un pes total aproximat no superior al que s’accepta sense recàrrec
per les companyies aèries.
CONCLUSIONS: Hem pogut constatar que la informació prèvia del lloc de destí
de la cooperació, el treball amb equip i la preparació de la maleta ens han
permès treballar amb seguretat i qualitat en llocs sense recursos tecnològics
garantint el màxim benefici amb el mínim risc possible.
El treball al límit i l’esgotament físic gairebé diari requereix un bagatge professional
i personal important i suposa assumir un risc important de contagi
de malalties tropicals i de transmissió. Tot això te per recompensa la satisfacció
personal i la percepció d’altres valors humans que van més enllà de
la nostra quotidianitat.
34. PATOLOGIA PREVALENTE EN PACIENTES ESPAÑOLES Y EXTRANJEROS.
ESTUDIO COMPARATIVO OBSERVACIONAL
I. Lavado; E. Clotas; M. Fau; V. Cortada; P. Ariño; F. Escolano
Hospital del Mar- Esperança
OBJETIVOS: La incorporación de extranjeros a nuestro sistema sanitario, nos
indujo a realizar un trabajo cuyo objetivo era conocer si existen diferencias en
patologías médicas entre los pacientes quirúrgicos nacionales y extranjeros.
MÉTODO: Los datos se obtuvieron mediante encuesta diseñada conjuntamente
con el Departamento de Epidemiología del Hospital. La encuesta comprende:
a) Datos demográficos: edad, sexo, grupo nacional (GN), grupo extranjero (GE),
b) Patologías conocidas: hipertensión (HTA), cardiaca, diabetes, respiratoria, artrosis,
depresión. La encuesta se proporcionó en la Sala de espera de la consulta
externa de anestesia. Se incluyeron pacientes para cirugía programada
entre marzo de 2007 y febrero de 2008, de ambos sexos, mayores de 18 años
que aceptaron responder a la misma.
RESULTADOS: De 547 encuestas entregadas, respondieron 506 pacientes. El
resto no se completaron por motivos personales o barrera idiomática. El 84,7%
11 años y el 53,7% eran del sexo masculino. Las patologías más comunes en
ambos grupos son: artrosis, depresión y_ 15 años. El 45,7% eran de sexo
masculino. En el GE, la edad media era de 43_eran GN y el 15,3% GE. La edad
media en el GN fue 57 HTA siendo la prevalencia superior (p< 0,05) en el GN,
excepto en la patología respiratoria (p= ns).
CONCLUSIÓN: La edad puede ser el factor de confusión de la mayor prevalencia
de patologías en el GN. La población española tiene una mayor incidencia
en las patologías estudiadas, posiblemente como consecuencia de la mayor
edad en dicho grupo.