llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
tractament habitual del pacient. En aquest sentit, intentar evitar al màxim les
“vacances farmacològiques” molt probablement constitueixi un factor important
a l’hora d’evitar les complicacions cardiovasculars.
Pel què fa als beta-blocadors disposem de formulacions intravenoses que
es poden administrar durant el postoperatori immediat en cas que el pacient
no pugui prendre el tractament via oral. La retirada de les estatines en el
postoperatori de pacients de cirurgia vascular s’ha associat a un increment
de la troponina i del combinat de IAM i mort de causa cardiovascular [15]. Le
Manach et al. van observar que la retirada de les estatines més de 4 dies en
pacients que les prenien crònicament constituia un predictor independent de
necrosi miocàrdica postoperatòria [16].
Una revisió sistemàtica recent dels riscos cardiovasculars de la retirada
perioperatòria de l’AAS en pacients en prevenció secundària, la retirada de
l’AAS precedia fins a un 10,2% de les síndromes cardiovasculars agudes
postoperatòries amb intervals de temps entre la retirada de l’AAS i l’aparició
de la complicació de 8.5 ± 3.6 dies per la síndrome coronària aguda [17]. El
no cumpliment del tractament antiagregant plaquetari en el postoperatori
immediat és d’especial rellevància en els pacients portadors de stents coronaris.
En les últimes guidelines de la AHA s’incorpora com a recomanació de
classe II el control estricte de la glucèmia en el perioperatori de pacients diabètics
o amb hiperglucèmia aguda, que tenen risc de patir isquèmia miocàrdica
o que es sotmeten a cirurgia vascular o altre cirurgia major no cardíaca,
en els quals està planificada l’estada a reanimació [14]. La hiperglucèmia
està directament relacionada amb la mortalitat en cas de IAM. La odds ratio
de patir un IAM en els pacients diabètics augmenta proporcionalment al nivell
de glucèmia en dejú. Actualment es suggereix mantenir la concentració
de glucosa en valors inferiors als 150mg/dl a ser possible mitjançant
l’administració d’insulina iv en perfusió contínua.
BIBLIOGRAFÍA:
1. Devereaux, P.J., et al., Effects of extended-release metoprolol succinate in patients
undergoing non-cardiac surgery (POISE trial): a randomised controlled trial. Lancet,
2008. 371(9627): p. 1839-47.
2. Devereaux, P.J., et al., Perioperative cardiac events in patients undergoing noncardiac
surgery: a review of the magnitude of the problem, the pathophysiology of the
events and methods to estimate and communicate risk. CMAJ, 2005. 173(6): p.
627-34.
3. Badner, N.H., et al., Myocardial infarction after noncardiac surgery. Anesthesiology,
1998. 88(3): p. 572-8.
12
4. Mangano, D.T., et al., Long-term cardiac prognosis following noncardiac surgery.
The Study of Perioperative Ischemia Research Group. JAMA, 1992. 268(2):
p. 233-9.
5. Devereaux, P.J., et al., Surveillance and prevention of major perioperative ischemic
cardiac events in patients undergoing noncardiac surgery: a review. CMAJ,
2005. 173(7): p. 779-88.
6. Landesberg, G., The pathophysiology of perioperative myocardial infarction: facts
and perspectives. J Cardiothorac Vasc Anesth, 2003. 17(1): p. 90-100.
7. Cohen, M.C. and Aretz, T.H., Histological analysis of coronary artery lesions in fatal
postoperative myocardial infarction. Cardiovasc Pathol, 1999. 8(3): p. 133-9.
8. Landesberg, G., et al., Myocardial infarction after vascular surgery: the role of prolonged
stress-induced, ST depression-type ischemia. J Am Coll Cardiol, 2001.
37(7): p. 1839-45.
9. Landesberg, G., Monitoring for myocardial ischemia. Best Pract Res Clin Anaesthesiol,
2005. 19(1): p. 77-95.
10. Wright, D.E. and Hunt, D.P., Perioperative surveillance for adverse myocardial
events. South Med J, 2008. 101(1): p. 52-8.
11. Landesberg, G., et al., Perioperative myocardial ischemia and infarction: identification
by continuous 12-lead electrocardiogram with online ST-segment monitoring.
Anesthesiology, 2002. 96(2): p. 264-70.
12. Martinez, E.A., et al., Sensitivity of routine intensive care unit surveillance for detecting
myocardial ischemia. Crit Care Med, 2003. 31(9): p. 2302-8.
13. Wolfe, J.B., JH; Howell, SJ, Cardiac troponins: their use and relevance in anaesthesia
and critical care medicine. Continuing Education in Anaesthesia, Critical
Care & Pain, 2008. 8(2): p. 62-66.
14. Fleisher, L.A., et al., ACC/AHA 2007 Guidelines on Perioperative Cardiovascular
Evaluation and Care for Noncardiac Surgery: Executive Summary: A Report of the
American College of Cardiology/American Heart Association Task Force on Practice
Guidelines (Writing Committee to Revise the 2002 Guidelines on Perioperative
Cardiovascular Evaluation for Noncardiac Surgery): Developed in Collaboration
With the American Society of Echocardiography, American Society of Nuclear Cardiology,
Heart Rhythm Society, Society of Cardiovascular Anesthesiologists, Society
for Cardiovascular Angiography and Interventions, Society for Vascular Medicine
and Biology, and Society for Vascular Surgery. Circulation, 2007. 116(17):
p. 1971-96.
15. Schouten, O., et al., Effect of statin withdrawal on frequency of cardiac events after
vascular surgery. Am J Cardiol, 2007. 100(2): p. 316-20.
16. Le Manach, Y., et al., The impact of postoperative discontinuation or continuation
of chronic statin therapy on cardiac outcome after major vascular surgery. Anesth
Analg, 2007. 104(6): p. 1326-33, table of contents.
17. Burger, W., et al., Low-dose aspirin for secondary cardiovascular prevention - cardiovascular
risks after its perioperative withdrawal versus bleeding risks with its
continuation - review and meta-analysis. J Intern Med, 2005. 257(5): p. 399-414.