llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
P68. ANESTESIA REGIONAL CON BUPIVACAINA HIPERBARA EN PACIENTE CON
SÍNDROME DE KUGELBERG-WELANDER
J. Sauco; M. Casañ; E. Agustí; M. Ortiz; M. Ruiz; J. M. Sistac Ballarin
H.U. Arnau de Vilanova (Lleida)
INTRODUCCIÓN: La atrofia muscular espinal tipo III ó Síndrome de Kugelberg-
Welander es una enfermedad genética caracterizada por la degeneración selectiva
de las motoneuronas del asta anterior medular y de los núcleos motores
del tronco del encéfalo. La consecuencia clínica es debilidad y atrofia
muscular, con disminución o pérdida de los reflejos, hipotonía y alteraciones
cardiorespiratorias. La conjunción con obesidad mórbida asocia un elevado
riesgo anestésico.
CASO CLÍNICO: Mujer de 79 años que presenta síndrome de Kugelberg-Welander,
fibrilación auricular, obesidad mórbida, paraplejia hace 45 años, accidente
cerebrovascular hemorrágico hace 10 años y osteoporosis extrema.
Ingresa por fractura de cadera derecha. En la valoración preanestésica destaca
Mallampatti III y distancia tiromentoniana menor de 6 cm. Se decide realizar
anestesia subaracnoidea con Bupivacaína hiperbara 0,5 (10 mg) aguja
25 PL nivel L3-L4 con punción única atraumática. La intervención quirúrgica
se realiza sin complicaciones con mínimo compromiso hemodinámico y se
traslada a URPA donde es dada de alta a planta sin incidencias a las 6 horas
de su ingreso.
112
DISCUSION: Las enfermedad Kugelberg-Welander, puede asociar la aparición
de complicaciones durante la práctica anestésica como son el aumento de
riesgo de aspiración del contenido gástrico, hiperpotasemia, disfunción respiratoria
y alteraciones cardiorespiratorias. Existe controversia sobre la utilización
de técnicas locoregionales, por exacerbación de las lesiones neurológicas,
aunque en la literatura hay descrito algún caso de anestesia
epidural sin complicaciones. La obesidad mórbida también puede complicar
el manejo de estos pacientes.
CONCLUSION: El uso de anestesia regional con bupivacaina hiperbara puede
ser opción válida pues evita el uso de relajantes musculares y no compromete
la función respiratoria.
P69. HEMATOMA SUBDURAL SECUNDARI A LA INSERCIÓ DE CATÈTER EPIDURAL
LUMBAR. A PROPÒSIT D’UN CAS
M. Morales; J. J. Zancajo (1); M. Novellas; M. Prat; J. Ferrández; J. Bernal
Hospital Mútua de Terrassa, Hospital de Sabadell (1)
La incidència a Catalunya és 1:150000 anestèsies espinals (major en cas
d’anestèsia epidural)(2). És la cinquena o desena causa més freqüent
d’hematoma raquidi depenent de la presència o no d’anticoagulant (2). Presentem
un home de 42 anys que ingressa per accident de bicicleta d’alt impacte,
amb traumatisme craneoencefàlic sense pèrdua de coneixement i
traumatisme toràcic dret. La radiografia de tòrax evidència fractura de clavícula
dreta i la TC toràcica fractura de la 2a costella dreta amb mínim pneumotòrax.
Ingressa a semicrítics i després de comprovar que les proves de hemostàsia
són normals, s’inserta catèter epidural lumbar per a control
analgèsic a nivell L2-L3 sense incidències. S’administra morfina epidural per
control analgèsic. No s’administra profilaxi antitrombòtica fins 12 hores després
de la inserció. El catèter epidural es retira al 3r dia després de tenir una
analítica amb proves d’hemostàsia normals i després de 12 hores de
l’administració de profilaxi antitrombòtica. Al cap d’unes hores el pacient refereix
dolor a extremitats inferiors de característiques inflamatòries que
només millora amb opiacis. El dolor no empitjora amb la mobilització i no hi
ha focalitat motora. Al 8è dia la RMN lumbar evidència hematoma subdural
lumbar pòstero-lateral T12-L2 i anterior de L2 a S1 en fase subaguda. Es
decideix tractament conservador. Al 17è dia es dona d’alta amb persistència
del dolor, però controlat amb antiinflamatoris no esteroïdals i gabapentina. A
les dues setmanes de l’alta hospitalària el pacient està assimptomàtic.
El “gold estandar” diagnòstic és la ressonància magnètica i el tractament és
la descompressió quirúrgica o conservador(3). Sèries de casos mostren bona
evolució en el 70% dels casos, tractament no quirúrgic en el 45% dels casos
i la identificació de factors de risc en el 50-55% (1).
BIBLIOGRAFÍA:
1. Castillo J et al. Hematomas raquídeos con compresión medular relacionados con las
anestesias neuroaxiales en España. Rev. Esp. Anestesiol. Reanim. 2003; 50:
504-509.
2. Castillo J et al. Incidence in Catalonia of spinal cord compression due to spinal hematoma
secondary to neuraxial anesthesia. Rev. Esp. Anestesiol Reanim. 2007
Dec;54(10):591-5.
3. Kreppel D et al. Spinal hematoma: a literature survey with meta-analysis of 613 patients.
Neurosurg Rev. 2003 Jan;26(1):50.