llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

27. MONITORIZACIÓN DE LA SATURACIÓN DEL GOLFO DE LA YUGULAR DURANTE
LA EXERESIS QUIRÚRGICA DE UNA MALFORMACIÓN ARTERIO-VENOSA
CEREBRAL
E. Terrer; J. L. Fernández; S. Pacreu; R. Arroyo; A. Pérez; S. Fernández
Hospital Mar-Esperança
INTRODUCCIÓN: La MAV es una conexión anormal entre arterias y venas sin
presencia de capilares o parénquima cerebral. El riesgo de sangrado es aproximadamente
de 2 a 4% anual y la microcirugía es un standard universal en
su tratamiento. La monitorización cerebral es obligatoria para el manejo de
estos pacientes de alto riesgo de isquemia cerebral, siendo la medición invasiva
de la saturación de la oxihemoglobina en el bulbo de la vena yugular
interna (SjO2) el método más aceptable y fiable.
CASO CLÍNICO: Mujer de 45 años alérgica a la aprotinina. Diagnosticada de
hemorragia frontoparietal secundaria a MAV hacía 2 años a raíz de cuadro de
somnolencia y desorientación. Se embolizó parcialmente en 7 ocasiones por
lo que se decidió exéresis quirúrgica. La anestesia general se realizó con remifentanilo
y sevoflurane, monitorizándose TA invasiva, PVC y saturación venosa
del golfo de la yugular derecha(SjO2), cuya determinación basal fue de
99% (valores normales: 55-75%). Durante la cirugía se produjo un sangrado
agudo de 1 L con inestabilidad hemodinámica que precisó de la administración
de noradrenalina, con leve variación en SjO2. El valor de SjO2 fue descendiendo
paulatinamente durante la exéresis alcanzando un valor de 62%
al final de la cirugía.
DISCUSIÓN: El valor de SjO2 es directamente proporcional al flujo sanguíneo
cerebral e inversamente al consumo metabólico. El valor de SjO2 de 99%
(valor arterial) mostraba el gran componente arterial del shunt, mientras el
consumo de oxígeno cerebral permanecía constante durante la anestesia.
La SjO2, a pesar de no ser una monitorización estándar, actúa como guía de
que la resección es adecuada (sus valores se van normalizando a medida que
el shunt desaparece). También monitoriza el riego durante los episodios de
inestabilidad lo que favorece iniciar medidas para mantener un flujo adecuado
e incluso medidas terapéuticas (hipotensión controlada, hiperventilación) con
mayor control, aumentando así la seguridad y eficacia del procedimiento.
28. MANEIG ANESTÈSIC D’UN PACIENT PEDIÀTRIC AMB EL SÍNDROME DE
ROBERTS
À. Pérez; B. de José María (1); R. Arroyo (2); E. Terrer (3); M. Mabrok (4); F. Escolano (5)
Hospital del Mar-Esperança, Hospital St Joan de Deu (1), Hospital del Mar-Esperança (2), Hospital del Mar-Esperança (3), Hospital St Joan de Deu (4), Hospital
del Mar-Esperança (5)
INTRODUCCIÓ: El Síndrome de Roberts o Síndrome de pseudotalidomida es
tracta d’una patologia d’origen genètic amb patró autosòmic recessiu excepcional
a la població, caracteritzada per malformacions congènites múltiples1,
a on els pacients requereixen diverses intervencions quirúrgiques reconstructives
i un maneig especial per part de l’anestesiòleg.
CAS CLÍNIC: Nen d’onze anys, afecte de Síndrome de Roberts amb les següents
malformacions: microcefàlia, fenedura palatina, micrognatia, coll curt,
cataractes, hipotelorisme amb escleròtiques blaves, escurçament de les quatre
extremitats amb pèrdiua d’un dit de cada una, peus valgus, hipospadies
i criptorquidia. El pacient va esser difícil d’intubar a la primera cirurgia
d’estafilorrafia i impossible d’intubar en els següents intents de reconstrucció
de les extremitats. Es presenta per cirurgia correctora del braç i colze esquerres
i es proposa anestèsia general inhalatòria amb posterior bloqueig
del plexe braquial. Sense incidències durant la inducció, el pacient manté en
tot moment la ventilació espontània amb mascareta laríngea i sevoflurane 1
CAM, sense requerir suport ventilatori. Donades les alteracions a nivell de
l’extremitat que s’ha d’intervindre que impossibiliten l’ús de la neuroestimulació,
es realitza bloqueig del plexe braquial mitjançant ecografia, triant
l’abordatge supraclavicular ja que es tracta de cirurgia del colze i braç. Es realitza
bloqueig efectiu sense complicacions i un cop finalitzada la cirurgia, el
pacient es desperta sense incidències amb un EVA de 0.
DISCUSSIÓ: El Síndrome de Roberts és una entitat infreqüent però que hem
de conèixer ja que són pacients que poden presentar dificultats en el maneig
de la via aeria i en la realització de bloqueigs de plexe mitjançant l’ús del
neuroestimulador. L’anestèsia guiada per ecografia és una excel·lent tècnica
per garantir una bona analgèsia i imprescindible en el cas de l’abordatge supraclavicular
en pacients pediàtrics3.
BIBLIOGRAFIA:
1. Freeman MVR. The Roberts syndrome. Clin Genet. 1974; 5:1-16.
2. Edel Duggan, Richard Brull, Jacob Lai, Sherif Abbas. Ultrasound-Guided Brachial Plexus
Block in a Patient With Multiple Glomangiomatosis. Regional Anesthesia and
Pain Medicine, Vol 33, No 1, 2008: pp 70-73.
3. De José María B, Banús E, Navarro Egea M, Serrano S, Perelló M, Mabrok M. Ultrasound-guided
supraclavicular vs infraclavicular brachial plexus blocks in children.
Paediatr Anaesth. 2008; 18 (9): 838-44.
61
COMUNICACIONS ORALS - Divendres Sessió 4 Aula 1