llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

16. ESTUDI SOBRE ELS AGENTS BLOQUEJANTS MUSCULARS A CATALUNYA.
ESTUDI ARISCAT
J. L. Fernández-Candil; X. Santiveri; J. Roigè Solé (1); J. Castillo; J. Canet (2)
Hospital del Mar i Esperança, Hospital Vall d'Hebrón (1), Hospital Germans Trias i Pujol (2)
INTRODUCCIÓ: L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar les dades demogràfiques,
anestèsiques, quirúrgiques i clíniques dels malalts inclosos a
l’estudi ARISCAT, en relació a l’ús d’ Agents Bloquejants Musculars (ABM).
MATERIAL I MÈTODE: Es van analitzar les dades de l’estudi multicèntric de cohorts
(ARISCAT) realitzat a 59 hospitals de Catalunya durant el 2006. Aquest
estudi reunia informació del pre, intra i postoperatori d’una mostra randomitzada
extreta 7 dies diferents a cada hospital. A la mostra estaven inclosos
els malalts sotmesos a cirurgía electiva i emergent (exceptuant les malaltes
obstètriques) i sota anestèsia general, regional o combinada.
Posteriorment, es van analitzar les dades demogràfiques, anestèsiques, quirúrgiques,
clíniques i les dades relacionades amb l’ús de ABM. Es van excloure
els malalts que no es van extubar a quiròfan. L’anàlisi estadística es
va realitzar amb el programa SPSS i va consistir en el test Chi-cuadrado,
ANOVA i T test.
RESULTATS: A l’estudi ARISCAT es van analitzar 2991 malalts. Dels 1430 pacients
que es van realitzar amb anestèsia general o combinada, van rebre
ABM 1278 (89.4%), i d’aquests, un 54,5% es va revertir amb anticolinesteràsics.
L’administració de ABM a la anestesia general o combinada es va ca-
tegoritzar en 4 grups: 1. Grup sense ABM (n = 152). 2. Grup amb Succinilcolina
com a únic relaxant (n = 31). 3. ABM no despolaritzants dosi única
(n = 532). 4. ABM no despolaritzants dosi repetida o perfusió continua
(n = 715). La administració d’ABM va ser estadísticament més freqüent en
cirurgia amb ingrés (89,9%), i amb pacients de més edat i patologia. A més,
les complicacions postoperatòries també van ser estadísticament significatives
en els malalts que van rebre ABM. El grup 4 va presentar respecte els
altres grups, una major edat, una major durada de la intervenció, un major
ús en cirurgia programada respecte urgent i més complicacions postoperatòries
(sobretot les respiratòries, com les atelectàsies 2% i broncoespasmes
6%). En relació a l´ús d’agents reversors del bloqueig neuromuscular, no vam
trobar diferències estadísticament significatives segons el tipus de cirurgia
(programada o urgent), el tipus de malalt (programat o ambulatori) o les complicacions
(respiratòries, nàusees, vómits…).
CONCLUSIONS: L’ús de ABM és molt frequent durant l’anestèsia general i
està influenciat per la durada i el tipus de cirurgia, que semblen més responsables
del major número de complicacions. És de destacar l’alt ús de
ABM en cirurgia sense ingrés. La reversió dels ABM no incrementa les complicacions
postoperatòries.
53
COMUNICACIONS ORALS - Divendres Sessió 2 Aula 2