llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
37. MANEIG PERIOPERATORI DELS ANTIAGREGANTS PLAQUETARIS EN ADULTS
INTERVINGUTS DE CIRURGIA MAJOR NO CARDÍACA (ESTUDI ANESCARDIOCAT)
P. Sierra; J. Castillo (1); S. Sabaté; A. Mases (2); C. Orrego (3)
Fundació Puigvert. IUNA, Hospital del Mar-Esperança (1), Hospital del Mar-Esperança (2), Institut Universitari Avedis Donabedian (3)
OBJECTIU: Estudiar les característiques generals dels pacients i el maneig perioperatori
dels antiagregants plaquetaris (AAP) en pacients adults intervinguts
de cirurgia major no cardíaca en una mostra d’hospitals catalans.
PACIENTS I MÈTODES: Es van estudiar prospectivament els pacients de més
de 40 anys intervinguts de cirurgia major (risc intermedi - alt de la AHA) durant
6 setmanes escollides a l’atzar en 22 hospitals catalans durant 2007-
2008 (estudi ANESCARDIOCAT). En cada cas es recollia en un formulari sistematitzat
les dades demogràfiques, avaluació preoperatòria (especialment
cardiocirculatòria), farmacoteràpia, cursos intraoperatori i postoperatori i complicacions
durant l’estada hospitalària. Els formularis s’introduïen en una base
de dades centralitzada en una pàgina web. En aquesta comunicació analitzem
descriptivament les característiques demogràfiques, clíniques i el maneig farmacològic
dels pacients en tractament crònic amb AAP.
RESULTATS: Dels 3.234 pacients inclosos a l’ANESCARDIOCAT, 545 (16,9%) rebien
tractament amb AAP: 393 amb aspirina, 100 amb clopidogrel i 52 ambdós.
L’edat mitjana de 72,1 anys, amb predomini d’homes (351; 64,5%) i intervinguts
de cirurgia de risc intermedi (76,1%) o alt (23,9%). En 52 (9,7%)
d’aquests pacients constaven condicions cardíaques actives (d’alt risc) en el
preoperatori. Altres factors de risc cardiocirculatori van ser: Hipertensió arterial
(388; 73,2%), diabetis (212; 38,9%), malaltia cerebrovascular (114;
26,5%), arteriopatia perifèrica (134; 24,6%), IAM antic (128; 23,6%), insuficiència
cardíaca (87; 16%) o renal (74; 13,8%). L’aspirina no es va interrompre
preoperatòriament en 222 (50,2%) dels pacients i el clopidogrel en 24
(15,8%). L’aspirina no es va reiniciar desprès de la intervenció en 61 (16,7%)
pacients i clopidogrel en 30 (22,7%).
CONCLUSIONS: La prevalença de pacients quirúrgics adults en tractament
crònic amb AAP és relativament elevada (1 de cada 6 pacients), especialment
freqüent en pacients d’edat avançada amb àmplia patologia cardiovascular. El
maneig perioperatori és diferent amb aspirina que amb clopidogrel.
38. MANEJO DEL TRATAMIENTO ANTIAGREGANTE PLAQUETARIO
PERIOPERATORIO. A PROPÓSITO DE UN CASO
N. Montero; L. Parra; C. Deiros; V. Egido; V. Tejedor; L. Buisán
Hospital General de l'Hospitalet
INTRODUCCIÓN: El manejo de fármacos antiagregantes plaquetarios durante
el perioperatorio es un tema ampliamente discutido. Se deben valorar los riesgos
hemorrágicos asociados al mantenimiento de este tratamiento, versus al
riesgo trombótico que aparece al retirarlo.
CASO CLÍNICO: Mujer de 52 años propuesta para artroscopia. En valoración
preoperatoria presenta: HTA, obesidad mórbida (IMC 38), AVC en 2004 y 2006
con hemiparesia derecha y disartria, con recuperación “ad integrum” y crisis
comiciales sin filiar. En tratamiento antihipertensivo, anticomicial y clopidogrel
75 mg. Analítica y ECG sin alteraciones. Por protocolo del Centro se retira
antiagregante 7 días antes de la cirugía. Intervención bajo anestesia intradural
con bupivacaína 0.5% 7.5mg y 3mg de midazolam. Cirugía sin complicaciones.
Durante postoperatorio inmediato presenta disartria y hemiparesia derecha.
Se orienta como AVC e ingresa en Neurología que desestima código
ictus por ser postoperatorio inmediato.
66
COMENTARIO: En nuestro caso se suspende el antiagregante para evitar el
riesgo hemorrágico del clopidogrel a pesar del elevado riesgo cardiovascular.
La práctica clínica no ofrece criterios uniformes en el manejo de estos fármacos
existiendo gran variedad interhospitalaria: centros donde se sustituye por
distinto antiagregante, otros donde se administra HBPM y aquellos que optan
por retirada sin sustitución. A pesar de la existencia de guías claras que pautan
el manejo de los fármacos antiagregantes perioperatoriamente, el tratamiento
sustitutivo no siempre se aplica correctamente ni alcanza los niveles
de profilaxis requeridos. Es positivo implicar a las especialidades prescriptoras
de la medicación para la valoración del tratamiento sustitutivo idóneo o la
búsqueda de técnicas anestésicas alternativas.