llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
17. RABDOMIÒLISI CAUSADA PER HIPERNATREMIA. A PROPÒSIT D'UN CAS
E. Clotas; S. Beltrán; J. de F. Moreno; I. Lavado; M. Fau; F. Escolano
Hospital del Mar-Esperança
INTRODUCCIÓ: La rabdomiòlisi és una entitat relativament freqüent en el període
postoperatori. Pot tenir múltiples etiologies. El diagnostic i tractament
precoç és important per evitar l’aparició d’ insuficiència renal.
Exposem el cas d'una rabdomiòlisi d’etiologia poc freqüent que es presentà
en el postoperatori inmediat d’un pacient intervingut d’exèresi de quist hidatídic
hepàtic.
CAS CLÍNIC: Pacient de 35 anys, natural de Marroc, diagnosticat des del 2006
de doble quist hidatídic hepàtic, en tractament amb albendazol, que ingressa
de forma programada per exèresi d'aquests. Es realitza per laparoscòpia:
quist-perisquistectomia en lòbul hepàtic esquerre, i exèresi parcial en lòbul
dret, colecistectomia i colangiografia intraoperatoria. S'administra un total
de 2500 ml de sèrum salí hipertònic (SSH) intraperitoneal per a desnaturalització
de les hidàtides. Sense incidències intraoperatòries. A les 12 hores
d’ingrés a reanimació, presenta elevació moderada d’enzims hepàtics, àcid
làctic de 3.5mmols/L, TP 54.6% i Na_+ de 154mEq/L.
Presenta a les poques hores pic febril de 38.2ºC, sense focus infecciós clar.
Abdomen distès pero sense peritonisme,es cursen nivells de creatin-kinasa
(CK) per valoració d’isquemia intestinal, resultant de 3.321 UI/L. Donada
l’absència d’altra simptomatologia abdominal, es revalora el cas. Un cop descartades
altres causes freqüents de rabdomiòlisi i donat l’antecedent intraoperatori
d’administració de SSH i hipernatremia secundària es cursa osmolaritat
plasmàtica, resultant de 319 mOsm/KgH_O, pel que es considera
aquesta causa com a origen més probable.
54
Diuresis mantingudes sense necessitat de tractament farmacològic, pel que
es decideix actitud expectant i es realitza monitorització analítica cada 12h,
amb millora de tots els paràmetres de forma paral.lela i progressiva fins a resolució
del quadre (Na 135.7 mEq/L, Osm 275 mOsm/KgH_O, CK 749UI/L),
fet que recolza la sospita diagnòstica.
Evolució posterior favorable, essent alta a domicili als 4 dies de la intervenció.
CONCLUSIÓ: La rabdomiòlisi és una causa tractable de dany renal, pel que el
diagnòstic precoç és prioritari. Tot i que la rabdomiòlisi secundària a estats
hiperosmolars està descrita en la literatura, és una causa poc freqüent i de
la que no es coneix exactament el mecanisme d'acció, encara que podria
estar en relació amb la lisi cel.lular per deshidratació. El més important en
aquests casos és realitzar un correcte diagnòstic diferencial, i un tractament
precoç en cas de causes reversibles. En un postoperatori inmediat de cirurgia
abdominal sempre hem de tenir present la isquèmia intestinal com a potencial
causa, donat la importància i la urgència d’una revisió quirúrgica.
BIBLIOGRAFIA:
1. Huerta-Alardín, A.L., Varon, J., Marik, P.E, Bench.to-bedside review: Rhabdomyolysis
– an overview for clinicians, Critical Care 2005, 9; 158-169.
2. Incecik, F., Herguner M.O, Yildizdas, D., et at. Rhabdomyolysis caused by Hypernatremia,
Indian J Pediatr 2006-, 73 (12) 1124-1126.
3. D.Singh,V.Chander, K.Chopra, Rhabdomyolysis, Methods Find Exp Clin Pharmacol
2005,27(1); 39-48.
18. ANÀLISIS DE L’INSOMNI DELS PACIENTS INGRESSATS A REANIMACIÓ.
PREVALENÇA, EVOLUCIÓ I FACTORS DE RISC ASSOCIATS
P. Hernández; C. García (1); C. Gil (2); F. Gil; A. Martinez; F. J. Santiveri
Hospital del Mar i Esperança, Hospital Vall d'Hebrón (1), Hospital Germans Trias i Pujol (2)
OBJECTIU: Determinar la prevalença, l’evolució i els factors de risc ambientals,
somàtics i psicològics per patir insomni dels pacients postoperats que
pasen una nit o més a la unitat de reanimació postquirúrgica.
INTRODUCCIÓ: L’insomni afecta a un 30% de la població de forma episòdica
i a un 10% de forma crònica. Es considera síntoma i signe alhora. S’associa
a un augment de la morbi-mortalitat postquirúrgica, sobretot en gent gran.
També augmenta el consum d’oxígen (VO2), el metabolisme cerebral, la freqüència
cardiaca i els nivells de cortisol. (1,2)
MATERIAL I MÈTODES: Varem dissenyar un estudi de cohort prospectiu en 34
pacients ingressats més de 24 hores a la reanimació al llarg d’un mes, excloent
els pacients psiquàtrics, amb trastorns cognitius i sota ventilació mecànica.
Registràrem dades demogràfiques, ambientals, escala visual numèrica de
dolor (EVN) i es recolliren dos qüestionaris: l’escala d’Atenas d' insomni (ATE-
NAS) i l’Inventari d’Ansietat Estat-Tret (STAIs) a reanimació i al 4t dia a planta.
L’Anàlisi estadístic va incloure una T-student per a dades aparellades i la correlació
de Pearson. Es va considerar significatiu un valor de p < 0.05.
RESULTATS: El 41.2% foren dones i el 58,8% homes. L’edat mitja fou de 59
± 16 anys, el temps quirúrgic de 159 ± 73 minuts i l’analgesia administrada
a reanimació va ser en el 50% dels casos endovenosa i al 50% restant epidural.
Els motius de despertar nocturn a reanimació foren soroll 41,2%, in-
tervencions d’infermeria 32,4%, dolor 11,8%, ansietat 8,8%, posició forçada
2,9% i excesiva llum 2,9%. La mitjana d’insomni ( ATENAS) va baixar de 9,6
± 4,5 a reanimació fins 4,1± 2,7 a planta, que correspon a un grau d’insomni
similar al poblacional. La STAIs (ansietat) també va disminuir a planta significativament
de 17,5 ± 10 fins 10,2 ± 6.2 i la EVN de 2,5 ± 1,5 fins 1,4 ± 1.
L’insomni es va correlacionar amb l’ansietat (RR 0,7) i el dolor (RR 0,4) tant
a reanimació com a planta. Les dones tingueren més ansietat i més tendència
a patir insomni. No vàrem detectar diferències en quant insomni, ansietat
i dolor segons el tipus d’analgesia postquirúrgica.
CONCLUSIÓ: Els pacients ingressats a una sala de reanimació presenten un
nivell elevat d’insomni, condicionat básicament per un alt grau d’ansietat i
que pot implicar altres trastorns somàtics i psicològics. Els factors ambientals,
sobretot el soroll, i el dolor tenen una clara repercussió en l’insomni.
Seria recomanable incidir en el control de l’ansietat tant de forma farmacològica
com psicològica i per altre banda, millorar el control del dolor i dels factors
ambientals.
BIBLIOGRAFIA:
1. Rattray JE et al. Predictors of emotional outcomes of intensive care. Anaesthesia
2005 Nov; 60(11): 1085-92.
2. Roth T. Insomnia: definition, prevalence, etiology, and consequences. J Clin Sleep
Med 2007 Aug 15;3 (5 Suppl): S7-10.