llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

ELS RISCOS LABORALS DELS ANESTESISTES
Rafael Padrós
Prevenció i Riscos Laborals. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona
Quan es parla de riscos laborals dels anestesistes, habitualment es focalitza
en els anestèsics. Però l’evolució de les condicions de treball, de les tècniques
de treball, de l’organització del treball i, per últim, de les normatives fa
que quan parlem de prevenció de riscos laborals ens referim a totes aquelles
situacions que afecten a l’anestesista.
La Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals indica un nou marc
d’actuació sobre les condicions de treball. En aquest sentit, obliga tant a
l’empresari com al treballador, en aquest cas el Gerent i l’anestesista, a treballar
vers a la disminució del risc, sempre cadascú en el seu nivell de responsabilitat.
Per poder-ho fer cal utilitzar totes les eines disponibles. El coneixement
dels riscos existents, des dels contaminants químics, passant pels contaminants
físics, els contaminants biològics, els riscos ergonòmics i finalment els
riscos psicosocials obliguen a aprofitar aquestes eines .
Per aquest motiu, serà indispensable que tots aquells aspectes que conformen
les condicions de treball restin en la situació més favorable i segueixin
una avaluació continuada. Per a realitzar aquesta tasca avaluadora de
suport, existeix el Servei de Prevenció de Riscos Laborals, eina vertebradora
però no única. Les especialitats de Seguretat en el Treball, Higiene Industrial
i de l’Ergonomia i Psicosociologia Aplicada dins del servei permeten realitzar
una avaluació multidisciplinar i acurada, una foto precisa, de les condicions
de treball.
Però aquesta tasca avaluadora no pot ser possible sense la participació i
col·laboració dels altres Serveis i Departaments de l’Hospital. Per una banda,
els Departaments d’Enginyeria i el Servei d’Electromedicina, que han de tenir
cura de les instal·lacions i equipaments; a més, la informació que poden proporcionar
sobre aquests és cabdal en tot el procés d’avaluació . Per altra
banda, els treballadors de l’àrea afectada, en aquests cas els anestesistes,
que en la definició dels seus procediments aporten tots aquells elements finals
perquè la valoració del risc i les propostes de millora continua sigui
l’adequada. Cal, un cop realitzada l’avaluació, que aquesta informació retorni
a tots el Serveis afectats. Per una banda, tal i com marca la normativa en
prevenció de riscos laborals, l’obligació de l’empresari de disposar d’un sistema
d’informació i d’un sistema de formació en prevenció de riscos laborals,
que l’anestesista haurà de rebre obligatòriament. Per una altra banda, haurà
de retornar l’avaluació als Serveis afectats en la millora perquè realitzin un
pla de mesures correctores que ajudin a disminuir els riscos. Un cop arribats
a aquest punt final, descobrim que estem un altra cop al principi i que, per
tant, cal iniciar una nova avaluació; és el que anomenem l’avaluació continuada.
Com a punt final del sistema, la tasca de medicina del treball del servei
de Prevenció de Riscos Laborals permetrà disposar d’un sistema d’informació
sanitària, de promoció de la salut i de prevenció que ajudi a la millora de la
salut i seguretat dels treballadors.
Per tant, quan parlem de les condicions de treball de l’anestesista hem
d’aconseguir que tots els participants abans descrits aboquin tota la informació
necessària, des d’on es treballa, com, amb qui, etc.
Aquesta informació ens deixarà clar que l’anestesista no treballa només
al quiròfan (Quiròfan, Reanimació, Consulta Externa, Clínica del Dolor) i que,
per tant, els riscos a que està sotmès varien en el tipus, la intensitat i la qualitat
depenent en l’àrea a on estigui treballant .
Els principals riscos a que estan exposats els anestesistes els podem
classificar en: contaminants químics, contaminants físics, contaminants biològics,
riscos ergonòmics i riscos psicosocials.
Sobre els riscos químics, tenim principalment els anestèsics inhalatoris.
Les millores de les instal·lacions per requeriments normatius i la millora dels
equips anestèsics fan que aquest hagi de ser un risc controlat. També tenim
l’anestèsia local, que cal estigui ben procedimentada perquè no generi un
risc innecessari. L’existència de noves tècniques operatòries, com pot ser la
cirurgia citoreductora amb ús de quimioteràpics, fa que la possibilitat de nous
riscos s’hagi de tenir sempre present.
Sobre els riscos físics tenim les radiacions ionitzants i les no ionitzants.
El Servei de Radiofísica i Radioprotecció és l’encarregat de realitzar
l’avaluació del risc i de classificar els treballadors en la categoria corresponent.
La vigilància de la salut d’aquests treballadors correspondrà a l’Àrea de
Medicina del Treball del Servei de Prevenció de Riscos Laborals.
Sobre els riscos biològics tenim les punxades i les esquitxades accidentals.
L’important és realitzar la declaració d’accidents per una correcta intervenció
mèdica si s’escau i per realitzar l’avaluació de com s’ha produït
l’accident i valorar la possibilitat d’introduir procediments més segurs (equips
de seguretat, equips de protecció individual més efectius...).
Sobre els riscos ergonòmics cal ressaltar que l’ús cada cop més intensiu
de les Pantalles de Visualització de Dades obliga a disposar d’uns llocs de treball
adequats a aquesta tasca. També cal treballar en sentit d’aconseguir
material de treball més ergonòmic, ja que cal evitar les lesions de mans per
postures forçades.
I per últim, els riscos psicosocials. Aquest riscos tenen el seu origen en
la organització del treball; aquests s’han convertit en els darrers temps en els
més importants, degut a la dificultat de la seva avaluació i de poder proposar
i realitzar les millores adequades. Cal tenir present que en aquestes situacions
només estem identificant riscos, no identifiquem malaltia o alteració
de la salut. Tampoc es mesuren ni identifiquen problemes de relació
personal, ni l’avaluació del personal conflictiu. El que es mesura és un conjunt
de variables, 20 factors dels quals hi ha evidència científica que poden
afectar a la Salut, agrupades en quatre grups: Demandes, Control, Recolzament
i Compensacions.
Factors de risc psicosocial i el seu grup de pertinença
Demandes Control Recolzament Compensacions
Exigències psico lò -
giques quan titati ves,
sensorials, cog ni -
tives, i emocionals.
Exigències d’ama -
gar emocions
Influència en el
treball
Possibilitats de de -
senvolupament
Control sobre el
temps de treball
Significat del treball
Integració a l’em -
presa
Previsibilitat
Claredat de rol
Conflicte de rol
Qualitat de lideratge
Recolzament
Reforç
Possibilitat de relacionar-se
Sentiment de grup
Inseguretat
Estima
Els factors individuals i les estratègies personals per gestionar les situacions
d’estrès, són factors que poden influir molt (tant per protegir com per
potenciar) en l’aparició del trastorn de la salut. No obstant això, hi ha evidències
científiques de que la exposició perllongada en el temps a aquestes situacions
desfavorables pot donar lloc a trastorns de la salut. Per tant, un cop
avaluat, i tenint presents els valors poblacionals de referència, cal fer una
correcta interpretació de les dades per poder proposar les mesures adients
que intentin corregir aquesta situació.
23
PONÈNCIES