llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

P28. BLOQUEIG NEUROMUSCULAR PERLLONGAT AMB MIVACURI
A. Pedregosa; F. Vidal; S. Suárez; J. Genís; A. Alonso; J. Mª Bausili
Hospital d'Igualada
INTRODUCCIÓ: El mivacuri és un relaxant neuromuscular no despolaritzant
de curta durada que és degradat per la colinesterasa plasmàtica i que és
molt útil en cirurgia sense ingrés per la seva curta durada. Els pacients
amb dèficit de l’activitat de la colinesterasa plasmàtica poden presentar
bloqueig neuromuscular perllongat d’hores d’evolució després de
l’administració de mivacuri o succinilcolina.
CAS CLÍNIC: Dona de 36 anys sotmesa a histeroscòpia i polipectomia sota
anestesia general dins del programa de cirurgia sense ingrés. Antecedents:
oligofrènia de probable origen perinatal encefalopàtic amb trastorns distònics,
alteració de la conducta i epilèpsia. Obesitat. Antecedents quirúrgics:
meniscectomia genoll sota anestesia intradural. Premedicació: 2 mg de midazolam.
Inducció: atropina 0,7mg, fentanil 100ug, propofol 100mg i mivacuri
8mg. Col·locació de mascareta laríngia. Manteniment: Sevoflorane en
O2/N2O al 50%. Durada de la intervenció: 45 minuts. Educció marcada per
dificultat respiratòria que requereix suport ventilatori no invasiu amb BIPAP,
acidosi respiratòria hipercàpnica inicial seguida de progressiva milloria
però no normalització de la funció respiratòria. Es decideix intentar revertir
el bloqueig neuromuscular amb 2 mg de neostigmina seguits de norma-
lització de la capacitat ventilatòria en només 5 minuts que permet retirar
la BIPAP i permet l’alta a domicili 6 hores després de retirada la VMNI. Davant
la sospita de dèficit de colinesterasa plasmàtica es va cursar determinació
de la seva activitat que fou 1896U/L (4000-9900U/L) i es va iniciar
també l’estudi en els seus familiars de primer grau: mare amb genotip normal
però pare, pacient i germana heterozigots pel gen atípic de la colinesterasa
plasmàtica.
COMENTARI: El bloqueig neuromuscular causat per dèficit de colinesterasa
plasmàtica és una complicació anestèsica poc freqüent (1/3000) però que
obliga a disposar de dispositius per permetin perllongar la ventilació mecànica
en les unitats de recuperació postanestèsica. Davant la sospita del
seu dèficit és necessari identificar la mutació en el pacient i la seva família.
L’estudi bioquímic (activitat de la colinesterasa plasmàtica i número de
dibucaina) és suficient per confirmar la presència d’un dèficit d’aquest
enzim d’origen genètic a la major part dels casos. Les tècniques de biologia
molecular poden millorar la precisió del diagnòstic, sobretot en diferenciar
entre homozigots i heterozigots compostos, però amb poca implicació
clínica.
P29. ESTUDI DEL SEGUIMENT POSTOPERATORI EN UNA UNITAT DE CIRURGIA
SENSE INGRÉS
V. Egido; N. Montero; V. Tejedor; L. M. De Abreu; L. Parra; L. Buisán
Hospital General de l’Hospitalet
INTRODUCCIÓ: En un hospital de segon nivell, la cirurgia ambulatòria suposa
el gruix de l´activitat quirúrgica, tant pel nombre de malalts com per la implicació
de la majoria d´especialitats.
OBJECTIU: Revisar l´activitat quirúrgica ambulatòria per especialitats, tenint en
compte les incidències, EVA, estat i complicacions postoperatoris del malalt.
MATERIAL I MÈTODES: Estudi descriptiu retrospectiu de pacients sotmesos
a cirurgia ambulatòria en el nostre centre distribuïts en les diverses especialitats
quirúrgiques durant el període d´un any (juny´07-maig´08, n=5961).
Revisió de variables en el postoperatori inmediat (incidències) i en les primeres
24 hores (EVA, estat i complicacions).
RESULTATS: Les especialitats quirúrgiques més productives de cirurgia ambulatòria
foren Oftalmologia (65%), Traumatologia (12%) i Cirurgia Vascular
(5%). El 99,2% dels pacients ambulatoris foren donats d´alta a domocili sense
problemes: només en un 0,72% dels casos fou necessari suspendre la intervenció
programada (principalment per descompensació d´alguna patologia
associada o per altres causes mèdiques) mentre que un 0,08% dels pacients
requeriren ingrés postoperatori. 24 hores després de la cirurgia, els pacients
presentaren un EVA mig de 0,60, qualificant el seu propi estat com a bo (66%)
o excel·lent (29%). En aquells pacients en què apareixeren complicacions, les
més freqüents foren sagnat (23%) seguida d´àlgies generalitzades (20%) o
febre (20%).
CONCLUSIÓ: Els pacients sotmesos a cirurgia ambulatòria en el nostre hospital
són donats d´alta a domicili en la pràctica totalitat dels casos sense
l´aparició d´incidències. El seu estat a les 24 hores és bo o excel·lent amb un
EVA mig inferior a 1.
91
PÒSTERS - Dissabte Sessió 4