llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
P5. SEGURETAT EN CIRURGIA AMBULATÒRIA: LA INFORMACIÓ COM A EINA
PRINCIPAL
V. Majada; M. García; E. Prat; S. Guerrero
Consorci Sanitari Parc Taulí
La cirurgia ambulatòria ha crescut en els últims anys fins arribar a representar
el major percentatge de la cirurgia programada que es realitza avui en
dia. Aquest creixement ve donat pels beneficis que comporta tant per l’usuari
i la família, amb una recuperació més ràpida i una disminució del risc
d’infeccions, entre d’altres, com pel sistema sanitari reduint llistes d’espera
i el cost hospitalari. Fa més d’una dècada que el nostre hospital ofereix el
servei de cirurgia ambulatòria, però ha estat en aquests dos últims anys on
s’han produït uns canvis més significatius, en el tipus de població i
d’intervencions quirúrgiques. Arrel d’aquests canvis, el nostre centre està
adaptant els protocols ja existents a les noves necessitats assistencials,
però és a nivell preoperatori on la figura de la infermera està menys present.
Pensem que reforçar aquesta primera intervenció infermera pot millorar
124
amb escreix la seguretat i la qualitat assistencial. El nostre objectiu principal
és augmentar la seguretat del procés quirúrgic (usuari - infermera) a
partir de l’elaboració d’un tríptic informatiu. Actualment en el nostre servei
s’ofereixen uns fulls informatius que s’entreguen a la visita preoperatòria,
però la nostra idea ha estat complementar aquesta informació amb
l’elaboració de dos tríptics, un per cirurgia major ambulatòria, que es donarà
en aquesta mateixa visita, i un altre per cirurgia menor ambulatòria, que es
lliurarà a consultes externes. Aquest projecte de millora està posat en coneixement
i recolzat pels responsables del nostre servei. El nostre objectiu
final és, que després d’un temps prudencial de prova i a través d’una enquesta,
demostrar l’efectivitat d’aquests tríptics per poder implantar-los definitivament.
P6. PROTOCOL D’ACTUACIÓ D’INFERMERIA DE L’ÀREA QUIRÚRGICA DAVANT D’UN
PACIENT AL·LÈRGIC AL LÀTEX
P. Aizpurua, N. Salinas, J. Bonet, S. Torra, E. Garcia i A. Leal
Àrea quirúrgica del Hospital Universitari Arnau de Vilanova, Lleida
INTRODUCCIÓ: L’al·lèrgia al làtex és un motiu creixent de preocupació en
l’àmbit sanitari on múltiples estudis determinen un augment en la prevalença
de dita al·lèrgia (entre l’1% i el 6% de la població general), és per
això, que tot el personal de l’àrea quirúrgica, de forma multidisciplinari, ha
d’estar preparat per aconseguir un ambient segur en aquelles ocasions que
s’ha d’actuar de manera urgent. El làtex o goma natural és la sàvia lletosa
que s’obté de l’arbre Hervea Brasiliensis. Després de varis processos de
transformació, aquest és empleat en diversos productes utilitzats amb gran
freqüència en l'àmbit hospitalari. El seu contingut proteic és el responsable
de les reaccions al·lèrgiques per anticossos IgE.
OBJECTIUS: Amb la finalitat de facilitar al personal de l’àrea quirúrgica la
seva actuació davant de pacients d’aquest tipus, es plantegen els següents
objectius: 1. Identificar al pacient al·lèrgic al làtex. 2. Elaborar una guia
d’actuació davant la possible necessitat de prestar atenció urgent a l’àrea
quirúrgica a pacients al·lèrgics al làtex, amb la identificació de materials,
medicació i mobiliari que no continguin làtex, per consensuar a tot el personal
de l’àrea quirúrgica de les normes d’actuació i de les mesures a pren-
dre davant aquesta situació. 3. Actuació protocolaritzada diagnòstica immediata
i a curt termini davant una possible reacció al·lèrgica. 4. Aconseguir un
entorn segur pel pacient. 5. Dissenyar un accés fàcil al protocol mitjançant
tríptics i pòsters. 6. Seguiment dels resultats semestralment.
MATERIAL I MÈTODES: Es realitza una recerca bibliogràfica sobre l’actuació
d’infermeria quirúrgica davant un pacient amb al·lèrgia al làtex. Es revisen
protocols de diferents hospitals de la Xarxa Hospitalària Catalana i de la
resta d’Espanya sobre la sistemàtica d’actuació a l’al·lèrgia al làtex en pacients
quirúrgics.
CONCLUSIONS: En l’actualitat, és impossible la creació en un hospital d’un
ambient completament lliure de làtex. Per lo tant, de forma protocolaritzada
s’han d’identificar totes les fonts de làtex en un quiròfan bàsic i assegurar
que no s’utilitzi cap material per al que sigui possible una alternativa sense
làtex. Durant el període maig de 2008 fins el moment actual, els pacients
amb al·lèrgia al làtex intervinguts d’urgències en el nostre hospital s’ha aplicat
el protocol proposat amb excel·lents resultats.