llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
P22. ANALGESIA PARA LITOTRICIA POR ONDAS DE CHOQUE
A. Mª Álvarez; A. Pujol; S. Castellarnau; P. Baxarias
Fundación Puigvert
INTRODUCCIÓN: Se nos solicita por parte del servicio de Radiología la aplicación
de técnicas de analgesia, para la realización de litotricia extracorpórea
por ondas de choque.El objetivo de este estudio, es evaluar la técnica
analgésica utilizada.
MATERIAL Y MÉTODOS: Desde abril a agosto del 2008, se recogen 47 pacientes,
de los que se excluyen 8 debido a adaptación de la técnica. Se utilizó
el litotriptor SIEMENS LITHOSKOP ( 1 disparo/ seg). Técnica analgésica:
premedicación con Midazolam endovenoso e inicio de perfusión de
Remifentanilo (0.08-0,1µgr/ Kg/min) 10 minutos antes del inicio del procedimiento,
acompañado de refuerzos con bolus de Remifentanilo en momentos
puntuales. Se administraron como analgésicos coadyuvantes: Dexketoprofeno
y N- Butil- Bromuro Hioscina. Monitorización: TA, FC, FR, Sat
O2,CO2, EVA. Al finalizar el procedimiento, se realizó la recuperación en la
zona de despertar previo al alta. Los datos se analizaron con el programa
informático SPSS 12.0.
88
RESULTADOS: Datos demográficos: H: 53%, M: 47%, Edad: 54.4 años,
Peso:68.8 Kg ASA ( I:19, II: 19, III: 9). Ambulatorios: 36, Ingresados: 11.
Tiempo medio procedimiento: 82 minutos. Tiempo medio al alta: 97 minutos.
Nº disparos: 3500-4000, Intensidad: 3.5-4 Hz. Remifentanilo dosis
media, perfusión: 0.08 µg/ kg / min. El 36% de pacientes necesitaron bolus.
Complicaciones: extrasistoles ventriculares: 10.6 %,bradicardias:1%, taquicardias:6,4%,
nauseas: 12.8% y vómitos: 10.7%.
CONCLUSIONES:
El uso de remifentanilo en perfusión a estas dosis, proporciona una buena
analgesia para realizar el procedimiento con seguridad y confort para el
paciente y además permite un altísimo índice de éxitos del procedimiento.
BIBLIOGRAFÍA:
– Fentanilo vs Remifentanilo para litotricia extracorpórea. Caballero J,García P et
col.Com. IV Congreso Sociedad del Dolor (Málaga 1999).
P23. IMPORTANCIA DE LA MONITORITZACIÓ DE LA FUNCIÓ NEUROMUSCULAR EN
EL MANEIG INTRAOPERATORI DE LA DISTRÒFIA MUSCULAR DE BECKER
A. Pedregosa; J. Genís; S. Suárez; V. Murga; J. Mª Bausili
Hospital d'Igualada
INTRODUCCIÓ: La distròfia muscular de Becker és una miopatia hereditària
lligada al cromosoma X en el gen que codifica la distrofina que s’associa a
debilitat muscular i afectació cardiorespiratòria entre altres. El diagnòstic es
fa per biòpsia muscular i estudi genètic.
CAS CLÍNIC: Home de 19 anys diagnosticat de distròfia muscular de Becker
als 4 anys amb miocardiopatia dilatada associada, hipertensió arterial, còlics
nefrítics i una tenotomia aquil·lea sota anestèsia general sense incidències
com a antecedents, que és sotmès a colecistectomia laparoscòpica electiva
després d’un episodi de pancreatitis aguda d’origen biliar tractat mèdicament.
Estudi preoperatori que mostra miocardiopatia dilatada lleugera amb
FE 34% asimptomàtic clínicament, alteració ventilatòria de tipus restrictiu
amb gasometria arterial normal i creatinfosfoquinasa de 700. Profilaxi antiemètica
i de la broncoaspiració. Monitorització amb ECG, PANI, capnografia,
pulsioximetria, BIS i funció neuromuscular. Inducció i manteniment amb TIVA-
TCI amb propofol i remifentanil, sense utilització de relaxants musculars,
mascareta laríngia Proseal® nº4, O2/aire 50% i ventilació controlada per
pressió amb circuit obert. Rel.lació T4-T1 preinserció de la mascareta laríngia
del 73% amb manteniment de les 4 respostes del TOF. Infiltració dels
punts d’inserció dels tròcars amb anestèsic local a més d’analgèsia endovenosa
pre-educció. Temps quirúrgic de 50 minuts. Desinserció de la mascareta
laríngia al quiròfan i trasllat a la unitat de recuperació postanestèsica
conscient, orientat i respiratòria i hemodinàmicament estable. Postoperatori
sense incidències.
COMENTARI: És necessari un estudi preoperatori acurat d’aquests malalts
per tal d’establir un pla anestèsic que permeti prevenir l’aparició de possibles
complicacions peroperatòries. S’han d’evitar fàrmacs relacionats amb un
major risc d’episodis de “hipertèrmia maligna-like”: halogenats, succinilcolina,
haloperidol. L’ús de la monitorització neuromuscular (TOF) va permetre
no utilitzar relaxants musculars ni en la inducció ni en el manteniment anestèsic
ja que mostrà un estat de “relaxació muscular sense relaxant muscular”
secundari a la malaltia i facilitat per l’ús de propofol. La mascareta Proseal®
és molt útil en aquests casos: major superfície de segellament i
possibilitat d’introduir una sonda gàstrica per aspiració de líquids i evitar la
hiperinsuflació gàstrica tot i que és tan efectiva com el tub endotraqueal per
ventilació amb pressió positiva sense distensió gàstrica significativa.