llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

P24. AGENTES ANÉSTESICOS E IMAOS. A PROPÓSITO DE UN CASO
A. Pérez; I. Fábregas; N. Sanchís; A. Romero; G. Ollé; L. Opisso
Hospital de Mataró
INTRODUCCIÓN: Los pacientes bajo tratamiento con IMAOs (inhibidores de
la monoaminooxidasa) que se someten a un acto anestésico tienen un
riesgo mayor de experimentar interacciones farmacológicas graves: crisis
hipertensivas graves asociadas a simpaticomiméticos indirectos (efedrina),
síndrome serotoninérgico por opiáceos ( petidina, dextrometorfano, pentazocina
o tramadol). Presentamos el caso de un paciente tratado con IMAOS
que fue sometido a TIVA (anestesia total endovenosa) para realizarle una terapia
electroconvulsiva.
CASO CLÍNICO: Varón 54 años sin alergias conocidas diagnosticado de trastorno
depresivo mayor con sintomatología endógena e ideación autolítica,
que precisaba tratamiento electroconvulsivo. Tratado diariamente con diacepam
10mg, carbonato de litio 150 mg, fenelcina 300mg. Ingresó la mañana
previa a la terapia en ayunas y sin poder suspender la medicación
psiquiátrica habitual. Monitorizamos la presión arterial no invasiva cada
5 min, oximetría de pulso, electrocardiograma continuo y electroencefalo-
grama de 2 electrodos. La inducción anestésica se realizó con atropina
0,7mg, propofol 100mg y succinilcolina 75 mg. Ventilación con mascarilla
facial con FiO 100%. Tras protección bucal se empleo un estímulo eléctrico
(energía dinámica 55%, impedancia 560 Ohm, corriente 0.92 Amp )
que provocó una convulsión cuya duración fue de 12seg. La presión arterial,
la frecuencia cardiaca y la oximetría de pulso previo al TEC fue de
135/80, 88x` y de 96% respectivamente. A los 5 minutos posteriores al TEC
fue de 159/90, 95x`y de 100% respectivamente.
CONCLUSIONES:La TIVA se demostró eficaz para mantener al paciente hemodinámicamente
estable durante el procedimiento. Nos planteamos la
necesidad de realizar estudios prospectivos multicéntricos con mayor número
de casos, que evalúen la seguridad de la suspensión de IMAOs las dos
semanas previas a cualquier acto anestésico, al menos para terapia electroconvulsiva.
P25. COMPORTAMENT DE LA TENSIÓ ARTERIAL DURANT LA INDUCCIÓ
ANESTÈSICA AMB PROPOFOL VERSUS ETOMIDAT: ESTUDI PRELIMINAR
M. Homs; E.López; L.Santos; M.Soler; C.Bertran; E.Moret
Hospital Univeritari Germans Trias i Pujol
INTRODUCCIÓ: Durant la inducció anestèsica sovint es presenten alteracions
hemodinàmiques que poden tenir conseqüències rellevants en el malalt.
Molts d'aquestos canvis depenen directament dels fàrmacs escollits.
Objectiu: Avaluar durant la inducció anestèsica la caiguda de la tensió arterial
(TA) i el temps de recuperació d’aquesta (TR) comparant Propofol amb
Etomidat com agents hipnòtics.
MATERIAL I MÈTODES: Es dissenya un estudi prospectiu observacional aleatoritzat
amb malalts adults, ASA II-III, programats per una cirurgia general
sota anestèsia general amb intubació orotraqueal (IOT). Els criteris d’exclusió
són: pacients amb anestèsia combinada, pacients amb patologia cardíaca
i/o vascular, ASA > IV. Quinze minuts previs a la inducció s’administra la premedicació
e.v. amb 0,3mg/kg Midazolam i 1ug/kg fentanil amb 0,5 mg/kg
Atracuri com a relaxant muscular. Com agent hipnótic s'administra al primer
grup (G1) 1,5mg/kg de Propofol e.v., i al segon grup (G2) 0,2 mg/kg
d’Etomidat e.v.. S'han enregistrat les següents variables: TA no cruenta cada
2 minuts des de l’inici de la inducció fins a l’inici de la intervenció quirúrgica
(inclosa la IOT), edat, sexe, pes, ASA, hipertensió (HTA) prèvia, TA basal, TA mínima
post-inducció, TA de recuperació, temps transcorregut fins a la recuperació
de la TA. S´han exclòs del estudi aquells pacients que han presentat
una davallada igual o superior al 50% de la tensió arterial mitja (TAM) basal.
L'estudi estadístic de les dades s'ha realitzat amb el test t de Student i ANOVA
(estandarditzat en percentatge la caiguda de la tensió arterial i la diferència
en el temps de recuperació).
PÒSTERS. Dissabte Sessió 4
RESULTATS: 20 pacients entre 65 i 75 anys, ASA II-III han estat inclosos en
aquest estudi preliminar. El propofol presenta una davallada de la TA 26 % superior
a la d’Etomidat amb un interval de confiança (IC) 95%: 16,18 – 36,66
(p< 0,001) i el temps de recuperació de la TA és de 9 minuts més en el grup
del Propofol amb un IC 95%: 0,91 – 17,34 ( p= 0,03). No s’han observat
complicacions secundàries a la hipotensió arterial.
DISCUSSIÓ: Aquest estudi preliminar sembla mostrar una major inestabilitat
hemodinàmica en el grup del Propofol comparat amb el grup d'Etomidat;
també la recuperació de la TA és més lenta quan s'administra Propofol. Els
dos agents hipnòtics han estat ben tolerats.
BIBLIOGRAFIA:
1. Anesthetic induction agents, sympathetic nerve activity and baroreflex sensitivity:
a study in rabbits comparing thiopental, propofol and etomidate. Aono H, Hirakawa
M, Unruh GK, Kindscher JD, Goto H. Acta Med Okayama. 2001 Aug;55(4):197-203
2. Propofol causes more hypotension than etomidate in patients with severe aortic
stenosis: a double-blind, randomized study comparing propofol and etomidate.
Bendel S, Ruokonen E, Pölönen P, Uusaro A. Acta Anaesthesiol Scand. 2007
Mar;51(3):284-9.
89
PÒSTERS - Dissabte Sessió 4