llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
2. INSUFICIÈNCIA CARDIACA (IC)
Hi ha poca evidència a la literatura de com manejar preoperatòriament la IC.
En general els pacients amb història d’IC que estan assimptomàtics al moment
d’operar-se, han de continuar la seva medicació habitual.
El risc de complicacions cardíaques perioperatòries és aproximadament
el doble quan els signes d’IC són presents en el preoperatori. Per tant, els experts
coincideixen en que la insuficiència cardíaca s’ha de estabilitzar i optimitzar
el màxim possible abans de la intervenció quirúrgica i que una insuficiència
cardíaca descompensada és una contraindicació absoluta per a una
cirurgia electiva. El “com” és millor optimitzar i “fins quan” tampoc està ben
establert. Respecte al període de demora és preferible esperar 1 setmana o
més des de la ressolució dels símptomes, si es disposa de temps.
Respecte al tractament, és raonable recomanar el mateix maneig que es
fa en els pacients amb IC que no s’han d’operar, és a dir, s’utilitzen inhibidors
de l’enzim convertor d’angiotensina (IECAs), antagonistes dels receptors
de l’angiotensina II (ARA II), beta-blocadors i diurètics.
Els IECAs són el tractament d’elecció en IC de debut en el preoperatori.
El benefici en pacients amb IC sembla que supera al risc d’hipotensió intraoperatòria
associat a l’ús d’aquests agents, els diurètics també són segurs, tot
i que s’ha d’estar alerta quant a l’estat hidroelectrolític preoperatori.
Quant als beta-blocadors, els pacients que els prenen com a tractament
de la IC crònica els haurien de continuar en el període perioperatori. No queda
clar el seu ús en pacients amb IC preoperatòria que no els portaven, i ja que
el beta bloqueig adequat pot precisar setmanes o mesos, és preferible iniciar-lo
només si s’ajorna la cirurgia per un període llarg i no prescriure’ls en
cas d’intervenció urgent.
L’espironolactona forma part important del tractament IC crònica però aumenta
el risc d’hiperpotassèmia perioperatòria, especialment si s’administren
en combinació amb altres inhibidors del sistema renina-angiotensina-aldosterona,
insuficiència renal prèvia, diabetes o anèmia.
3. HIPERTENSIÓ ARTERIAL (HTA)
Si el pacient presenta HTA lleu o moderada i sense afectació d’òrgans diana,
no hi ha evidència que sigui beneficiós posposar la cirurgia.
Els fàrmacs antihipertensius s’han d’administrar fins el mateix dia de la
cirurgia inclòs i s’han de reprendre en el postoperatori immediat, especialment
els betablocadors i alfa-2 agonistes, pel perill de rebot davant la seva
retirada brusca. Menció apart mereixen els IECAs i els ARA II. El seu ús perioperatori
és controvertit i es recomanarà o no fins el mateix dia de intervenció
depenent de diversos factors: de la indicació d’aquests antihipertensius
(insuficiència cardíaca, grau de hipertensió arterial...), de la presència de hipovolèmia,
del tipus de cirurgia (potencialment sagnant.). En el cas de HTA
greu (TAsistòlica > 180 mmHg i TAdiastòlica > 110 mmHg), la tensió arterial
(TA) sí s’ha de controlar abans de la cirurgia electiva, sobretot si és d’aparició
recent i pot ser apropiat descartar possibles causes.
BIBLIOGRAFIA:
1. Fleisher, LA, Beckman, JA, Brown, KA, et al. ACC/AHA 2007 guidelines on perioperative
cardiovascular evaluation and care for noncardiac surgery: a report of the
American College of Cardiology/American Heart Association Task Force on Practice
Guidelines (Writing Committee to Revise the 2002 Guidelines on Perioperative Cardiovascular
Evaluation for Noncardiac Surgery) developed in collaboration with the
American Society of Echocardiography, American Society of Nuclear Cardiology,
Heart Rhythm Society, Society of Cardiovascular Anesthesiologists, Society for Cardiovascular
Angiography and Interventions, Society for Vascular Medicine and Biology,
and Society for Vascular Surgery. Circulation. 2007;116:1971-1996.)
2. Avaluació Cardiològica. Quan consultar al cardiòleg. Febrer 2008. www.scartd.org/
sap/guies/guies/def.htm.
3. Lee, TH, Marcantonio, ER, Mangione, CM, et al. Derivation and prospective validation
of a simple index for prediction of cardiac risk of major noncardiacsurgery. Circulation
1999; 100:1043.
4. McFalls, EO, Ward, HB, Moritz, TE, et al. Coronary-artery revascularization before
elective major vascular surgery. N Engl J Med 2004; 351:2795.
5. Poldermans, D, Schouten, O, Vidakovic, R, et al. A clinical randomized trial to evaluate
the safety of a noninvasive approach in high-risk patients undergoing major
vascular surgery: the DECREASE-V Pilot Study. J Am Coll Cardiol 2007; 49:1763.
6. Effects of extended-release metoprolol succinate in patients undergoing non-cardiac
surgery (POISE trial): a randomised controlled trial POISE Study Group. The
Lancet 2008;371:1839-1847.
7. O'Neil-Callahan, K, Katsimaglis, G, Tepper, MR, et al. Statins decrease perioperative
cardiac complications in patients undergoing noncardiac vascular surgery. The Statins
for Risk Reduction in Surgery (StaRRS) study. J Am Coll Cardiol 2005; 45:336
8. Groban L., Butterworth J., Perioperative Managment of Chronic Heart Failure. Anesth
Analg 2006;103:557-75.
9. Document de Consens sobre Hipertensió Arterial i Anestèsia de les societats catalanes
d’Anestèsia i d’Hipertensió Arterial. Maig 2008. www.scartd.org/sap/guies/
guies/def.htm.