llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
NORMES DE TREBALL SEGUR I USOS D’EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL
Sra. Esther Romero
Prevenció i Riscos Laborals. Capio-Hospital General de Catalunya. Sant Cugat del Vallès
1. Introducció. Anàlisi accidentabilitat a quiròfan i tipologia d’accidents .
2. Seguretat a quiròfan.
2.1. Anàlisi dels factors de risc i normes de seguretat per a la prevenció
de caigudes, cops, caiguda d’objectes, trepitjades sobre objectes.
2.2. Anàlisi dels factors de risc i normes de seguretat per a la prevenció
d’incendis i explosió
2.3. Anàlisi dels factors de risc i normes de seguretat per a la prevenció
del risc elèctric
3. Ergonomia a quiròfan. Anàlisi dels factors de risc i exposició de les mesures
preventives per a la prevenció de trastorns musculoesquelètics
3.1. Anàlisi Ergonòmic durant la col·locació del pacient
3.2. Anàlisi Ergonòmic durant la tècnica d’anestèsia
3.3. Anàlisi Ergonòmic durant la intervenció
LA SALUT DELS METGES
Dr. Jaume Roigé i Solé
Servei d’Anestesiologia i Reanimació. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona
Ser metge no garanteix una bona salut. Aquells metges que han hagut
d’afrontar una malaltia o han patit tensions psicològiques importants s’ha
trobat molts cops que no hi estan preparats. Montaigne al segle XVI deia “La
malaltia del metge és un escàndol.” i Voltaire, dos segles més tard, “no hi ha
res més ridícul que un metge que no mori de vell”. El cert és que el 90%
dels metges confessaven, en una enquesta francesa del 2007, no tenir
metge i quan era necessari s’automedicaven. Molts cops el metge no té un
component racional front a la seva salut, especialment amb els aspectes preventius,
probablement degut a la sobrecàrrega de treball o a la manca
d’objectivitat en l’anàlisi. El metge té tendència a negar l’evidència malgrat
la realitat dels símptomes. Tant en cas d’afeccions greus com benignes el
metge de metges es veu amb una situació difícil de convèncer i aconsellar.
El metge malalt és exigent i difícil de tractar i molts cops s’automedica. El
metge de metges ha d’ésser experimentat i dotat de sòlides qualitats humanes.
Però hi ha una altra raó, la necessitat de confidencialitat.
En diferents àmbits, especialment anglosaxons, s’ha vist la necessitat
d’abordar aquest tema de forma específica amb unitats especialitzades. A
Catalunya, fa 10 anys, des del Col·legi de Metges de Barcelona va néixer el
programa PAIMM i per donar-li suport la Fundació Galatea per tal d’abordar
i conèixer l’abast del problema. A finals del 2007 aquesta fundació va presentar
l’estudi “Salut, estils de vida i condicions de treball de les metgesses
i metges de Catalunya”, i que presentem a continuació de forma resumida.
Des del punt de vista sociodemogràfic es desprèn que la feminització de
la professió es consolida i caldrà fer una adaptació de les condicions de treball
i de les polítiques de conciliació de la vida personal i laboral. Hi ha diferències
de feina pel que fa al gènere. La majoria de metgesses treballa en
CAPs mentre que els metges ho fan en hospitals. Independentment del gènere,
existeix un grau de temporalitat i interinitat molt superior a la població
general, especialment en el joves de menys de 45 anys. Els metges i metgesses
treballen una mitjana de quasi 10 hores més a la setmana que els
homes i les dones de la seva classe social, més encara si fan guàrdies. Gairebé
la meitat dels metges de 45 a 55 anys que fan guàrdies treballen més
24
4. Medi Ambient a quiròfan.
4.1. Confort Tèrmic. Exposició de condicions de temperatura i humitat
adequades.
4.2. Il·luminació a quiròfan.
4.3. Prevenció de la exposició a gasos anestèsics. Factors de risc i mesures
preventives. Llista de comprovació d’ús de la torre d’anestèsia
( ckeck-list)
5. Prevenció d’exposició a Radiacions Ionitzants. Factors de risc i mesures
preventives.
6. Prevenció exposició a agents biològics.
6.1. Factors de risc. Anàlisi de les Pràctiques insegures de treball.
6.2. Mesures de prevenció. Bones pràctiques. Equips de protecció individual.
Precaucions estàndard.
de 60 hores setmanals. El grau d’insatisfacció (condicions de treball i salari
principalment) és alt sobre tot entre els qui treballen en l’atenció primària,
el que comporta una situació d’alt risc psicosocial.
Des del punt de vista domèstic i familiar, les metgesses són les principals
responsables dels treballs domèstics encara que en menys proporció que la
població general (3 de cada 4 metgesses tenen una persona contractada.
Quan viuen en parella i/o amb fills la metgessa dedica menys temps al treball
remunerat però quan viuen soles més. Aquest fet fa que la dona tingui
més dificultat a la promoció professional que l’home. No hi ha diferències de
satisfacció entre gèneres i estan més satisfets amb la seva vida privada que
amb la professional.
Pel que fa a l’estat de salut, els metges d’ambdós gèneres perceben un
estat de salut millor que la població del mateix estatus social i edat, ara bé,
el patiment psicològic mesurat és superior. Els homes i dones més joves puntuen
més alt el cansament, probablement explicat per l’alt nombre d’hores
treballades i la insatisfacció amb el temps de lleure. Les metgesses més que
els metges puntuen alt l’escala de dolor expressant problemes d’ergonomia
al lloc de treball, situacions d’estrès i sobre càrrega laboral. Existeix un 53’4%
de sobrepès i un 8% d’obesitat entre els metges més gran de 45 anys, especialment,
i les metgesses presenta un 19’6% de sobrepès i un 4%
d’obesitat.
Respecte als estils de vida, el 70% fan més de 90 minuts d’activitat física.
Més d’1/3 son sedentaris però els metges fan més esport que la població i
les metgesses menys. Un 20% de metges i metgesses (per igual) fumen
mentre que la població general el 44’5% de les dones i el 35’4% dels homes
ho fan. El consum d’alcohol també és més baix que la població general, un
64% de dones entre 30 i 40 anys es declaren abstèmies i el 36’1% en edats
majors. La majoria de metges i metgesses dormen entre 7 i 8 hores al dia.
La tercera part dels metges i quasi una quarta part de les metgesses dormen
6 hores o menys. Així els metges i metgesses dormen menys que la població
general, el que pot estar relacionat amb la disminució del benestar físic,
psicològic, insatisfacció, estrès i depressió.