llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

VI CONGRÉS DE LA SCARTD
14. ¿COINCIDE EL TRATAMIENTO DE LA UNIDAD DE HOSPITALIZACIÓN CON EL
PRESCRITO POR EL ANESTESIÓLOGO EN REANIMACIÓN?
M. Soler; M. Homs; E. López; L. Santos; E. Moret; C. Llubià
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
INTRODUCCIÓN: Cuando el paciente es dado de alta de la Unidad de Reanimación
a una Unidad de Hospitalización es importante garantizar la continuidad
de sus cuidados incluyendo el tratamiento farmacológico.
OBJETIVO: Medir el nivel de coincidencia y/o cambio del tratamiento pautado
en las Unidades de Hospitalización con el prescrito por el anestesiólogo
en el documento de alta de la Unidad de Reanimación
MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio retrospectivo descriptivo de los informes de
alta de Reanimación durante los meses septiembre y octubre del 2007. Se midieron
los niveles de coincidencia de las siguientes variables (15): diuréticos,
corticoides, antibióticos (ATB), protector gástrico, broncodilatadores (BD), anticoagulantes/antiagregantes
(AA), fármacos del sistema nervioso central (SNC),
antihipertensivos (antiHTA), nutrición, vitamina K, antiemético/procinético (AP),
analgesia, sueroterapia, cloruro potásico (ClK) y pauta de insulina (INS). Se incluyeron
todos los servicios quirúrgicos del hospital. Los valores se expresan
en porcentajes y han sido analizados por el mismo investigador.
15. ANALGÈSIA EPIDURAL A TRAVÉS DE PCA. EVOLUCIÓ DURANT 11 ANYS DINS
DELS SERVEIS QUIRÚRGICS EN UN HOSPITAL UNIVERSITARI
L. Santos; M. Homs; E. López; M. Soler; G. Roca; R. Llasera
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
OBJECTIU: Analitzar la freqüència d’aplicació d’analgèsia epidural a través
d’una bomba tipus PCA per serveis quirúrgics, i evaluació històrica del nombre
de pacients i percentatge del seu ús respecte a l’activitat quirúrgica total,
des de la implementació d’aquest sistema al gener de 1994 fins al desembre
del 2004.
MATERIAL I MÈTODES: Introducció en una base de dades i anàlisi retrospectiu
de tots els registres de pacients que han portat una bomba tipus PCA. Es
van analitzar les utilitzades per al tractament del dolor agut postoperatori i es
van obtindre les bombes PCA epidurals en aquest període. La variable servei
quirúrgic es va obtindre dels fulls de registre de bombes PCA i per al càlcul
del percentatge d’aquest tipus d’analgèsia sobre l’activitat quirúrgica total
per especialitats es van utilitzar les memòries anuals publicades per la direcció
gerència d’aquest hospital.
RESULTATS: Dels 5.534 registres de bombes PCA, 5.057 van ser de dolor
agut postoperatori i d’aquests 4.301 eren catèters epidurals. 1.434 van ser
epidurals toràciques, 2.752 lumbars i 115 caudals. Les especialitats en les
que s’ha aplicat aquesta tècnica per ordre de freqüència han estat cirurgia
52
RESULTADOS: Se analizaron 100 informes consecutivos de alta. Los porcentajes
de coincidencia de las variables fueron los siguientes: diuréticos
(95,8%), corticoides (94,7%), ATB (92,8%), protector gástrico (90,8%),
BD (86,3%), AA (85,5%), SNC (83,3%), antiHTA (80%), nutrición (77,4%), vitamina
K (75%), AP (69,5%), analgesia (65,6%), sueroterapia (48,4%),
ClK (48%), INS (43,8%). En la analgesia se observó un cambio de pauta en
el 32,3%. Por especialidades, los cirujanos digestivos y urólogos coincidieron
en más de un 75% con nuestros tratamientos. Los niveles de coincidencia
inferiores al 75% fueron considerados insatisfactorios.
CONCLUSIONES: Cinco de las variables analizadas no alcanzaron niveles de
coincidencia satisfactorios. Cabe destacar que en uno de cada tres pacientes
se cambió la pauta analgésica a pesar de la existencia de protocolos analgésicos
consensuados y aprobados en el hospital, y que en un 4% de los
diabéticos no se pautó control ni tratamiento de la glicemia. Es recomendable
prestar mayor atención a la continuidad de los cuidados postquirúrgicos
del paciente cada vez más añoso, pluripatológico y polimedicado.
general, toràcica, traumatologia, urologia, pediatria, ginecologia, vascular,
unitat de trasplantament renal i cirurgia cardíaca. El nombre de pacients seleccionats
per aquesta tècnica ha anat augmentant progressivament des de
1994 amb 213 catèters epidurals, fins al 2004 amb 841. El percentatge
d’aquest tipus d’analgèsia respecte a l’activitat quirúrgica total ha estat creixent
durant l’interval estudiat i de major a menor en cirurgia toràcica, general,
traumatologia i urologia; irregular en trasplantaments, vascular, ginecologia
i pediatria i finalment descendent a cardíaca.
CONCLUSIONS: La PCA epidural per al control del dolor agut postoperatori
és una tècnica que ha anat augmentant de forma significativa durant aquests
11 anys a cirurgia traumatològica, general i toràcica. Amb l’inici de la introducció
al nostre centre de nous protocols per al control del dolor agut postoperatori,
com són les bombes elastomèriques a cirurgia general i el bloqueig
de plexes nerviosos a traumatologia, haurem d’observar la repercussió
sobre l’us de la PCA epidural durant els pròxims anys per al control del dolor
agut postoperatori.
Estudi finançat pel Fondo de Investigación Sanitaria FIS PI04/90054. Institut
Carlos III.