llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

Recommendations

Info

VI CONGRÉS DE LA SCARTD 1. BENEFICIS DE L'ANESTÈSIA REGIONAL SOTA CONTROL ECOGRÀFIC PER A UN MILLOR CONFORT I UN MENOR RISC DEL PACIENT QUIRÚRGIC M. Jané; A. Camps; M. C. Mogollon Asepeyo Sant Cugat Avui en dia l'anestèsia regional guiada per ecografia és una pràctica habitual a l'àrea quirúrgica del nostre hospital. Per això, el nostre treball vol donar a conèixer els diferents beneficis d'aquesta pràctica enfront altres tècniques anestèsiques. Ens hem basat sempre en la percepció que ha tingut infermeria davant el pacient sotmés a l'anestèsia regional guiada per eco, que ha mostrat una millor adaptació i acceptació del medi quirúrgic. L'estudi ha sigut observacional i retrospectiu, hem estudiat els pacients intervinguts en torn tarda, d'extremitats inferiors i superiors, entre el Gener 2008 i Juny del 2008, als que sel's hi ha practicat una anestèsia regional. La mostra estudiada 72 l'hem obtingut a partir del llibre de registres de quiròfan i de la història clínica informatitzada. Les variables qualitatives que hem considerat, han estat: la por i angoixa, el dolor, la comoditat, l'estress, el risc d'infecció, el risc de caigudes, la pèrdua de la integritat cutànea i el temps post-quirúrgic. Finalment, tot això ho hem relacionat amb els diagnòstics d'infermeria més freqüents en el malalt quirúrgic. Hem pogut concloure que el pacients sotmesos a l'anestèsia regional guiada per eco, presentan amb menys frequencia diferents complicacions i un millor confort dins el bloc quirúrgic. 2. DETECCIÓ I VALORACIÓ DE L'ANSIETAT QUE PRODUEIX LA CIRURGIA UROLÒGICA SOTA ANESTÈSIA LOCAL Eva Prat Miró, Marta García López Consorci Sanitari Parc Taulí L’expansió de la cirurgia ambulatòria, així com la menor invasió dels procediments quirúrgics, han produït una sèrie de canvis a nivell anestèsic, que en el nostre centre ha significat un augment molt important d’aquest tipus d’intervencions. La demanda de la població i el creixement d’aquesta en els últims anys, fa que la cirurgia menor ambulatòria sigui la més escollida sobretot en pacients els quals no presenten cap patologia important, o si més no, poden ser candidats a una cirurgia sense ingrés, sota anestèsia controlada pels anestesiòlegs o sota anestèsia local, sota supervisió del cirugià i l’equip d’infermeria. El nostre objectiu és realitzar una valoració dels nivells d’ansietat que poden existir davant d’una intervenció. En el nostre cas anirà dirigit a aquells pacients que vénen al nostre centre per a ser intervinguts sota anestèsia local, més concretament, de l’especialitat d’urologia. El que volem aconseguir un cop haguem demostrat que existeix un grau important d’ansietat en aquests tipus de pacients, és que en la visita amb el cirugià, que serà l’ultima persona que el pacient veurà fins el dia de la seva intervenció, els faciliti un full informatiu i recordatori de com serà la cirurgia, i de les recomanacions que haurà de seguir el dia abans de la intervenció, i el mateix dia d’aquesta. Tantmateix pensem, que una de les actuacions que també se- rien efectives en la disminució dels nivells d’ansietat, seria administrar un preanestèsic la nit abans, i un altre una hora abans d’ésser intervinguts, els quals se’ls facilitarien en la consulta del cirurgià. El mètode utilitzat per aquest estudi ha consistit en la realització d’un qüestionari elaborat a partir de l’Escala d’ansietat i depressió de Goldberg i el Test STAI i orientat a la cirurgia a la que el pacient serà sotmès. Una vegada dins de quiròfan observarem als pacients a través de proves objectives monitoritzant les constants vitals del subjecte d’estudi (TA, FC, Sat O2) abans de que el cirurgià procedeixi a l’administració de l’anestèsic local d’elecció. Al finalitzar la cirurgia, es tornaran a mesurar les constants. Si ens basem estrictament en els resultats obtinguts, no podem concloure que existeixi una ansietat present en el pacient urològic, però per la nostra experiència prèvia sabem que existeix aquesta sensació. Per tant, la nostra intenció ara és seguir endavant amb l’estudi per que sigui demostrable aquesta ansietat i d’aquesta manera aconseguir el nostre objectiu, la creació d’un protocol d’actuació en aquest tipus de cirurgia local, començant per l’entrega del full informatiu i medicació sedant en la visita preoperatòria amb el cirurgià.
3. IMPORTANCIA DE LOS CUIDADOS DE ENFERMERIA EN LA INTUBACIÓN CON FIBROBRONCOSCOPIO EN EL PACIENTE DESPIERTO A. Martinez; L. Fernández; E. Basauli; J. López; P. Arce Hospital del Mar La utilización del FBS es una de las técnicas más efectivas en situaciones que la imtubación pueda resultar inadecuada o imposible. Dicha técnica se realiza con el paciente despierto y con respiración espontanea manteniendo los reflejos de la protección de la vía aérea y reduciendo el riesgo de hipoxia, evitando una intubación traumática. Así mismo reduce el numero de complicaciones inherentes, como broncoespasmo, laringospasmo, broncoaspiració. El objetivo de este póster es mostrar la importancia de la interacción enfermera-paciente, la cual ayuda a disminuir la ansiedad de éste y facilita su colaboración. Protocolo a seguir: Monitorización básica. Realizar gargarismo con Lidocaína 2% durante 5 minutos. Sedación con midazolam 2mg + Fentanito o perfusión de Remifentanilo a ritmo de 0.1mcg/Kg/min. Aconsejar al paciente que tosa para anestesia hasta cuerdas vocales quedando libre la 4. PAPER DE LA INFERMERA DE LA UNITAT DEL DOLOR AMB LA APLICACIÓ DEL TENS S. Montoro; M. Vila; A. Fidalgo; G. Clotet; C. Boixeda; S. Cardoner Consorci Hospitalari Vic INTRODUCCIÓ: La unitat del dolor del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) inicia la seva activitat l'any 2005. L'any 2007 s'incorpora la tècnica de neuroestimulació transcutània (TENS), com a tractament del dolor agut o crònic. Una vegada l'anestesista indica com a tractament del dolor l'aplicació del TENS, una infermera especialitzada de la unitat del dolor col.locarà, programarà, revisarà i realitzarà el seguiment necessari portador del TENS. OBJECTIUS: Donar a conèixer a infermeria quin procediment s'utilitza en el CHV, per aplicar la teràpia del TENS. METODOLOGIA: Internet, bibliografia i observació directa. zona de carina y manteniendo reflejos. Comprobar el correcto funcionamiento del FBS, mirando a través de la lente o si se dispone de pantalla realizando la escala de blancos y comprobar enfoque. Colocar cateter epidural a traves de orificio de aspiración conectado con una jeringa de 5ml para instilar directamente anestesico local bajo visión fibrobroncoscopica. Utilizar preferiblemente un FBS de 5.5 mm. Lubricar punta i tallo. Colocar tubo de IOT en extremo de FBS (6.5 mujeres-7 hombres. Introducir suavemente el FBS atravesando las cuerdas hasta ver carina. Una vez intubado fijar adecuadamente y recomprobar. Se trata de una técnica segura, efectiva y aceptada por el paciente.Con la introducción de un protocolo de intubación con fibrobroncoscopio en el paciente despierto,se ha conseguido disminuir las complicaciones derivadas de la intubación difícil. RESULTATS: Que el col·lectiu d'infermeria tingui coneixements del seu procediment i de la utilitat del neuroestimulador transcutani. CONCLUSIONS: La autonomia de la que disposa la infermera de la unitat del dolor junt amb la formació adequada i la proximitat del pacient, facilitant tota la informació necessària i oferint recolzament durant el tractament, assegurem l'èxit del bon funcionament del neuroestimulador transcutani augmentant la seva eficàcia i disminuint el patiment del pacient. 73 COMUNICACIONS ORALS - Infermeria
Page 2 and 3:
Títol original: Llibre de resums 6
Page 4 and 5:
ÍNDEX 4 Sessió 2. Aula 2 (15:30 a
Page 7 and 8:
OPTIMITZACIÓ PREOPERATÒRIA DEL PA
Page 9 and 10:
AGENTES HALOGENADOS Y CARDIOPROTECC
Page 11 and 12:
POSTOPERATORI: VIGILÀNCIA POSTOPER
Page 13 and 14:
PERFUSIÓN DE ANESTÉSICOS LOCALES
Page 15 and 16:
COMBINACIÓ SINÈRGICA DE FÀRMACS
Page 17 and 18:
de asepsia que un procedimiento qui
Page 19 and 20:
2. Kapral S, Krafft P, Eibenberger
Page 21 and 22: DISSENY D’UN QUIRÒFAN SEGUR Sr.
Page 23 and 24: ELS RISCOS LABORALS DELS ANESTESIST
Page 25 and 26: Pel que fa a l’ús dels serveis s
Page 27 and 28: En el mejor de los casos, en el que
Page 29 and 30: modo de administración puede causa
Page 31: ién reducen la actividad de las c
Page 34 and 35: VI CONGRÉS DE LA SCARTD ADAPTACIÓ
Page 36 and 37: VI CONGRÉS DE LA SCARTD del pacien
Page 38 and 39: VI CONGRÉS DE LA SCARTD EL DOLOR D
Page 40 and 41: VI CONGRÉS DE LA SCARTD REPERCUSSI
Page 42 and 43: VI CONGRÉS DE LA SCARTD EL DOLOR E
Page 45 and 46: 1. MANEJO DE LA ILMA(TM) EN VÍA A
Page 47 and 48: 5. SÍNDROME DE REABSORCIÓ POST-RE
Page 49 and 50: 8. UTILIZACIÓN DEL BLOQUEADOR BRON
Page 51 and 52: 12. TOXICITAT NEUROLÒGICA PER ANES
Page 53 and 54: 16. ESTUDI SOBRE ELS AGENTS BLOQUEJ
Page 55 and 56: 19. MIOCARDIOPATÍA DE TAKO-TSUBO:
Page 57 and 58: 23. RELACIÓN ENTRE LA ESCALA DE GR
Page 59 and 60: 25. SEDACION BASADA EN UNA PAUTA DE
Page 61 and 62: 27. MONITORIZACIÓN DE LA SATURACI
Page 63 and 64: 31. ESTUDI DESCRIPTIU TRANSVERSAL D
Page 65 and 66: 35. ESTUDI COMPARATIU DE L'ACID TRA
Page 67 and 68: 39. CIRURGIA EN PACIENTS NACIONALS
Page 69 and 70: 43. INDICADORES DE CALIDAD EN LA GE
Page 71: 47. TAP (TRANSVERSUS ABDOMINIS PLAN
Page 75: Pòsters
Page 78 and 79: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P3. ANEST
Page 80 and 81: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P7. FLUX C
Page 82 and 83: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P11. TROMB
Page 84 and 85: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P15. MALFO
Page 86 and 87: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P18. BLOQU
Page 88 and 89: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P22. ANALG
Page 90 and 91: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P26. PROPO
Page 92 and 93: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P30. SOSPE
Page 94 and 95: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P33. IMPOR
Page 96 and 97: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P37. MORBI
Page 98 and 99: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P41. ELECT
Page 100 and 101: VI CONGRÉS DE LA SCARTD 100 PÒSTE
Page 102 and 103: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P49. NUDO
Page 104 and 105: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P54. MANTE
Page 106 and 107: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P58. SÍND
Page 110 and 111: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P65. ROTUR
Page 114 and 115: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P72. BLOQU
Page 116 and 117: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P75. TROMB
Page 118 and 119: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P78. EDEMA
Page 120 and 121: VI CONGRÉS DE LA SCARTD P81. SÍND
Page 122 and 123:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD 122 PÒSTE
Page 124 and 125:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P5. SEGURE
Page 126:
VI CONGRÉS DE LA SCARTD P10. ON, Q
show all

llibre de resums - Congrés de la Societat Catalana d'Anestesiologia ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?