Zbornik Mednarodnega literarnega srečanja Vilenica 2004 - Ljudmila

Txema Martínez Inglés
Fins i tot quan ja no la trobava a faltar,
podia escoltar el buit
que s’havia oblidat a casa nostra,
al deixar enrere la ciutat cendrosa
buscant una altra casa
o una altra mena de felicitat.
Callat, el pare feia els passatemps,
i la mare cantava, mentre endreçava el pis,
la mateixa cançó recomençada.
Jo llavors no ho sabia, però havia enterrat,
com van enterrar el cor de Chopin a Varsòvia,
el cor d’un nen en un piano
aquell dia de juny,
quan la meva germana va marxar
i ens va deixar allà, sols.
279