ha prestat el <strong>servei</strong> 1286 ; quan percep una comissió per dipòsit d’una butlletapremiada i no es va <strong>de</strong>mostrar la seva constitució 1287 ; quan pretén cobrar unacomissió per preparació <strong><strong>de</strong>l</strong>s docum<strong>en</strong>ts que cal per a la cancel·lació registrald’una hipoteca malgrat no po<strong>de</strong>r acreditar la realització d’aquesta tasca 1288 ; o,amb més raó, també cal consi<strong>de</strong>rar una mala pràctica <strong>banc</strong>ària el fet que l’<strong>en</strong>titatcobri comissions s<strong>en</strong>se conèixer el concepte al qual correspon<strong>en</strong> 1289 .(b) Despeses. La qualificació <strong>de</strong> mala pràctica <strong>banc</strong>ària també s’estén a les<strong>de</strong>speses no justifica<strong>de</strong>s, i així el <strong>servei</strong> ha tingut ocasió d’indicar que això passaquan no justifica les <strong>de</strong>speses d’una transferència 1290 ; quan carrega les <strong>de</strong>spesesd’una societat gestora <strong>de</strong> cobram<strong>en</strong>ts s<strong>en</strong>se justificar-ne com cal la procedència inecessitat 1291 ; quan tracta <strong>de</strong> cobrar les <strong>de</strong>speses d’un requerim<strong>en</strong>t notarialrealitzat per exigir el v<strong>en</strong>cim<strong>en</strong>t d’un préstec, malgrat que aquest requerim<strong>en</strong>t vaser efectuat <strong>de</strong>sprés <strong><strong>de</strong>l</strong> pagam<strong>en</strong>t 1292 ; o, <strong>en</strong>tre altres exemples, quan cobra les<strong>de</strong>speses <strong>de</strong> corretatge a pesar que no es va acreditar la interv<strong>en</strong>ció <strong>de</strong>fedatari 1293 ; pretén carregar al reclamant els honoraris d’un gestor <strong>en</strong>carregat <strong>de</strong>certs tràmits s<strong>en</strong>se justificar-ne l’import 1294 ; o carrega les <strong>de</strong>speses per taxaciód’un habitatge s<strong>en</strong>se que cap tercer hagi fet aquesta tasca 1295 .12.1.2. Percepció <strong>de</strong> comissions per <strong>servei</strong>s no prestats. També cal incloure <strong>en</strong>aquesta categoria <strong>de</strong> males pràctiques <strong>banc</strong>àries el fet que l’<strong>en</strong>titat percebi una comissióper un <strong>servei</strong> que realm<strong>en</strong>t no va arribar a prestar 1296 .(a) G<strong>en</strong>eral. Així cal qualificar. Per exemple, quan és una <strong>en</strong>titat la que cobra un<strong>servei</strong> prestat per una altra [Banc <strong>de</strong> Santan<strong>de</strong>r per l’emissió d’un certificat <strong><strong>de</strong>l</strong><strong>de</strong>ute p<strong>en</strong><strong>de</strong>nt emès per Bansantan<strong>de</strong>r 1297 ]; quan percep comissions per“reclamació <strong>de</strong> <strong>de</strong>scobert” s<strong>en</strong>se haver-lo reclamat o no justificat 1298 ; quanl’<strong>en</strong>titat percep comissions i interessos <strong>de</strong> <strong>de</strong>scobert quan el saldo <strong>de</strong>utor <strong>de</strong>riva<strong>de</strong> causes ali<strong>en</strong>es al cli<strong>en</strong>t 1299 ; quan l’<strong>en</strong>titat cobra una comissió al cli<strong>en</strong>t peringressar efectiu <strong>en</strong> la sucursal on hi havia el compte 1300 ; quan cobra unacomissió d’indisponibilitat malgrat que el cli<strong>en</strong>t no podia disposar <strong><strong>de</strong>l</strong> crèdit 1301 ;quan cobra una comissió d’ampliació <strong>de</strong> préstec per la totalitat <strong>de</strong> l’import <strong><strong>de</strong>l</strong>préstec i no només per la quantitat ampliada 1302 ; quan percep una comissió perun <strong>de</strong>scobert inexist<strong>en</strong>t 1303 ; quan carrega al cli<strong>en</strong>t una comissió per gestió <strong>de</strong>cobram<strong>en</strong>t d’un xec que havia lliurat l’<strong>en</strong>titat subrogada <strong>en</strong> un préstec <strong><strong>de</strong>l</strong> cli<strong>en</strong>t;1286 Veg. la R. 13/94 o les molt similars R. 1314/98, 517/99, 97/99 i 1540/99.1287 Veg. la R. 1366/91.1288 Veg. la R. 214/95.1289 Veg. la R. 1091/98.1290 Veg. la R. 1461/95.1291 Veg. la R. 1315/98.1292 Veg. les R. 2494/94 i 103/95.1293 Veg. la R. 371/94.1294 Veg. la R. 1227/95.1295 Veg. la R. 1945/90.1296 Veg. les R. 625/98, 108/98, 86/93, 360/93, 479/93, 767/93, 845/93, 974/93, 362/92, 672/92 i 537/90.1297 Veg. la R. 2434/94.1298 Veg. les R. 625/98, 572/98, 320/98, 1965/98, 1438/98, 1726/98, 2640/97 i 1895/97.1299 Veg. la R. 1172/95.1300 Veg. la R. 365/92.1301 Veg. la R. 1997/98.1302 Veg. la R. 851/98.1303 Veg. la R. 2194/97.
quan està clar que la persona <strong>de</strong>signada per al cobram<strong>en</strong>t era el mateix <strong>banc</strong> 1304 ;quan l’<strong>en</strong>titat percep una comissió per excedit malgrat que aquest no existia 1305 ;o, per acabar, quan es reclama el pagam<strong>en</strong>t d’honoraris d’una gestoria que nohavi<strong>en</strong> estat pagats 1306 .(b) Comptes inactius. El Servei també consi<strong>de</strong>ra que és una mala pràctica <strong>banc</strong>àriael fet que l’<strong>en</strong>titat percebi comissions <strong>de</strong> mant<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t <strong>en</strong> comptes inactius quanaquesta circumstància no s’expressa <strong>en</strong> el contracte 1307 .(c) Comptes “necessaris”. Aquesta falta <strong>de</strong> <strong>servei</strong> és la que també justifica que nos’hagin <strong>de</strong> percebre comissions pel mant<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t <strong>de</strong> comptes corr<strong>en</strong>ts quel’<strong>en</strong>titat exigeix al cli<strong>en</strong>t per domiciliar els pagam<strong>en</strong>ts periòdics <strong><strong>de</strong>l</strong> crèdit o unpréstec concedit, ja que <strong>en</strong> aquests casos el <strong>servei</strong> que <strong>en</strong> justifica la percepciónomés existeix per imposició <strong>de</strong> la voluntat <strong>de</strong> l’<strong>en</strong>titat. És per això que, ambbon criteri, el Servei manté que no és una bona pràctica <strong>banc</strong>ària el fet quel’<strong>en</strong>titat percebi comissió <strong>de</strong> mant<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t o administració per aquests comptescorr<strong>en</strong>ts que només s’utilitz<strong>en</strong> per saldar el préstec amb l’<strong>en</strong>titat i l’existència<strong><strong>de</strong>l</strong>s quals obeeix, com ja hem dit, només a l’interès <strong>de</strong> l’<strong>en</strong>titat, i no, coms’exigeix amb caràcter g<strong>en</strong>eral, a l’efectiva prestació d’un <strong>servei</strong> al cli<strong>en</strong>t 1308 .12.1.3. Cobram<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>de</strong>speses per <strong>servei</strong>s no prestats. També és una mala pràctica<strong>banc</strong>ària el fet que l’<strong>en</strong>titat cobri al cli<strong>en</strong>t les <strong>de</strong>speses per taxació d’un habitatge quanno s’ha fet 1309 ; quan percep <strong>de</strong>speses <strong>de</strong> correu <strong><strong>de</strong>l</strong> cli<strong>en</strong>t malgrat que es va acreditar queaquest el retirava personalm<strong>en</strong>t <strong>de</strong> l’oficina 1310 ; quan percep <strong>de</strong>speses d’<strong>en</strong>viam<strong>en</strong>t apesar que, <strong>en</strong> realitat, l’<strong>en</strong>titat no va prestar aquest <strong>servei</strong> 1311 ; quan l’<strong>en</strong>titat repercuteixal cli<strong>en</strong>t el cost <strong><strong>de</strong>l</strong> registrador <strong>de</strong> la propietat perquè l’<strong>en</strong>titat es va fusionar amb unaaltra 1312 ; quan cobra <strong>de</strong>speses d’estudi i informació d’una possible subrogació que, alfinal no es va portar a terme 1313 , o <strong>de</strong> subrogació <strong>de</strong> préstec que l’<strong>en</strong>titat havia d’haverpercebut d’uns altres subjectes 1314 ; o cobra comissions i <strong>de</strong>speses (per taxacions,registre, etc.) per tramitar una operació <strong>de</strong> préstec que ja se sabia que no es podiaconcedir 1315 , o que amb l’estudi <strong>de</strong> l’operació, s’haguessin pogut evitar 1316 ; quan cobracom a transferència el que és un simple traspàs 1317 ; o, finalm<strong>en</strong>t, quan l’<strong>en</strong>titat ignora lapetició <strong>de</strong> reemborsam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>de</strong>speses satisfetes pel cli<strong>en</strong>t a causa d’una transmissiód’hipoteca per raó <strong>de</strong> l’absorció d’un <strong>banc</strong> per un altre al cancel·lar registralm<strong>en</strong>t unpréstec hipotecari 1318 .1304 Veg. la R. 1594/98.1305 Veg. les R. 250/99 i 1717/99.1306 Veg. la R. 541/98.1307 Veg. les R. 1407/99, 2378/97, 2601/97 i R. 2600/97.1308 Veg. les R. 1541/99, 2707/97, 2625/97, 1895/97, 1703/96, 898/94, 1666/93, 1081/93, 1592/93,1866/93, 854/92, 348/92,472/92 i 1212/92.1309 Veg. la R. 1945/90.1310 Veg. la R. 1610/95.1311 Veg. la R. 1402/93.1312 Veg. la R. 499/96.1313 Veg. la R. 259/94.1314 Veg. la R. 1123/95.1315 Veg. les R. 1364/93 i 1381/93.1316 Veg. les R. 1846/98 i 1919/97.1317 Veg. la R. 2100/98.1318 Veg. la R. 1174/99.
- Page 1 and 2:
CRITERIS DEL SERVEI DE RECLAMACIONS
- Page 3 and 4:
6.2. Pràctiques obstruccionistes i
- Page 5 and 6:
10. Inobservància de les condicion
- Page 7 and 8:
(f) Comissions per cancel·lació.(
- Page 9 and 10:
2.2 Límits de la seva actuació. C
- Page 11 and 12:
El Servei de Reclamacions tampoc po
- Page 13 and 14:
persones que disposen dels fons del
- Page 15 and 16:
caixa de seguretat 85 . I, finalmen
- Page 17 and 18:
préstec i l’entitat el destina a
- Page 19 and 20:
de la sol·licitud expressa de l’
- Page 21 and 22:
atengui la petició expressa de dev
- Page 23 and 24:
que ha de respectar l’entitat 198
- Page 25 and 26:
gestionés el cobrament 224 (que s
- Page 27 and 28:
És per això que el Servei conside
- Page 29 and 30:
per disposicions amb targeta a trav
- Page 31 and 32:
s’ingressaven totalment en el com
- Page 33 and 34:
contrari a aquestes bones pràctiqu
- Page 35 and 36:
contínuament en executar una ordre
- Page 37 and 38:
no va exigir el pagament del crèdi
- Page 39 and 40:
considera una mala pràctica bancà
- Page 41 and 42:
clàusules pactes que cal considera
- Page 43 and 44:
quan l’entitat no adverteix el cl
- Page 45 and 46:
(a) Inexigència de documents o dad
- Page 47 and 48:
client per conèixer si n’estava
- Page 49 and 50: venciment del crèdit a reduir l’
- Page 51 and 52: per part de l’entitat; sempre que
- Page 53 and 54: Així ocorre , a més dels exemples
- Page 55 and 56: citat, va acabar l’1 de gener de
- Page 57 and 58: termini 660 ; les despeses de gesto
- Page 59 and 60: una subsidiació 700 ; que no ateng
- Page 61 and 62: cancel·lació d’una llibreta d
- Page 63 and 64: ealitzada en cessió d’actius fin
- Page 65 and 66: quan l’entitat expressa diferents
- Page 67 and 68: ha hagut en compte 837 ; realitzar
- Page 69 and 70: en general, sobre la cancel·lació
- Page 71 and 72: dipòsit 912 , o la producció d’
- Page 73 and 74: encara no consta en el poder, malgr
- Page 75 and 76: esponsabilitat imputable al client
- Page 77 and 78: mantenir domiciliada la nòmina; bl
- Page 79 and 80: no suposa la desaparició de la sol
- Page 81 and 82: transferència, ingrés, etc.), dis
- Page 83 and 84: deutes 1070 ; o que l’entitat, pe
- Page 85 and 86: sense cap explicació firmar la pò
- Page 87 and 88: 10.14.2. Altres supòsits. El Serve
- Page 89 and 90: utilitza una tècnica de càlcul qu
- Page 91 and 92: interpreti en el seu exclusiu benef
- Page 93 and 94: deixin de ser operatives 1214 com a
- Page 95 and 96: compte 1242 ; autoritza la inclusi
- Page 97 and 98: aquella en què s’efectua l’apu
- Page 99: la modificació del cost del crèdi
- Page 103 and 104: de reintegrament amb targeta de cr
- Page 105 and 106: (a) En relació amb efectes. Així
- Page 107 and 108: trimestre quan, realment, correspon
- Page 109 and 110: També cal recordar que, si les des
- Page 111 and 112: prima d’assegurança superior a l
- Page 113 and 114: comissions o repercuteixi despeses
- Page 115 and 116: autoritzava) i sense indicar al cli