criteris del servei de reclamacions del banc d'espanya en matèria ...

contrari a aquestes bones pràctiques bancàries el fet que “l’entitat només repari els seuserrors quan el client acudeixi als tribunals o plantegi una queixa al Servei deReclamacions del Banc d’Espanya 338 ”.D’altra banda, el Servei també considera com una mala pràctica bancària el fet quel’entitat persisteixi en una conducta que ja ho ha estat considerada. Per exemple quanl’entitat segueix cobrant unes comissions per cancel·lació de préstec que ja havien estatqualificades com a irregulars en informes anteriors 339 .7.Despreocupació per part de l’entitatLa confiança que el client diposita en l’entitat queda danyada quan aquesta no actuaamb la diligència que caldria i es despreocupa dels seus assumptes. Les conductes que,segons el Servei, atempten contra les bones pràctiques bancàries i que cal que l’entitatrespecti són les següents: (1) repetició d’errors; (2) despreocupació respecte delcompliment de les operacions concedides per part de l’entitat; (3) desídia sobre aspectesrelacionats amb la documentació (p. ex. la conservació, etc.); (4) desconèixer lanormativa aplicable en cada moment; (5) atendre ordres irregulars dels clients; (6) nodefensar l’interès dels seus clients; (7) no sol·licitar instruccions al client en cas dedubte; (8) desvelar informació a persones no autoritzades i (9) exercir accions contraterceres persones no responsables de l’incompliment o, si s’escau, els interessats en larelació contractual.7.1. Repetició injustificada d’errors. La comissió d’errors per part de l’entitat noconstitueix, per si sola, una mala pràctica bancària ja que, com indica reiteradament elServei, “l’activitat bancària, com qualsevol activitat humana, no està exempta dedeficiències o de la comissió d’errors”. Un cop aclarit això, cal dir que el Serveiconsidera un error, i per tant una mala pràctica bancària, quan es repeteix de formareiterada malgrat les advertències del client; quan s’endarrereixi la reparació de l’erroro, encara amb més raó, quan l’entitat no el repari de forma voluntària, sinó que esperique el client acudeixi als tribunals o al Servei de Reclamacions del Banc d’Espanya 340 .Per això, és comprensible que el Servei consideri que la repetició d’errors en prestar unservei bancari 341 constitueix una clara falta de diligència i, per tant, són una mostra deconducta contrària a les bones pràctiques bancàries 342 .338 Veg. les R. 1476/96, 878/96, 989/96, 2266/95, 2449/95, 1798/93, 100/92 i 1266/91.339 Veg. les R. 296/89, 432/89, 688/89, 1505/89, 1346/89 i 2352/89.340 Veg. supra núm. 6.2.341 La varietat tipològica dels errors que pot cometre una entitat en fa molt difícil la classificació, toti que, en línies generals, es poden distingir els dos grups següents. D’una banda aquells en quèl’entitat executa defectuosament les ordres del client, com succeeix , per exemple, quan l’entitattramita un préstec per un import inferior al que va sol·licitar el client R. 1129/93); o quan anul·launa targeta de crèdit en lloc de la que es va sostreure (R. 189/93). D’altra banda, tenim els errorsoperatius com per exemple l’emissió de xecs bancaris sense emplenar-los com cal i provocant-ne ladevolució (R. 706/93); la comissió d’errors en el càlcul del tipus d’interès (R. 82/98, 1238/98, 378/98,493/98, 1799/98, 2158/97, 2133/97, 556/97, 704/94, 1650/93, 424/92 i 1391/92); els errors en la gestiód’efectes de comerç (R. 1474/94, 561/92, 125/92 i 932/91); en transferències (R. 1123/93 i 769/91); enels càrrecs i dèbits (R. 1707/93 i 1023/90); en l’emissió de rebuts (R. 240/99 i 241/99); o, finalment,