criteris del servei de reclamacions del banc d'espanya en matèria ...

El Servei de Reclamacions tampoc pot valorar o quantificar els perjudicis que l’entitatcausa al client amb la seva conducta o omissió, o la valoració de l’existència d’un lucreinjustificat per part del client 33 . És per això que, com ha tingut ocasió de repetir ennombroses ocasions, no li correspon valorar el perjudici que causa al client la pèrduad’uns efectes comercials 34 ; el fet de no haver atès com cal les ordres de subscripció devalors 35 ; el dany causat per una comunicació falsa 36 ; o, entre altres extrems, lesconseqüències derivades de no atendre un xec tot i que hi havia fons suficients perefectuar, almenys, un pagament parcial 37 .El Servei no té com a funció oferir informació general d’entitats de crèdit o relativa aserveis bancaris 38 ; determinar conceptes que expressa la normativa (p. ex. la diligènciaexigible 39 , etc.); resoldre les discrepàncies entre dos entitats 40 ; jutjar les normes o usosinterbancaris aplicables a la resolució de diferències entre entitats 41 ; revisar lesactuacions dels òrgans judicials o, amb més raó, de l’Administració Pública 42 ; jutjar lesconseqüències de l’actuació d’un organisme públic 43 ; valorar el compliment de lap. 60); les constatacions de falsetats en firmes estampades en justificants de reintegraments(Memòria 1994, p. 64) o de la falsetat d’uns bitllets de banc (Memòria 1998, p. 96); l’esbrinamentde la identitat de qui va realitzar certes operacions (Memòria 1994, p. 66); la determinació de si elclient va actuar o no amb la diligència que calia al custodiar uns xecs (Memòria 1995, p. 76) o unsxecs de gasolina (Memòria 1990, p. 55; i Memòria 1995, p. 38); l’existència d’un pacte verbal(Memòria 1993, p. 31); la fixació de fets aliens al que es desprèn de la documentació (Memòria1993, p. 65); la falsificació o manipulacions de xecs (Memòria 1995, p. 79; Memòria 1994, p. 81 iMemòria 1998, p. 77), o d’altres documents (Memòria 1995, p. 75-76); els pronunciaments sobre larealització d’endeutaments sense una base fàctica (Memòria 1995, p. 91 i 94 i Memòria 1994, p. 86);la realitat del reintegrament d’uns valors al seu titular (Memòria 1994, p. 95); la constància de larealitat de les ordres cursades per un client (Memòria 1994, p. 96); les operacions realitzades ambuna targeta (Memòria 1994, p. 98); la diligència utilitzada pels titulars en la custòdia de la sevatargeta de crèdit (Memòria 1995, p. 90 i Memòria 1994, p. 103); investigar a qui correspon elpagament d’unes despeses (Memòria 1992, p. 46); la procedència d’un abonament que esretrocedeix (Memòria 1992, p. 46); la identificació de qui utilitza la targeta després de l’avís desostracció (Memòria 1992, p. 62) i, en general, la resta de qüestions d’índole canviària (Memòria1995, p. 82); la realitat d’una ordre d’impagament del client (Memòria 1992, p. 46); els mitjans degestió de cobrament d’efectes utilitzats per part de les entitats (Memòria 1992, p. 54); o, entre altresextrems, el moment en què s’havien d’haver venut unes divises (Memòria 1992, p. 56).33 Veg. la Memòria 1992, p. 46 i Memòria 1994, p. 62.34 Veg. la Memòria 1991, p. 48.35 Veg. la Memòria 1993, p. 96.36 Veg. la Memòria 1999, p. 44.37 Veg. la Memòria 1993, p. 88.38 Veg. la Memòria 1991, p. 10 i també, al respecte, la norma 11a III CBE 8/1990.39 Per la qual cosa el Servei no ha de pronunciar-se sobre el que cal entendre per diligència normalde l’actuació de l’entitat (Memòria 1991, p. 52); la correcció de l’entitat al gestionar valorsdipositats (Memòria 1990, p. 29); o l’examen de la diligència utilitzada per l’entitat per comprovarla bondat dels xecs (Memòria 1994, p. 87).40 Veg. la Memòria 1995, p. 46; Memòria 1994, p. 83 i Memòria 1991, p. 47.41 Veg. la Memòria 1994, p. 74 i Memòria 1992, p. 59-60.42 Per la qual cosa, entre altres exemples, no podrà revisar l’import embargat o que ha de satisferseen una liquidació judicial (Memòria 1990, p. 63); valorar les conseqüències de l’actuació d’unservei públic (Memòria 1994, p. 107); oposar-se a la retenció judicial de fons (Memòria 1994, p. 9);o jutjar la transcendència substantiva o processal del protest d’instruments canviaris (Memòria1994, p. 9).43 Veg. la Memòria 1993, p. 92.