criteris del servei de reclamacions del banc d'espanya en matèria ...

no va exigir el pagament del crèdit o els descoberts 393 ; quan unilateralment compensa enel compte del reclamant un suposat deute de fa vint anys 394 ; o quan no cobra fins acatorze mesos després del dia correcte de l’import incrementat de l’interès del préstec, ia més, ho fa retroactivament 395 .7.3. Desídia sobre els aspectes relacionats amb la documentació. La diligència queestà obligada a guardar l’entitat també es projecta sobre els aspectes documentals de lesoperacions en les quals intervé. És per això que l’entitat ha de (1) preocupar-se que elclient rebi les comunicacions que li enviï; (2) enviar-li els documents importants permitjans que n’assegurin la recepció; i (3) conservar els documents que li lliura el client iels que aquest subscriu, així com guardar constància documental de les instruccions delsclients o les gestions realitzades en el seu interès.D’altra banda, i complementant el que hem dit, cal afegir que l’entitat no podrà invocardefectes als documents per fer les operacions bancàries, ja que és l’entitat qui els fa.Així ocorre, per exemple, quan l’entitat al·lega que el client no va indicar a l’imprès elnúmero de pòlissa d’assegurança que no havia d’atendre quan arribés el rebut, enignorar que aquest imprès no requeria aquesta dada 396 .7.3.1. Despreocupació sobre la falta de recepció de la documentació. La falta dediligència de l’entitat es mostra amb evidència quan l’entitat es despreocupa de la faltade recepció de les comunicacions que dirigeix al client, tal com va ocórrer a la R.639/96, on li va requerir que es presentés a l’oficina perquè passés el “control devivència” perquè se li pagués una pensió de la Seguretat Social sense advertir que elclient no rebia aquestes comunicacions; a la R. 1389/93, on el canvi de residència i desucursal del client no va ser advertit per l’entitat, que havia d’haver considerat com anou domicili el corresponent al compte que va obrir en segon lloc; o, finalment, a la R.1363/89, on l’entitat no es va assegurar que el client hagués rebut una ordre depagament 397 .Cal recordar que, segons el Servei, recau sobre l’entitat l’acreditació documental que lacomunicació que calia (1) va ser efectuada, (2) en el temps previst, i (3) a través delmitjà pactat, ja que en definitiva és l’entitat qui ha de provar el compliment d’aquestaobligació informativa 398 .7.3.2. Obligació de remetre la documentació important a través d’un mitjà segur.També considera el Servei com a contrari a les bones pràctiques bancàries el fet quel’entitat remeti al client documentació important a través de sistemes o mitjans que noen permetin assegurar la recepció.393 Veg. les R. 825/99, 2697/98, 1060/98, 253/96 i 1566/96.394 Veg. la R. 2482/95, o la R. 1591/93 (per a un termini de quatre anys).395 Veg. la R. 1772/93 i supra núm. 5.5.1 i 5.5.2.396 Veg. la R. 719/91.397 Veg, també la R. 1812/90, on l’entitat enviava rebuts al portador per correu a un domicili quel’interessat havia indicat només per rebre correspondència; la R, 783/98, on l’entitat no va poderacreditar que havia comunicat al reclamant que el rebut que li havia lliurat en gestió de cobramenthavia estat tornat; o la R. 137/94, on l’entitat no va utilitzar un mitjà que permetés comprovar lacomunicació de l’impagament d’una lletra de canvi (veg. l’art. 55 LciCh).398 Veg. les R. 89/95, 389/95 i 2507/94, respecte de la comunicació als titulars de la modificació a labaixa del tipus d’interès dels seus comptes corrents.