criteris del servei de reclamacions del banc d'espanya en matèria ...

10.14.2. Altres supòsits. El Servei també ha considerat que és una mala pràcticabancària el fet que l’entitat no es posi en contacte amb els titulars d’un dipòsit a terminide titularitat conjunta per esbrinar en quin compte abona uns fons, optant de motupropio per ingressar els fons en el compte d’un d’ells 1130 ; quan l’entitat atén una ordrede compra de valors malgrat que el client no disposava de prou fons i, per tant, esgenera un important descobert 1131 ; quan l’entitat no intenta arribar a un acord amb elclient per determinar les noves condicions del préstec quan aquesta persona deixa de serempleat de l’entitat i, per tant, li seran inaplicables les condicions preferents queposseïa 1132 ; quan l’entitat no accepta la concessió d’un crèdit atorgat per qui, en aquellmoment posseïa la confiança de l’entitat (director d’oficina) tot i que després resultésser deslleial 1133 ; o quan cancel·la un crèdit concedit i firmat, al·legant el coneixement decertes irregularitats 1134 .10.14.3. Actuació contra els seus mateixos actes. L’entitat també actua contra lesbones pràctiques bancàries quan modifica unilateralment la seva conducta anterior. Iaixí pot qualificar-se el fet que negui la cancel·lació anticipada d’una imposició atermini fix malgrat que en ocasions anteriors l’havia consentida 1135 ; quan liquidainteressos de demora en renovar una pòlissa de crèdit malgrat que en ocasions anteriorss’havien carregat al tipus de crèdit concedit 1136 ; quan lliura al client els fons d’unagestió de cobrament d’efectes i més tard li carrega el seu import i interessos en ser-lifinalment tornats 1137 ; quan, sense avisar el client, aplica uns tipus d’interès superiors alsque estava cobrant fins aleshores 1138 ; o quan torna una lletra emparant-se en el fet que elcompte ha estat cancel·lat, malgrat que hi havia altres efectes que es carregaven en unaltre compte del client 1139 .10.15. Elecció per part de l’entitat de l’opció que més li beneficiï i que causa unperjudici al client. Entre els diferents casos que es poden associar a aquest epígraf, ique es relacionen amb unes altres males pràctiques bancàries, en destaquen els següents:(1) introducció de clàusules que només beneficien l’entitat; (2) actuació en el seuexclusiu benefici; o (3) la interpretació del contracte en el seu exclusiu interès.10.15.1. Introducció de clàusules que només beneficien l’entitat. La introducció en elcontracte de clàusules que només beneficien l’entitat i produeixen un desequilibri clarentre els drets i les obligacions de les parts és, sense cap dubte, una mala pràcticabancària. I així ocorre quan el contracte de préstec conté una clàusula amb la qual l’alçadel tipus d’interès seria automàtica, mentre que la baixa d’aquests tipus s’hauria d’instarper part del client (situació que, òbviament, va provocar la invariabilitat del tipusd’interès durant uns quants anys malgrat la baixa del tipus d’interès 1140 ).1130 Veg. la R. 763/94.1131 Veg. la R. 1402/95.1132 Veg. la R. 558/91.1133 Veg. la R. 698/94.1134 Veg. la R. 69/95.1135 Veg. la R. 5/93.1136 Veg. la R. 892/91.1137 Veg. la R. 706/94.1138 Veg. la R. 1311/98 i infra núm. 10.6.1.1139 Veg. la R. 514/91.1140 Veg. la R. 696/98.