criteris del servei de reclamacions del banc d'espanya en matèria ...

equerir-li prèviament el pagament del deute al·legant que s’exercia compensació 958 ; oquan l’entitat, en no poder adeutar els rebuts en el compte correcte, decideix carregarlosen un altre compte del client que també és compartida amb unes altres personesalienes als rebuts 959 .10.4. Fer liquidacions en dates i/o períodes diferents dels que es van pactar. Lapràctica per part de l’entitat de liquidacions de les operacions en dates diferents de lesque estaven previstes contractualment és sens dubte una mala pràctica bancària 960 . Aixího ha sostingut el Servei respecte del cobrament de l’increment d’interessos per part del’entitat fet molt després del seu venciment (p. ex. catorze mesos després del’increment) i, a més, de forma retroactiva 961 ; del cobrament dels interessos d’un préstecen dates anteriors a les pactades 962 ; dels períodes de liquidació dels diposits dels clientsque no s’ajusten al que estava acordat 963 .Són uns supòsits particulars els casos en què l’entitat exigeix el compliment dels seuscrèdits en una data molt posterior del que estava prevista contratualment 964 , com ocorreper exemple quan de manera unilateral compensa en el compte del reclamant un suposatdeute de fa vint anys 965 .10.5. No aplicar els límits de disponibilitat de fons o de responsabilitat en casos desostracció o ús il·legítim de la targeta. El Servei afirma que el client suportal’obligació de comunicar a l’entitat emissora, o al sistema establert a l’efecte, lasostracció o la pèrdua de les targetes de crèdit amb la finalitat que aquella puguiprocedir a la seva anul·lació. A més, per obtenir aquesta anul·lació, aquesta comunicaciódel titular serveix per a una altra finalitat: permet establir el moment precís en què esprodueix el desplaçament de la responsabilitat per disposicions fraudulentes del client al’entitat emissora, ja que les operacions fetes abans de fer aquest avís han d’imputar-seal client mentre que les efectuades amb posterioritat s’imputaran a l’entitat.Aquesta és la tesi general, però el Servei sosté que també és una mala pràctica bancàriaen matèria d’ús fraudulent de targetes de crèdit el fet que l’entitat emissora no tinguipresent el límit de disponibilitat de fons (diari, setmanal, etc.) o el límit deresponsabilitat que hauria de constar en les clàusules del contracte 966 ; o, si no, el queestà establert tant en la Recomanació CEE 85/590 CEE, de 17 de novembre 967 com en elCodi de bona conducta del sector bancari europeu, relatiu als sistemes de pagamentmitjançant targeta, de 14 de novembre de 1990, que limita a cent cinquanta euros la958 Veg. les R. 314/93 i 1452/92.959 Veg. la R. 1052/94.960 Veg. les R. 600/96, 1705/95 i 2220/95.961 Veg. la R. 1772/93.962 Veg. la R. 440/93.963 Veg. les R. 2078/97, 2232/97, 2834/97 i 1895/97.964 Veg. les R. 700/96, 253/96, 1566/96, 1454/95, 521/93 i 98/91. I supra núm. 7.2.965 Veg. la R. 2482/95, o ídem per a quatre anys, la R. 1591/93.966 Veg. indicant que és una mala pràctica bancària que el contracte de la targeta no inclogui unaclàusula en què es reconegui l’exenció de responsabilitat del titular a partir d’una certa quantia perla utilització fraudulenta de la seva targeta en cas de pèrdua o sostracció (sempre que, és clar, elclient hagués atès amb diligència la seva obligació de custodiar-la): R. 88/95, 251/95, 234/95, 804/95,384/95, 246/95, 495/95, 982/95, 2084/94, 2453/94, 2137/94 i 2093/94.967 DOCE L, núm. 317, de 24 de novembre de 1988.