criteris del servei de reclamacions del banc d'espanya en matèria ...

poder 381 ; quan el resguard d’ingrés és contradictori i incongruent quant a la xifraingressada, però l’entitat fa recaure sobre el client les conseqüències del’equivocació 382 :quan l’entitat carrega l’import d’una factura erròniament (ja que jahavia estat pagada) , no resol la incidència i deixa en mans del client les gestions pertrobar-ne la solució 383 ; o, per acabar, quan l’entitat repercuteix en el client els perjudiciseconòmics causats per errors comesos en renovar la llibreta 384 .7.1.2. Comportament de l’entitat davant d’errors que la perjudiquen. Està clar quequan l’entitat comet un error que la perjudica (p. ex. cobrar menys interessos delspactats, abonar una quantitat incorrectament, etc.) ho pot rectificar, però en tot cas calposar-se en contacte amb el client per comunicar-li la incidència i arribar a un acordsobre la forma de reparar-lo.És per això que cal considerar com a mala pràctica bancària el fet que l’entitat carreguien el compte del client les quantitats corregides sense comptar amb la seva autoritzacióo, si no n’hi ha, amb un pronunciament judicial 385 ; o que l’entitat repercuteixi l’error alclient recalculant l’operació retroactivament 386 ; i també, encara amb més raó, quel’entitat carregui sense cap motiu l’import en el compte i el deixi al descobert i liquidiinteressos al seu favor durant el temps que va entre l’abonament i el dèbit. També sónmales pràctiques la repercussió dels errors comesos per part de l’entitat en els clients,com per exemple quan l’entitat de crèdit exigeix una certa quantitat per cancel·lartotalment un crèdit, i posteriorment, en comprovar que és inferior a la que havia d’havercobrat, substitueix l’amortització total per una parcial i deixa subsistent en el compte delclient el deute pendent 387 , o carregar-ne en el compte la diferència 388 . O quan carrega enel compte del client els interessos d’un préstec que no ha acabat de pagar 389 ; quandisminueix per error l’ingrés en el compte d’un client i provoca que el propietari iniciïun judici de desnonament contra l’interessat 390 o, finalment, quan l’entitat assumeixunilateralment una decisió errònia davant de l’administració fiscal i després se’n preténeximir de la responsabilitat 391 .7.2. Despreocupació de l’entitat respecte del compliment de les operacions. Quanl’entitat fa una operació (p. ex. concedeix un préstec al client) i es despreocupa senseexigir-ne el compliment (p. ex. deixar d’emetre els rebuts periòdics del préstec, noexigir el crèdit impagat, no exercitar les accions de recobrament, no requerir elpagament al deutor, etc.) incorre en una mala pràctica bancària 392 que pot empitjorarquan, al cap d’un temps, pretén cobrar interessos de demora pel temps en què l’entitat381 Veg. la R. 1267/94.382 Veg. la R. 1454/92.383 Veg. la R. 936/92.384 Veg. la R. 657/92.385 Veg. les R. 208/98, 593/98, 248/98, 1317/98, 238/98, 1498/98, 947/98, 1498/98 i 99/98.386 Veg. les R. 86/99 i 2617/98.387 Veg. les R. 2387/98 i 947/98.388 Veg. la R. 1498/98.389 Veg. la R. 99/98.390 Veg. la R. 1533/98.391 Veg. la R. 2746/97.392 Veg. les R. 170/99, 689/99, 2378/99, 2696/98, 1937/98, 1948/98, 1958/98, 1959/98, 1969/98, 1952/98,1612/98, 2109/97, 2893/97, 700/96, 1454/95, 521/93 o 98/91, i també, respecte a l’absència de gestióde cobrament de les quotes de finançament d’un préstec subvencionat, la R. 431/99.