Ivan Dobnik - Vilenica

342 · Xavier Farré
Elegies centreuropees?
10
La blava superfície, estesa com uns llençols
massa amples per a les cordes, els suports
que han d’ajudar a la sequera dels dies,
ha volgut entrar també en la història.
Massa poc és ser un accident geogràfic,
passatemps per dibuixar mapes, comparar
cabals i endinsar-se en recorreguts entre fronteres.
La blava superfície aquí és la mort i és la vida.
Un capbussament i es passa a l’altre cantó,
l’aigua que rovella un teló d’acer, s’alimenta
del metall. Només la boira que inesperadament
s’alça impedeix més rovell. S’endinsa, però,
el calibre de les bales. I també els cossos. Uns metres
que només recorrerà la imaginació descansant al fons
del riu. És una qüestió de meteorologia. Triar
el moment adient enmig dels canvis de temps.
Després de llegir un assaig de Drago Jančar