Ivan Dobnik - Vilenica

346 · Xavier Farré
Recerca
(xv)
Entres a la plaça central. Et converteixes en l’objectiu
d’una càmera. Per treure’n un informe precís,
transparent. Les valoracions seran sobreres,
com els ossos llençats al gos després d’un gran
àpat. Apareixerà una natura morta, però la llum
sempre serà diferent. I les ombres amaguen més
que no pas diuen. Són illusions del passat passejant-se
en el present com un gat que coneix tots els racons.
Submergeix-te en les ombres, com per travessar un film
revelat massa d’hora. Ara els cafès són buits,
les terrasses amaguen les converses en les cadires
on s’enfonsaven les figures. Queda un estol
de tovalles que reflecteix el sol. Com el marc
en una pintura que encara s’està assecant.
Falten les últimes pinzellades, i al final una imatge:
és la natura morta la que ens defineix.