1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

IV
El poeta descriu un moment d’elucidació: s’ha trobat en el dilema d’amar la dama amb dos
desigs conflictius, el del cos i el de l’esperit, però finalment ha pogut prendre la decisió
d’estimar-la sota l’aspecte espiritual.
Aquest dilema i la decisió que l’ha resolt es descriuen als vs. 1-16 amb dos símils.
Constatem que la imatge de la primera comparança, la qual té vincles amb diversos textos
literaris (Commentaire, p. 6) inclou una frase que fàcilment serviria de metàfora per a la
bellesa física femenina - «dos poms de fruit en un bell ram». És així que March dóna
presència a la dama desitjada dins d’un discurs abstracte. La segona comparança (vs. 9-16) -
també amb antecedents literaris (Dante, Inferno, V, 29) - insisteix en la violència de la lluita
que ha precedit la decisió.
A partir del v. 17 el poeta demostra que la decisió no ha estat tan sols visceral, resultat de la
lluita de passions, sinó que és també fruit d’un procés racional - hem de suposar que aquest
procés és posterior a la lluita de passions - que aquí representa el debat entre el cos i
l’enteniment. Amb això March fa servir elements d’un gènere literari corrent fins al segle
XVI, practicat, per exemple, per Jordi de Sant Jordi en el seu «Un cors gentil m’a tant
enamorat» on descriu un debat entre el cor, els ulls i el pensament. Al debat de March es posa
de manifest el caire escolàstic i aristotèlic del seu tannà poètic.
En el debat - molt desigual i a favor de l’enteniment - el cos hi contribueix només amb un
breu argument tripartit a favor de donar-li la supremacia en l’amor (vs. 21-24): 1) l’amor
s’experimenta mitjançant el cos; 2) és en el cos on l’amant sent els extrems de plaer i dolor;
per aquestes raons, 3) el cos s’ha de satisfer sigui quin sigui el tipus d’amor practicat
(purament físic o amb participació de l’esperit).
L’argument del cos es refuta en els restants 24 versos, en part amb la intervenció d’un
enteniment personificat (vs. 42-52). El cos, degut a la seva naturalesa animal, exerceix un
poder molt limitat en l’amor; en canvi, l’enteniment, encara que el primer moviment (o inici)
del desig no té lloc en ell sinó en el cos, té més influència sobre la voluntat amb la qual
l’home actua. L’amor purament corporal de seguida es converteix en fàstig, de manera que el
cos depèn de l’esperit per sentir un plaer satisfactori en l’amor, o almenys el màxim bé
assequible a l’home en aquest món. En els vs. 51-56 March recorre al contrast, freqüent a la
seva obra, entre el «subtil» en matèria de l’amor i el «grosser», el no-apte (vegeu Cabré
1993).
A la tornada el poeta afirma que encara que segueix dirigint tots els seus desigs a la dama,
aquests s’inspiren ja només en allò que hi ha dins d’ella, la part no corporal.
Mètrica: Cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, pp. 5-7; Poesies, II, 14-19; Zimmermann, «Les métaphores de la
mer dans la poésie d’Ausiàs March», Ibérica, 2 (1979), 41-57; Saverio Panunzio, «Una cançó
emblemàtica d’Ausiàs March: "Així com cell qui desitja vianda" i el contrast entre "cors" i
enteniment"», Estudis de llengua i literatura catalanes. Homenatge a Josep M. Casacuberta,
I, (Barcelona: PAM, 1980), 197-220; Lluís Cabré, «Apunts sobre la subtilesa en la poesia
d’Ausiàs March», Actes del novè col⋅loqui internacional de llengua i literatura catalanes.
Alacant/Elx 9-14 de setembre de 1991 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia/Universitat
d’Alacant/Universitat de València/Universitat Jaume I, 1993), 273-288 [pp. 277-78]; Ferraté,
Llegir, pp. 95-109.
10